La Covid agreuja el suspens d’Espanya en els objectius europeus d’ocupació

L’Estratègia Europa 2020 és un marc de referència al que s’acullen els diferents estats membres de la Unió per coordinar les seves polítiques econòmiques. Cada un es marca els seus propis objectius per orientar les seves polítiques públiques i revertir els dèficits històrics que arrossega cada país. Aquests els va fer seus José Luís Rodríguez Zapatero a la seva última legislatura. I Espanya, després de l’‘era Mariano Rajoy’ i ara en la incipient de Pedro Sánchez, no ha complert el firmat. L’atur és la gran assignatura pendent del mercat laboral espanyol i, malgrat que la pandèmia ha fet sang d’aquesta ferida, les dades precovid encara estaven lluny de l’aprovat. 

Espanya començava el 2020 amb una taxa d’ocupació del 68% entre les persones de 20 a 64 anys. Aquest 32% restant són persones a l’atur o inactives, és a dir, que ni treballen ni busquen feina; ja sigui per desànim, problemes familiars o altres motius. La tendència era a l’alça i el nivell d’ocupació ja superava els índexs previs a la crisi financera del 2008. No obstant, encara no assolia aquest 75% fixat com a objectiu i, després del cop sense precedents de la pandèmia, els indicadors van tornar a enfonsar-se.

Un mercat laboral amb la mandíbula de vidre

La fragilitat del mercat laboral espanyol davant les crisis va quedar reflectida quan el març de l’any passat es van perdre en 15 dies més de 800.000 ocupats, amb l’elevada temporalitat com a gasolina. La taxa d’ocupació finalment va tancar el 2020 en el 65,7%, el nivell més baix des del 2017 i deu punts per sota del compromís firmat. Els alts índexs d’atur entre els joves, les dones o els majors de 55 anys són un llast al balanç, en què només se salven els treballadors amb alta qualificació, amb unes taxes d’ocupació del 78,4%.

Dues reformes clau en aquest aspecte va enviar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per pal·liar aquests dèficits històrics. D’una banda la modernització de les polítiques actives d’ocupació. L’Airef ha criticat l’actual disseny, considerant que la falta de concreció fa ineficient la despesa. I, de l’altra, l’estabilització d’un nou model d’ertos, per evitar que quan venen mal donades la primera reacció de l’empresari sigui recórrer a l’acomiadament.

Les dues qüestions estan pendents de tancar-se al si del diàleg social. La primera, la de les polítiques actives d’ocupació, està bastant avançada, amb previsió de poder treure-la amb acord abans de finalitzar el mes de març. La segona, malgrat el seu caràcter prioritari, encara no ha començat a abordar-se i la relació entre ajudes públics i compromisos amb l’ocupació per part dels empresaris promet ser un dels punts calents de la negociació. 

Abandonament escolar i pobresa

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Així com en termes d’ocupació la pandèmia ha tingut un impacte directe i notable, el virus no ha sigut un llast en la tendència reductora de l’abandonament escolar prematur. No obstant, la nota encara no dona per a l’aprovat. El 2019 la taxa era del 17,3%, a 2,3 punts del compromís del 15% fixat per al 2020. Entre les dones la tendència a l’abandonament és menor, del 13%, davant el 21,4% entre els homes. A la UE la taxa mitjana és del 10,2%.

La gran aposta per complir la tercera assignatura que revisa Europa és el nou Ingrés Mínim Vital (IMV). Aquest, en fase de desplegament, pretén reduir els índexs de pobresa a Espanya. Segons les últimes dades del 2019, un de cada quatre espanyols vivia en risc de pobresa, una xifra amb poques variacions en l’última dècada. En l’última nòmina del 2020, unes 160.000 famílies percebien aquest subsidi, i el Govern pretén arribar a les 850.000 llars abans d’acabar l’any.