Canvis en la investigació

Pharmamar De Galicia al món passant per l’Ibex

Els avenços de la farmacèutica en un remei contra la Covid disparen el preu de les seves accions en borsa i obren expectatives

Pharmamar De Galicia al món passant per l’Ibex
3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

La farmacèutica gallega establerta a Madrid Pharmamar s’ha disparat en borsa per sobre del 19% aquest dimarts després de comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els avenços registrats en la recerca d’un remei contra el SARS-Cov-2, la Covid-19. La revista científica ‘Science’ ha confirmat la «potent» activitat de plitidepsina com a element antiviral en comparació amb altres d’antivirals i a més amb mostres de toxicitat limitada. Pharmamar s’ha revaloritzat en borsa el 124% en un any. 

Fonts de l’empresa van reconèixer que encara és aviat per fixar calendaris o parlar de mercats i expectatives de negoci, però el sol fet d’afrontar l’etapa tres d’experimentació (proves clíniques amb humans) suposa un reconeixement per a una farmacèutica que viu un moment dolç, creixement i expectatives borsàries (i per tant de valoració) impredictibles fa un parell d’anys. La proves clíniques es realitzaran a Espanya, però també en altres països (segurament els EUA). 

Segons ‘Science’, els assajos realitzats fins ara confirmen que l’ús de plitidepsina va reduir la replicació viral, «cosa que va resultar en una disminució del 99% de les càrregues virals al pulmó dels animals tractats».  

Pharmamar va néixer formalment el 1986 però es va forjar a la pràctica el 2015 com a conseqüència d’una fusió inversa (la filial es va menjar la matriu) amb Zeltia. La farmacèutica va fagocitar la química i va obrir una nova etapa que ha sorprès fins i tot el seu president José María Fernández Sousa-Faro (1945), gallec i fill del fundador de Pescanova. El ‘gallec power’ de Pharmamar es manté malgrat que la companyia va traslladar actius a Madrid, a Colmenar Viejo, actual seu. Un dels accionistes de referència és Sandra Ortega, filla del fundador d’Inditex.  

L’any de pandèmia va ser aprofitat per Pharmamar per consolidar el seu potencial i en termes financers ha rebut clarament el beneplàcit dels mercats. A més, va tancar el tercer trimestre del 2020 amb uns beneficis de 160,7 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any. La ‘biotech’ confiava a l’octubre a aconseguir fins a 700 milions d’euros en royaltys en funció de l’èxit de les seves investigacions. Les vendes passarien segons l’última previsió a 255,3 milions d’euros el 2020 davant els 85,8 milions del 2019. El deute se situa entorn dels 60 milions i la posició de caixa a finals del tercer trimestre era de 249 milions. La plantilla és d’unes 700 persones. 

Notícies relacionades

L’aprovació als EUA el juny de la comercialització d’un segon antitumoral de la seva cartera d’R+D, una fita mai aconseguit per cap altre laboratori espanyol, va ser l’espurna perquè la firma entrés en una nova divisió farmacèutica. També, després de la teràpia oncològica Yondelis, s’autoritzava l’entrada en fase tres de desenvolupament de Zepzelca, un medicament per a càncer de pulmó microcític. El resultat va ser l’ingrés d’un pagament de 100 milions de dòlars del seu soci Jazz Pharmaceutical, i la possibilitat de rebre fins a 150 milions addicionals més una vegada es produeixi el vistiplau definitiu. Fruit d’aquests avenços en la investigació, Pharmamar va entrar a formar part el setembre de l’Ibex 35, una promesa de liquiditat del valor que ha transformat la situació i ha dotat de protagonisme Pharmamar. L’article de ‘Science’ curulla les expectatives creades. 

La clau actual de Pharmamar és Yondelis, però també una estructura empresarial àgil i internacionalitzada. També la seva participació en altres companyies en àrees que han de definir el futur farmacèutic. És el cas de Genòmica, primera empresa espanyola en el camp del diagnòstic molecular o Sylentis, dedicada a la investigació de les aplicacions terapèutiques del silenciament gènic. L’encertada diversificació és clau en un sector que viu d’expectatives i els alts i baixos borsaris són resultat directe del risc assumit a l’hora de confiar que un determinat avenç científic arribarà als mercats i assegurarà els ingressos durant els 20 anys següents.