Frau telefònic

Alerta vishing. Claus per evitar que t’estafin per telèfon

Les trucades proliferen per instar al canvi d’operador de mòbils o subministrador de serveis, però també per sostreure informació personal mitjançant tècniques d’enginyeria social

Alerta vishing. Claus per evitar que t’estafin per telèfon
3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Les trucades a mòbils i telèfons fixos són un mitjà usual per sostreure informació personal en una estratègia disfressada d’oferta de companyies telefòniques, energètiques i de serveis. Les associacions de consumidors alerten d’un frau creixent, el Vishing. És un tipus d’estafa que combina l’ús del telèfon per sostreure informació personal mitjançant tècniques d’entabanar. La barreja de l’anomenada enginyeria social amb el telèfon és el que la diferència del phishing (sostracció d’informació mitjançant el correu electrònic). En l’actualitat, el número de mòbil s’ha convertit en l’epicentre de la seguretat bancària. Donar a conèixer el número de mòbil, el nom, el DNI i lloc de residència i un número de compte és el pòquer necessari per patir una estafa completa. El súmmum és donar a conèixer les dades d’una targeta de crèdit amb el número cvv. Per aconseguir aquestes dades, l’intent de sostracció d’informació es pot fer mitjançant trucades successives en poc temps, però també després d’una persecució telefònica dilatada al calendari si estem en el punt de mira per alguna raó. 

El vishing s’utilitza per al canvi d’operadora de serveis de qualsevol tipus, però també pot suposar l’obtenció d’informació personal per a futurs usos fraudulents o venda d’informació personal. Per això se sol oferir participar en un concurs o sorteig; oferir un xec regal; recollir el premi d’un concurs que s’ha guanyat; enviament d’un regal associat a l’activitat professional; suport tècnic informàtic, etcètera. 

Per evitar ser enganyat

1 Vigila regularment quina informació hi ha a internet sobre la teva persona per detectar si les teves dades privades podrien ser utilitzades sense el teu consentiment.

2 Si després de fer una recerca a internet trobes alguna dada que no t’agrada o s’està oferint sense el teu consentiment, tens a la teva disposició el dret d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició (Arco) al tractament de les teves dades personals. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades et proporciona les pautes degudes perquè les puguis exercir. Denuncia la situació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i/o davant les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE).

3 Si has arribat a facilitar dades bancàries, has de contactar directament amb el teu banc per prendre les mesures de seguretat que corresponguin juntament amb ell, i així evitar que facin càrrecs addicionals.

4 En cas d’haver seguit les indicacions d’un suposat servei tècnic i instal·lat algun programa sospitós, és preferible que analitzis el teu dispositiu amb eines d’anàlisi i desinfecció per avaluar que realment no hi ha cap risc.

5 Davant el mínim dubte, no proporcionis la informació que et sol·liciten i posa fi a la trucada. Fes una recerca del número que t’ha trucat per internet, és possible que estigui identificat com a fraudulent i obtinguis més informació.

6 Ves a la font oficial per comprovar la veracitat del que et proposen. Si diuen que t’han trucat d’una operadora, truca l’operadora per verificar la informació.  

7 Bloqueja el número perquè no et puguin tornar a trucar.

Sospita si...

Anunci de l’encariment d’un servei. El teleoperador t’adverteix que en poc temps se t’apujarà el rebut de telèfon, electricitat o les assegurances. Et pregunta de quina companyia ets. Tot seguit et truca un altre telèfon oferint una oferta. És el típic ús de l’enginyeria social per captar clients. 

El sorteig. El teleoperador presenta a la víctima un suculent sorteig o concurs i li indica que, per poder-hi participar, és necessari que faciliti les dades de la seva targeta de crèdit o fer un pagament a tall de dret de participació. 

El xec regal. La trucada ofereix un fals xec regal d’algun servei a canvi de dades personals i/o les dades de la targeta de crèdit.

Notícies relacionades

El guanyador d’un concurs. El ciberdelinqüent explica a l’usuari que ha sigut el guanyador d’un inexistent sorteig en què ha participat a través d’alguna xarxa social i per poder rebre el premi ha de facilitar les dades de la seva targeta de crèdit.

El suport tècnic. L’usuari rep una trucada en què el teleoperador d’un fals suport tècnic li indica que el seu dispositiu està infectat i és necessari que instal·li un programa per desinfectar-lo. Aquest programa podria infectar l’equip de la víctima o donar accés remot al ciberdelinqüent, amb què tota la seva informació podria ser robada. El ciberdelinqüent també podria sol·licitar un pagament per fer la falsa reparació.

Temes:

Estafes Consum