Entrevista

Mònica Roca: «Hem de continuar impregnant l’independentisme en les institucions»

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona assegura que l’ANC «no té res a veure amb la Cambra» i prioritza la defensa de les empreses

«Si donem bons serveis i tenim una bona reputació, voldran participar en la Cambra. Una part podria venir de finançament voluntari de les empreses», assegura

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mònica Roca (Barcelona, 1969) és presidenta de la Cambra de Comerç des de dilluns passat i durant els dos pròxims anys, després d’un període en funcions després de passar Joan Canadell a la política com a diputat per Junts. Independentista com el seu predecessor, amb el qual es va presentar a les eleccions a través d’Eines de País, candidatura impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), sense renunciar a les seves idees, aposta pel consens i anteposa la defensa de les empreses i autònoms a qualsevol altra prioritat.

–¿Se la pot considerar continuista o imprimirà el seu segell personal? Podem parlar de les dues coses. Tenim l’estratègia 2030-2040, el pla estratègic de la Cambra per treballar per Catalunya. En aquest sentit som continuistes. Però hi ha coses que són urgents i les hem reprioritzat per la crisi sorgida de la pandèmia. Ara que s’ha contingut una mica el tancament d’empreses el que hem de fer és aixecar-les. Em toca un paper una mica diferent.

–¿Són una corretja de transmissió de l’ANC? L’ANC no té res a veure amb la Cambra. Són dues entitats radicalment diferents. Vam tenir el seu recolzament i la candidatura va néixer a través de l’Assemblea i els reconeixem l’ajuda i recolzament. Estem coordinats en el sentit que tenim ideologies similars però nosaltres hem d’estar treballant per a l’empresariat, al costat del teixit empresarial, que és a qui ens devem.

–Ho va dir en el seu discurs dilluns: ¿què han vingut a fer i per a què? Vam venir a la Cambra amb una ideologia independentista perquè ens sembla que aquesta ha d’estar representada en les diferents entitats i institucions i l’hem d’anar impregnant perquè pensem que és molt més comuna en la societat que la representativitat que té en les diferents institucions. Això és el per què, però no vam posar polítics al capdavant sinó gent que té empreses.

Vostè va ser a l’acte empresarial liderat per Foment i Pimec a l’Estació del Nord, ¿és això un indici del consens que pregona? Potser sí, però en qualsevol cas és una prova. Vull ser al costat de l’empresariat que, en aquell moment, necessitava sentir que la Cambra està el seu costat. Per això hi vaig ser. No ens adherim a un manifest per al qual no vam tenir veu, malgrat que tot i que fos a última hora ens convidessin i tenia un rerefons que penso que es desviava del tema principal: que hi ha una crisi profunda econòmica i que pel fet que els disturbis deixin d’existir avui la crisi és la mateixa. Nosaltres ens hem de centrar a demanar ajudes directes a les empreses, prestar-los serveis per ajudar-les, fer actes que posin en relleu la situació. Ens semblava que el manifest desviava l’atenció del que és important.

–Allà li van preguntar i ho repeteixo: ¿es va sentir còmoda? No sé si és la paraula. No vaig estar incòmoda perquè vaig ser-hi sabent que hi havia de ser Va ser una decisió pròpia. No era un acte com jo l’hagués organitzat però no vaig estar incòmoda en cap moment i hi vaig ser perquè vaig voler.

–¿I com plantejaran la futura llei de cambres a la qual es van oposar les patronals i els sindicats? No només és una necessitat sinó una obligació. La majoria de les autonomies tenen una llei d’aquest tipus ¿per què Catalunya no l’ha de tenir? Necessitem aquesta seguretat jurídica i representativitat dins d’una llei.

–Però els agents socials s’oposen que els atorguin una representativitat que els correspon a ells i que se’ls garanteixi finançament públic... Tampoc és lògic que una patronal pugui vetar una llei de cambres. Puc entendre que vulguin defensar un territori que han assumit que és seu, però ens hem d’asseure a dialogar. En tot cas mai hem demanat ser agents socials. Ha sigut un malentès des del principi. Però és indiscutible que som agents econòmics i, per tant, necessitem la representativitat que ens correspon. I desenvolupem serveis públics i no és normal que aquests no estiguin coberts per un finançament públic.

–L’any passat van tenir pèrdues d’uns 500.000 euros... Nosaltres no parlem de pèrdues sinó d’inversió. Es van destinar recursos a les empreses. Imagini’s que haguéssim tingut 500.000 euros de beneficis, de seguida ens podrien haver dit que haurien d’haver anat a les empreses. Vam fer una inversió d’uns fons que no estaven pressupostats, però que teníem de tresoreria per ajudar més les empreses.

–Però ¿gaudeixen de salut financera? El pressupost és d’uns 20 milions i en ascens. La situació no és per tirar coets si no estaríem tot el dia demanant ajuda o finançament a la Generalitat, però la situació no és dolenta perquè treballem amb el que tenim.

–¿Quin paper juga la Cambra amb els fons europeus? Ens preocupa molt perquè no veiem clar com arribarà a les petites i mitjanes empreses. Hem tingut diverses reunions i entenem que es demanarà un mínim del 80% d’inversió per part de l’empresa i la resta ajudes. A una petita empresa amb l’aigua fins al coll demanar-li un projecte en el qual assumeixi el 80% de la inversió, és inviable. Tenim la sensació que se la podran permetre les grans empreses.

Notícies relacionades

–Però ¿tenen una cosa prevista? Hem reforçat la nostra oficina de projectes europeus i l’hem potenciat per fer molta difusió, donar molta informació. Rebem els projectes de les petites empreses empreses, les ajudem a crear un projecte una mica més gran, a coordinar-se quan els projectes són similars i n’hem liderat alguns per part de la Cambra. Dels 27 seleccionats per la Generalitat intervenim en quatre o cinc.

¿D’on ha de venir el finançament de les cambres? Una part ha de ser finançament públic pels serveis públics que prestem. Hi ha una altra part dels serveis que fem privats i una altra que voldríem que vingués de les empreses i que estem estudiant. El nostre enfocament és ser tan interessants per a les empreses que vulguin participar. Si donem bons serveis i tenim una bona reputació, voldran participar en la Cambra. Una part podria venir de finançament voluntari de les empreses.