Patronal

Garamendi força Jorge Marichal a abandonar l’executiva de la CEOE

  • La patronal va preparar un expedient sancionador per si l’hoteler no renunciava als seus càrrecs

garamendi

garamendi / JOSE LUIS ROCA

6
Es llegeix en minuts

Antonio Garamendi va haver d’intervenir en persona per forçar la dimissió de Jorge Marichal dels càrrecs que ocupava a la CEOE. Marichal, condemnat per un delicte contra la Hisenda pública, en principi es va negar a dimitir i es va limitar a posar els seus càrrecs a disposició de les directives de les organitzacions que representa, però al final, dilluns a la nit –després de la publicació de la sentència condemnatòria en aquest diari i pressionat per la direcció de la CEOE–, li va comunicar per carta a Garamendi la seva renúncia a la presidència del Consell de Turisme i la vocalia de la junta directiva de la patronal espanyola.

El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials no està disposat a tolerar cap taca a la CEOE. A primera hora del matí de dilluns, tot just conèixer la condemna penal a Marichal –dos anys de presó, multa de 585.896 euros i pèrdua de la possibilitat d’obtenir ajudes públiques i incentius fiscals–, Garamendi li va encomanar a la presidenta de la comissió de règim intern de la patronal, Pilar González de Frutos, l’obertura a Marichal d’un expedient d’infracció del codi ètic i de bon govern que han d’acatar tots els membres i totes les organitzacions associades a la confederació empresarial.

El mateix Garamendi també va contactar immediatament, a primera hora, amb la CEOE-Tenerife, que presideix José Carlos Francisco, per abordar la crisi oberta per Marichal, que en les seves primeres intervencions en els mitjans després de la publicació de la condemna va descartar la seva dimissió. La sorpresa va ser majúscula tant a Madrid com a Santa Cruz de Tenerife. I la incredulitat va donar pas a la preocupació al veure que l’hoteler no estava disposat a dimitir immediatament. Calia pressionar-lo perquè ho fes. Així que Garamendi i la presidenta de la comissió de règim intern van fer de seguida els primers passos per incoar un procediment d’infracció contra Marichal davant la vulneració del codi ètic de la patronal.

El codi ètic de la CEOE té com a objectiu cuidar la imatge i la reputació corporativa de la confederació, «un dels seus actius més valuosos per preservar la confiança dels seus afiliats, empleats, proveïdors, autoritats, càrrecs directius, òrgans de govern i la societat en general». El text estableix un control preventiu de les causes penals que afectin els associats, els que assumeixen el «compromís» d’informar de l’obertura de «qualsevol procediment judicial penal amb transcendència empresarial, posant el seu càrrec a disposició dels òrgans de govern fins que es resolgui l’assumpte». I Marichal no ho va fer.

Ni a la CEOE ni a la seva filial a la província de Santa Cruz de Tenerife coneixien els embolics judicials de Marichal amb Hisenda ni la condemna per frau fiscal. De fet, el també president de l’Associació Hotelera i Extrahotelera de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro, la directiva dels quals no només no li ha demanat la dimissió ni li ha obert expedient sinó que fins i tot l’ha acompanyat en contradicció amb el codi ètic de la CEOE –al qual Ashotel està subjecta com a associada a la CEOE-Tenerife–, accedeix a la presidència del Consell de Turisme de la patronal nacional només vuit mesos després de confirmar-se la condemna.

La junta directiva de la CEOE, que presideix Garamendi, té la potestat de suspendre o fins i tot apartar del càrrec de forma definitiva el membre que s’enfronta a una causa penal. La direcció de la CEOE no va poder intervenir durant els set anys que va durar el procediment judicial perquè Marichal en cap moment va informar dels seus embolics amb l’Agència Tributària.

Amb el seu silenci, l’empresari de Tenerife va poder promocionar a l’organigrama de la patronal malgrat estar condemnat des del juliol del 2019 –en primera instància–, sentència que l’Audiència Provincial va confirmar el maig del 2020. La sentència ratifica la pena imposada a Marichal per una operació immobiliària el 2009 en la qual ell i Juan Antonio Moncada Migallón, com a administradors mancomunats de l’empresa Marmon Atlantis SL, defrauden 292.948 euros en l’impost sobre societats. Marmon Atlantis va vendre a Clínica San Eugenio, companyia de la qual és soci majoritari el pare de Jorge Marichal, Agustín Marichal, nou apartaments pels quals havia de cobrar 1,3 milions en els sis mesos següents al tancament de la compravenda –fins al 30 de setembre del 2009–, però un pacte verbal va ampliar aquell termini i, per tant, desapareixia, segons el parer dels assessors fiscals de Marichal, l’obligació de tributar en aquell moment. Un «error tècnic» segons l’hoteler.

El zel amb el qual va guardar la sentència deixava Marichal sense arguments per defensar-se davant la junta directiva o l’assemblea general de la CEOE. A diferència d’Ashotel –on tampoc coneixien el frau comès pel seu president–, la patronal nacional no permetria que algú condemnat assumís dos càrrecs de la importància del Consell de Turisme i de la vocalia de la junta directiva.

La dimissió

Marichal es va veure obligat a dimitir i així es va evitar el mal tràngol d’un expedient sancionador. Durant el vespre de dilluns, Marichal va informar per carta Antonio Garamendi de la seva renúncia als dos càrrecs que tenia en l’organització. Marichal va deixar la confederació empresarial abans de sotmetre’s a un viacrucis davant la CEOE, que protegia així la seva imatge social, una cosa d’especial importància en un moment en què el paper de la gran patronal del país és fonamental per consensuar les mesures anticrisi juntament amb el Govern i els sindicats.

No obstant, Jorge Marichal continua sent vicepresident de la CEOE-Tenerife, càrrec del qual no ha dimitit. El codi ètic i de bon govern de la pota de Tenerife de la CEOE és idèntic al de l’organització nacional, amb la qual cosa la seva sortida de la vicepresidència només sembla qüestió de temps. Sobretot perquè la direcció de la confederació espanyola, amb Garamendi al capdavant, no transigiria que es mantingués en el càrrec al qual ha hagut de dimitir de les seves responsabilitats en l’àmbit nacional. No tindria sentit i en última instància aniria en detriment de les sigles de la CEOE.

Notícies relacionades

Això sí, el recolzament a Marichal del comitè executiu d’Ashotel, associació integrant de la CEOE-Tenerife, no només suposa una rebel·lia davant l’actuació de la confederació nacional, sinó que també anticipa un possible xoc empresarial entre partidaris i detractors de l’hoteler. Marichal no ha parlat encara amb la CEOE-Tenerife, amb la qual cosa la seva continuïtat als òrgans està en l’aire.

Ja té substitut

La CEOE no ha tardat a designar el substitut de Jorge Marichal per presidir el seu Consell de Turisme. El pròxim dia 20, quan la CEOE celebrarà una junta directiva ordinària, s’oficialitzarà el nomenament de l’empresari de La Rioja Jaime García-Calzada per posar-se al capdavant del consell. García-Calzada, nascut a Logronyo el 1955, presideix la Federació d’Empresaris de La Rioja des del 2013, càrrec en el qual va ser ratificat al febrer. El també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de la regió del nord peninsular es farà càrrec del Consell de Turisme després de la curta estada de Marichal, que va accedir al lloc a mitjans de gener d’aquest any i que, per tant, no ha durat ni quatre mesos en el càrrec. Amb la sortida de Marichal després de conèixer-se la seva condemna per frau fiscal, les Canàries perd així pes a l’organigrama de la confederació empresarial espanyola. 

Temes:

CEOE