Les grans hoteleres preveuen mobilitzar 5.800 milions per captar fons de la UE

El turisme ha sigut el sector més afectat per la crisi del coronavirus a causa del tancament de fronteres i les restriccions de mobilitat a Espanya i en altres països europeus amb una caiguda de l’activitat turística del 80% el 2020. «Nosaltres treballem amb el sector i pensem, ¿com pot ser que el sector més afectat no s’estigui mobilitzant per aconseguir fons quan n’hi ha d’altres que no han patit tant els efectes de la Covid-19 i sí que estan mobilitzats?», explica Albert Farré-Escofet, responsable nacional de negoci de FI Group, una consultora especialitzada en R+D+I que ha promogut el projecte. A partir d’allà, FI Group es va posar en contacte amb diferents empreses per identificar les iniciatives, tant individuals com col·lectives, que tenien pensat posar en marxa per impulsar la seva transformació. 

En total, s’han aconseguit ajuntar fins a 70 empreses, una massa crítica que, com asseguren en un comunicat Meliá i Barceló, «mai abans s’hi havia arribat per a un sector «tradicionalment poc cohesionat». El nucli dur de la iniciativa són les grans cadenes hoteleres com Meliá, Barceló, NH, RIU, Iberostar, Palladium, Room Mate, Catalonia o Med Playa. Però un dels objectius era crear un projecte «transversal», per això, s’hi inclouen actors de tota la cadena, així com un conjunt de pimes. Entre els grans noms destaquen grups turístics com Ávoris i Globalia; distribuïdors com Logitravel, Atrápalo, Hotelbeds o TUI Spain; aerolínies com Air Europa, Evelop o World2Fly; proveïdors tecnològics com Accenture, TIRME, Brújula o TravelCompositor; associacions com Exceltur, Turistec, Tecnalia o UIB; fons d’inversió com Azora, i fins i tot empreses d’altres sectors com Iberdrola, Sampol o Estel Obras. 

Com explica Farré-Escofet, «la presentació d’aquest projecte no garanteix que aquestes empreses hagin de rebre ajudes ni tampoc que aquelles empreses no incloses en el projecte estiguin inhabilitades per rebre-les». Sinó que es tracta d’una «declaració d’intencions» sobre quines són les inversions previstes per la indústria, perquè, posteriorment, el Govern sigui qui defineixi les àrees d’interès per a les futures convocatòries d’ajudes per a projectes estratègics (PERTE).

Línies d’acció

Notícies relacionades

Així va celebrar el Sabadell el desenllaç de l’opa: copes i una conga a l’oficina

El president del BBVA descarta dimitir i defensa que el desenllaç de l’opa no és un fracàs sinó una «oportunitat perduda»

L’objectiu del projecte és redefinir el turisme sobre els pilars de la sostenibilitat, la diversificació del producte i la digitalització, reptes del sector fins i tot abans de la pandèmia i que ara es vol impulsar amb l’ajuda dels fons europeus a través de quatre vectors: el turisme intel·ligent, l’economia circular, l’eficiència energètica i la disminució de l’empremta de carboni i la construcció sostenible i transformació de destinacions.

En cada un d’aquests quatre eixos, la proposta assenyala accions «individuals» a realitzar per les empreses participants, i «transversals», o accions cooperatives i plataformes tecnològiques a implementar per la cadena de valor. Entre les quals, segons exposa Farré-Escofet, potenciar el software aplicat al viatge del turista per «saber quins interessos té, què li agrada i què li encaixa del país». També construir hotels més eficients i sostenibles i que apostin per la circularitat, amb residus gairebé zero, així com que els hotels consumeixin els productes dels agricultors pròxims. Reduir l’estacionalitat d’algunes destinacions per fer «que aquests llocs no quedin deserts a l’hivern» i que hi hagi bona connexió de 5G o revitalitzar aquelles zones turístiques madures que, en el seu moment, van ser grans pols turístics. A més, s’aposta per la capacitació del personal turístic; la inclusió de gent exclosa de la societat dins de la cadena de servei i personal o eliminar el «tòpic» que els cambrers de pis siguin dones i no homes.