El Govern central impulsa l’emmagatzematge d’energia després de la pujada de la llum al gener

El Consell de Ministres ha fet un pas més en l’objectiu del Govern d’accelerar la transició energètica a l’aprovar l’Estratègia d’Emmagatzematge Energètic, un marc no vinculant que estableix els passos a seguir per impulsar el desenvolupament d’aquesta tecnologia.

Els sistemes d’emmagatzematge són claus per garantir la transició a una economia neutra en emissions i l’efectiva integració de les renovables al sistema elèctric, ja que permeten guardar l’energia en els moments en què hi ha excedent per poder utilitzar-la quan és necessària, és a dir, quan no bufa vent i no hi ha sol o quan la demanda és molt elevada.

Per exemple, una alta capacitat d’emmagatzematge podria evitar situacions com la viscuda fa unes setmanes, quan es van produir grans pics en el preu a l’engròs de l’electricitat que va arribar als 94,99 euros el megawatt-hora del 8 de gener, el preu més alt registrat en els últims sis anys. «Podrem utilitzar l’energia utilitzant els excedents de producció on hi ha molt sol o molt vent en aquells moments en què hi ha poc sol, poc vent», ha resumit la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, en un comunicat.

Entre les grans xifres, el pla contempla disposar d’una capacitat d’emmagatzematge d’uns 20.000 megawatts l’any 2030, comptant amb els 8.300 megawatts d’emmagatzematge disponibles a l’actualitat, i d’uns 30.000 megawatts el 2050, considerant tant emmagatzematge a gran escala com distribuït (petites instal·lacions de generació). «Haurem de buscar la millor manera d’integrar aquesta capacitat al sistema, tant a nivell tècnic com facilitant el desplegament, gràcies a la regulació, d’aquesta tecnologia», ha assenyalat Ribera.

Al tractar-se d’una tecnologia nova, la regulació sobre emmagatzematge d’energia és una de les grans tasques per fer de l’Executiu. D’una banda, en el cas de l’emmagatzematge a gran escala, per determinar qui l’ha de dur a terme, si un inversor privat o el gestor del sistema elèctric, en aquest cas, Red Eléctrica. La directiva europea estableix la llibertat del mercat. En el cas de l’emmagatzematge distribuït, els ‘fotovoltaics’ es queixen que existeix una doble imposició a resoldre amb l’impost del 7% a la generació elèctrica que es paga quan es produeix l’electricitat i quan es consumeix aquesta electricitat que prové de la bateria.

Si bé és cert, el Govern va fer els seus primers passos per regular aquesta figura a finals de juny de l’any passat a l’introduir per primera vegada una definició del «titular de la instal·lació» com un subjecte en si mateix, mentre reconeix que la resta d’agents, com productors o consumidors, poden utilitzar també les instal·lacions d’emmagatzematge energètic.

Notícies relacionades

L’auge del comerç electrònic xoca contra la falta de sòl

La xarxa groga de subcontractes

A més, el document identifica un ampli ventall de tecnologies. Entre elles, les centrals hidràuliques de bombatge, l’emmagatzematge actual, que impulsen l’aigua per emmagatzemar-la en dipòsits de gran altura i l’alliberen per produir electricitat quan hi ha molta demanda, i les bateries, especialment importants per a la mobilitat elèctrica o l’autoconsum, però també a gran escala mitjançant la hibridació amb plantes renovables, que apareix com la gran esperança del futur a mesura que el seu preu sigui més competitiu.

També els sistemes d’emmagatzematge tèrmic, que tenen la seva aplicació, entre altres, a les centrals termosolars, on s’emmagatzema calor en tancs de sals foses a alta temperatura per posteriorment fer-la servir en la producció d’electricitat. A més d’altres sistemes més innovadors com el prometedor hidrogen renovable, en aquells sectors en què no hi arriba l’electricitat.