El Cercle reclama un Govern «pragmàtic i professional» i condemnar la violència

Deixar la paràlisi i condemnar amb contundència la violència. El Cercle d’Economia ha sortit al pas dels últims esdeveniments, tant les eleccions autonòmiques del 14-F com les protestes i disturbis de carrer, a través de la nota d’opinió ‘Reconstruir la política per reiniciar el país’. En resum, l’entitat exigeix que es defugin els extremismes «d’esquerres i de dretes» per donar joc a un centre pactista i disposat a trencar la dinàmica de blocs polaritzats, reclama al futur Govern que abandoni la inacció, i a l’Executiu central, que aprofiti l’alça de les posicions menys extremistes per avançar en el diàleg sobre el conflicte territorial, constatat pel reforçament del bloc independentista al Parlament.

En un moment en què s’està constituint un moviment per canalitzar el malestar empresarial mitjançant un acte reivindicatiu dijous vinent, a què s’han afegit ja més de 150 organitzacions, aquest prestigiós fòrum d’opinió de caràcter transversal exigeix «coratge i lideratge» tant a la Generalitat com a l’Executiu central per afrontar el conflicte territorial i els reptes com la gestió dels fons europeus Next Generation EU, el procés de vacunació i la modernització del sector públic i del model productiu. Segons el parer d’aquest fòrum d’opinió és necessari sortir de l’«immobilisme» i la «paràlisi continuada» en què Catalunya «està atrapada», i amb una confluència de factors que «la van fent irrellevant». Segons el Cercle, «a mitjà termini», el cost més gran de no afrontar els reptes és «normalitzar la desconfiança de la ciutadania en les institucions, una dinàmica que provoca la retroalimentació dels extrems i la corrosió de la la democràcia».

Legitimar el vandalisme

En la seva anàlisi, aquesta entitat presidida per Javier Faus condemna «taxativament tota forma de violència», així com critica els partits que «per acció o omissió han legitimat el vandalisme». En aquest sentit constaten amb «estupefacció que responsables de primer nivell o alguns membres del Govern, sigui amb el silenci o en alguns casos fins i tot amb complicitat, no han anteposat com a principi fonamental mantenir l’ordre públic».

Segons el parer del Cercle, és necessari un Govern «pragmàtic, professional i amb consellers de prestigi, institucions plenament operatives, deliberació parlamentària consensual» i amb un projecte de país «compartit». En la seva nota, l’entitat convida a aprofitar l’avanç registrat pels partits «que en l’última legislatura i campanya electoral van defensar posicions menys confrontades i, per tant, poden estar en millors condicions d’establir ponts entre els blocs i impulsar així la reconstrucció d’un espai central, que és on les propostes, els acords i l’acció política es fan possibles».

Repoblació del centre

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

El Cercle insta també el Govern central a aprofitar aquesta circumstància i a no desaprofitar «la repoblació política del centre» per avançar «en la resolució d’un conflicte que té conseqüències a tots els àmbits». Segons el seu parer cal abandonar la via de la unilateralitat, «perquè divideix la societat, debilita les institucions i ens situaria de nou en un terreny imprevisible, cosa que dificultaria encara més el progrés econòmic i social». En l’opinió del Cercle «perdre aquesta finestra d’oportunitat» frustraria «la voluntat manifestada pel corrent central del país» i «reforçaria una lectura de les eleccions que tampoc ha de deixar fer-se: l’augment de posicions que encara són minoritàries però que són extremes i que han incrementat la representació al Parlament».

Segons l’anàlisi del Cercle, de les eleccions del 14 de febrer se n’han d’extreure quatre lliçons. La primera és la «fatiga» després d’anys en què la política posa en tensió la societat. La segona és que l’esgotament «és més accentuat a les zones més humils i entre els joves», que veuen empitjorar les seves perspectives de futur. La tercera és el reforçament del bloc independentista al Parlament, que suposa «l’enèsima demostració que la majoria de la societat catalana vol deixar clar que el conflicte territorial segueix obert i espera una resposta propositiva. I la quarta és «el gran avanç de les forces que durant l’última legislatura i campanya electoral van defensar posicions menys confrontades, i per tant, poden estar en millors condicions per establir ponts entre els blocs [...]».