El Govern es dona fins al desembre del 2023 per sortir de la nova CaixaBank

El Govern s’autoconcedeix més temps per mirar de recuperar la major part possible dels 24.069 milions d’euros injectats al grup BFA-Bankia. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova ampliació de dos anys en el termini màxim previst per a la privatització del 16,11% que posseirà d’aquí a unes setmanes de la nova CaixaBank postintegració del banc nacionalitzat (del qual controla un 61,8%), fins a finals de desembre del 2023.

Es tracta de la tercera prolongació d’aquest límit temporal. Després de l’acord firmat amb la Unió Europea el 2012 per al rescat del sector financer, el Govern de Rajoy va fixar com a data per a la privatització finals del 2017. La persistent baixa valoració a la borsa del banc a causa de l’impacte dels tipus d’interès negatius del Banc Central Europeu (BCE) va obligar a retardar-la el 2016 i 2018 per evitar la pèrdua de la major part de les ajudes.

Recuperació quimèrica

El cert és que la recuperació de tots els diners públics injectats al grup és pràcticament una quimera, com reconeixen veladament autoritats i gestors. L’Estat només ha ingressat de moment 346 milions per aquell rescat, cosa que equival a un 1,4% de les ajudes aportades. Bankia ha tornat 3.303 milions més, però aquests fons mai han arribat a les arques públiques perquè han servit per cobrir les voluminoses pèrdues acumulades per la seva matriu BFA des del 2015 a causa de la caiguda en borsa de la seva participada.

El Govern ha defensat que la fusió amb CaixaBank li permetrà augmentar el percentatge d’ajudes que podrà recuperar. No obstant, la integració provocarà pèrdues milionàries a l’Estat en un primer moment, segons van reconèixer fonts de l’Administració a EL PERIÓDICO fa uns mesos. A més, la revalorització de la seva participació que preveu el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) només incrementarà l’import considerat recuperable dels ajuts a efectes comptables fins als entorn de 4.150 milions d’euros, tot just un 17% de l’injectat al grup, segons va avançar també aquest diari.

Anys a CaixaBank

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Així les coses, al Govern li interessa guanyar temps per reduir la previsible factura final per a les arques públiques. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ja va deixar clar a principis de desembre que l’Estat seguirà encara «anys» en el capital de la nova CaixaBank. «Hem de reavaluar el pla de desinversió en funció de les noves circumstàncies i oportunitats per prendre les decisions oportunes en els pròxims mesos i anys», va assegurar al Congrés dels Diputats.

De moment, l’Estat, a través de BFA, només ha venut el 7,5% de les accions de Bankia el 2014 per 1.304 milions d’euros amb 487 milions de plusvàlues (benefici aconseguit per obtenir un preu de venda superior al valor a què tenia comptabilitzats els títols) i un 7% més el 2017 per 818 milions amb 34 milions de plusvàlues. La fusió obre la porta a fer desinversions graduals al mercat mitjançant vendes diàries equivalents a un petit percentatge del volum negociat en la jornada (‘dribble-out’, com va fer el Regne Unit amb Lloyds) gràcies a la liquiditat més gran de l’acció i el més baix pes relatiu del paquet d’accions a vendre (l’Estat en tindrà un 16,1%, davant el 61,8% que té de Bankia).