Les Balears, les Canàries, Màlaga i Girona van liderar la caiguda econòmica el 2020

Les Balears, amb el 27%; les províncies canàries de Las Palmas (21%) i Santa Cruz de Tenerife (19%); Màlaga (17%), i Girona (14,2%) van encapçalar la caiguda provincial del producte interior brut (PIB) l’any passat com a conseqüència de la crisi desencadenada pel coronavirus, segons un estudi del Banc d’Espanya. Aquestes són les províncies en què més va cedir l’activitat econòmica, amb caigudes superiors al 14%, que superen de molt la mitjana de l’11% del conjunt del país. A aquest grup el va seguir Alacant, amb el 13,5%.

Aquesta evolució confirma que la crisi, que va ser general, va castigar especialment els territoris amb més pes del sector turístic, en especial el lligat a la demanda estrangera, la més afectada per les restriccions de mobilitat, segons l’article que publica l’institut emissor sota el títol ‘L’evolució de l’activitat a les províncies espanyoles al llarg del 2020 i els seus determinants’. Les dades globals constaten que les principals víctimes de la crisi produïda per la pandèmia del coronavirus van ser l’hostaleria, el transport i la cultura. Les províncies més afectades van ser les que van experimentar un descens més gran de la mobilitat, perquè té més pes en la seva economia el turisme, en especial, l’estranger; l’ocupació temporal, i una menor proporció d’empleats del sector públic.

En contrast, les províncies amb descensos més moderats van ser Extremadura, amb una caiguda del PIB del 5,3%, tant a Càceres com a Badajoz, i a Castella-la Manxa, a més de Zamora i Terol. Aquesta evolució s’explica perquè són zones en què hi ha menys exposició a activitats més afectades, com el turisme, i en què pesa més l’agricultura i el sector públic. Un exemple de les disparitats en funció del pes dels diferents sectors es veu clarament a Catalunya. La província de Lleida va registrar una caiguda del 8%, molt per sota de l’experimentada pel conjunt de la comunitat, que va ser de l’11,4%, «a causa del menor pes dels sectors més exposats a la crisi sanitària». I això es percep al comparar-la amb l’evolució a les altres tres províncies costaneres, Girona (-14,2%), Barcelona (-11,7%) i Tarragona (-11,4%).

Mobilitat i mortalitat

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

L’estudi també constata l’existència de dos períodes temporals diferenciats en matèria de mobilitat. D’una banda, des de les primeres restriccions al març fins a l’estiu es percep que amb prou feines existeixen diferències territorials en les restriccions, ja que es gestionava sota el comandament centralitzat del Ministeri de Sanitat. A partir de l’estiu, després que els governs autonòmics assumissin el comandament als seus territoris, amb més capacitat de gestió en funció de l’evolució del virus, això va donar com a resultat «una dispersió més gran dels índexs de mobilitat des de l’estiu, especialment notable a partir el mes d’agost, que ha continuat durant la resta de l’any, marcat per la segona onada de la Covid-19».

Quant al nombre de morts, l’article del Banc d’Espanya calcula que el 2020 va ser un 17,2% superior a la mitjana dels dos anys precedents. «Les províncies amb més excés de mortalitat el 2020 van ser les pertanyents a les dues Castelles i Madrid», segons l’anàlisi. La mortalitat es va concentrar en el primer semestre de l’any «en un grup limitat de províncies». Es tracta de Segòvia, Sòria, Salamanca, Ciudad Real, Lleó, Albacete, Àvila, Guadalajara i Madrid. Durant el segon semestre la distribució de la mortalitat va ser «més homogènia».