control del frau

Inspectors ‘robotitzats’: Treball automatitza sancions contra empreses que abusin de la temporalitat

  • Yolanda Díaz impulsa la digitalització de tràmits menors per agilitar la tasca dels inspectors

  • Un dels sindicats critica la mesura, ja que considera que va en contra de les garanties legals

zentauroepp54120419 graf8561  madrid  15 07 2020   la ministra de trabajo  yolan200716114314

zentauroepp54120419 graf8561 madrid 15 07 2020 la ministra de trabajo yolan200716114314 / Fernando Alvarado

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El mateix dia que Pedro Sánchez ha anunciat 11.000 milions d’euros per a la digitalització de les pimes, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat una modificació de la llei d’infraccions i sancions de l’ordre social segons la qual queden automatitzats determinats processos per sancionar les empreses amb pràctiques laborals fraudulentes. El Ministeri de Treball incorpora així l’encreuament de dades a través de processos informàtics per imposar multes, sense necessitat que un inspector validi l’acta. Una espècie d’‘inspector robotitzat’, similar al procés automàtic que regeix per imposar una multa de trànsit de baix import.

En ple debat sobre el rol de l’algoritme en l’organització del treball de les noves plataformes, la ministra Yolanda Díaz mou fitxa per incorporar els seus propis ‘algoritmes’ en la lluita contra el frau laboral. La ministra pretén dotar de més eines a un cos inspector que ronda els 1.980 efectius per a tot Espanya, davant un mercat de treball amb uns 19 milions de treballadors en actiu. És a dir, per cada 10.000 treballadors toca un inspector.

La modificació aprovada aquest dimecres al BOE per donar lloc a les «actes esteses en el marc d’actuacions administratives automatitzades», segons diu el butlletí, és el preludi d’una actualització del reglament que haurà de concretar aquests procediments. És a dir, quan s’apliquen aquests processos automàtics, en quin tipus de faltes i quins són els límits de tot això.

La intenció de Treball és reservar aquests processos automatitzats a casos en els quals no sigui necessària una investigació ‘in situ’ per part d’un inspector i que la infracció sigui flagrant davant un encreuament de dades. La falta o l’obsolescència d’informació documental, per exemple, encaixaria en aquests supòsits. O la concatenació de contractes temporals, en un país en el qual el 2020 es van firmar més de 16 milions de contractes. Aquesta revisió del reglament, que data del 2000, anirà de la mà també d’una actualització de l’import de les sancions, sense revisar des del 2007; tal com ha anunciat en reiterades ocasions la ministra de Treball.

Rebuig sindical

Notícies relacionades

La disposició final quarta aprovada aquest dimecres al BOE, aprofitant el reial decret llei de la pròrroga dels ertos, no ha agradat en un dels dos principals sindicats d’inspectors. «Aquesta mesura trenca la reserva de la funció inspectora que la llei atribueix als funcionaris del cos superior d’Inspectors de Treball i Seguretat Social i del Cos de Subinspectors Laborals», consideren des del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITSS).

Des de la central consideren que aquesta iniciativa «pretén substituir» funcionaris per programes informàtics i reclamen noves incorporacions ‘de carn i ossos’, davant la falta de funcionaris disponibles al cos. L’altre gran sindicat, l’UPIT, no s’ha manifestat i fonts consultades d’aquest sindicat assenyalen que esperen aquest nou reglament, que donarà cos a les actuacions i els permetrà avaluar si l’automatització d’aquests processos és compatible amb les garanties legals d’empreses i treballadors.