L’hostaleria no pot més: «Això no hi ha qui ho aguanti»

«Un panorama fosc», «la ruïna total», «un desastre» o «una situació molt delicada». Així defineix el president de la patronal dels bars i restaurants (Hostaleria d’Espanya), José Luis Yzuel, la situació per la qual passa el sector. El toc de queda va ser el detonant amb què el Govern va posar en marxa restriccions a la seva activitat però s’hi van sumar mesures en moltes comunitats que van provocar que sigui impossible sopar fora de casa o fins i tot poder fer un cafè a mitja tarda. Una situació «insostenible» per a un sector que veu com les restriccions cada vegada són més grans i més generalitzades: «Això no hi ha qui ho aguanti», reconeix Yzuel.

Segons la patronal, que agrupa uns 340.000 establiments, l’any passat van tancar 85.000 locals per les restriccions del coronavirus, sobretot, el confinament durant tres mesos. Però calculen que s’arribaran als 100.000 tancaments. «No en tinc cap dubte, cada vegada estem més a prop d’aquesta previsió», assegura Yzuel. «Tot el que es regula és per limitar-nos i per reduir-nos», protesta.

Crueltat sobre Catalunya

Cada comunitat té el seu nivell de resposta, però Catalunya «s’emporta la palma en crueltat», assegura Yzuel davant una forquilla horària que creu que és impossible seguir. La segueixen comunitats com el País Basc, Navarra, el País Valencià i Castella i Lleó, que limiten cada vegada més l’activitat. Però fins i tot Madrid, la menys restrictiva, ha anunciat que a partir d’aquest dilluns s’avança el toc de queda a les 22 hores i els bars es tanquen a les 21 hores. I els hotelers ja temen el pitjor, perquè al país veí, Portugal, s’ha avançat la recollida a casa a les 13 hores. «És com tancar-nos de nou», lamenta Yzuel.

L’única salvació possible, per ells, són els ajuts directes, perquè els instruments generats per l’Estat, com els préstecs avalats per l’ICO, «estan –al seu judici– dissenyats per a grans empreses i moltes de les més petites no poden accedir-hi». Per la seva banda, les ajudes de les comunitats autònomes són insuficients, perquè «toquen a entre 1.000 i 3.000 euros», protesta Yzuel. «Això no t’ho arregla. Si veus les ajudes d’Alemanya o de França, només el primer mes són 10.000 euros», afegeix.

Pagar la revetlla

És per això que la patronal s’està organitzant, a través dels despatxos d’advocats Indemniza i Écija, per demandar l’Estat i les comunitats autònomes pel «mal patrimonial» exercit davant les restriccions a la seva activitat. «No pot ser que l’Administració et tanqui, i no t’ajudi. Si ho fa t’han de compensar. Amb tot el meu respecte, les mesures estan molt bé, però la revetlla no l’hem de pagar nosaltres sols», defensa.

Se’ls ha avançat un grup de 700 establiments que preveuen demandar el Govern i les comunitats autònomes davant el Tribunal Suprem per les pèrdues patides per les restriccions a l’activitat i els tancaments produïts durant la pandèmia, segons ha informat el despatx d’advocats Cremades y Calvo Sotelo, encarregat de la tramitació.

Notícies relacionades

La borsa del 6 de maig del 2021

Acciona incrementa els seus beneficis nets el 24% en el primer trimestre, fins a 97 milions

Fonts d’aquest despatx asseguren que, tot i que la demanda s’interposarà aquesta setmana vinent, el període d’adhesió s’allargarà fins al pròxim 14 de març. L’objectiu és que aquests professionals rebin les mateixes ajudes que els seus homòlegs a Anglaterra, on se’ls bonifica el 75% de les pèrdues, segons fonts d’aquest despatx.

Entre els demandants hi ha Begoña Fraile (Étimo), Pepa Muñoz (El Qüenco de Pepa), Alfonso García (Casa Alfonso), Juanjo López (La Tasquita de Enfrente), Iñaki López de Vinaspre (Grup Sagardi) i Alfonso Pastor (Caterdata).