Turisme
Les grans hoteleres preveuen mobilitzar 5.800 milions per captar fons de la UE
Fins a 70 companyies turístiques s’uneixen en un gran projecte tractor presentat dimarts al Ministeri d’Indústria

epons32660100 gabriel escarrer melia bertran160204133711
Grans cadenes hoteleres espanyoles com Meliá, Barceló, NH, RIU, Iberostar, Palladium o Room Mate lideren un gran projecte d’inversió de 5.800 milions d’euros que pretenen «redefinir» la cadena de valor del sector turístic sota el paraigua de la sostenibilitat i la digitalització amb recolzament dels fons del Pla Europeu de Recuperació. El projecte va ser presentat aquest dimarts a la Manifestació d’Interès del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
El turisme ha sigut el sector més afectat per la crisi del coronavirus a causa del tancament de fronteres i les restriccions de mobilitat a Espanya i en altres països europeus amb una caiguda de l’activitat turística del 80% el 2020. «Nosaltres treballem amb el sector i pensem, ¿com pot ser que el sector més afectat no s’estigui mobilitzant per aconseguir fons quan n’hi ha d’altres que no han patit tant els efectes de la Covid-19 i sí que estan mobilitzats?», explica Albert Farré-Escofet, responsable nacional de negoci de FI Group, una consultora especialitzada en R+D+I que ha promogut el projecte. A partir d’allà, FI Group es va posar en contacte amb diferents empreses per identificar les iniciatives, tant individuals com col·lectives, que tenien pensat posar en marxa per impulsar la seva transformació.
En total, s’han aconseguit ajuntar fins a 70 empreses, una massa crítica que, com asseguren en un comunicat Meliá i Barceló, «mai abans s’hi havia arribat per a un sector «tradicionalment poc cohesionat». El nucli dur de la iniciativa són les grans cadenes hoteleres com Meliá, Barceló, NH, RIU, Iberostar, Palladium, Room Mate, Catalonia o Med Playa. Però un dels objectius era crear un projecte «transversal», per això, s’hi inclouen actors de tota la cadena, així com un conjunt de pimes. Entre els grans noms destaquen grups turístics com Ávoris i Globalia; distribuïdors com Logitravel, Atrápalo, Hotelbeds o TUI Spain; aerolínies com Air Europa, Evelop o World2Fly; proveïdors tecnològics com Accenture, TIRME, Brújula o TravelCompositor; associacions com Exceltur, Turistec, Tecnalia o UIB; fons d’inversió com Azora, i fins i tot empreses d’altres sectors com Iberdrola, Sampol o Estel Obras.
Com explica Farré-Escofet, «la presentació d’aquest projecte no garanteix que aquestes empreses hagin de rebre ajudes ni tampoc que aquelles empreses no incloses en el projecte estiguin inhabilitades per rebre-les». Sinó que es tracta d’una «declaració d’intencions» sobre quines són les inversions previstes per la indústria, perquè, posteriorment, el Govern sigui qui defineixi les àrees d’interès per a les futures convocatòries d’ajudes per a projectes estratègics (PERTE).
Línies d’acció
Notícies relacionadesL’objectiu del projecte és redefinir el turisme sobre els pilars de la sostenibilitat, la diversificació del producte i la digitalització, reptes del sector fins i tot abans de la pandèmia i que ara es vol impulsar amb l’ajuda dels fons europeus a través de quatre vectors: el turisme intel·ligent, l’economia circular, l’eficiència energètica i la disminució de l’empremta de carboni i la construcció sostenible i transformació de destinacions.
En cada un d’aquests quatre eixos, la proposta assenyala accions «individuals» a realitzar per les empreses participants, i «transversals», o accions cooperatives i plataformes tecnològiques a implementar per la cadena de valor. Entre les quals, segons exposa Farré-Escofet, potenciar el software aplicat al viatge del turista per «saber quins interessos té, què li agrada i què li encaixa del país». També construir hotels més eficients i sostenibles i que apostin per la circularitat, amb residus gairebé zero, així com que els hotels consumeixin els productes dels agricultors pròxims. Reduir l’estacionalitat d’algunes destinacions per fer «que aquests llocs no quedin deserts a l’hivern» i que hi hagi bona connexió de 5G o revitalitzar aquelles zones turístiques madures que, en el seu moment, van ser grans pols turístics. A més, s’aposta per la capacitació del personal turístic; la inclusió de gent exclosa de la societat dins de la cadena de servei i personal o eliminar el «tòpic» que els cambrers de pis siguin dones i no homes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Habitatge turístic Multes de fins a mig milió d’euros per als propietaris d’habitatges que no realitzin aquest tràmit
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Servei al límit "¿Per què no surt el meu tren?" Així controla Rodalies les incidències des del seu Centre de Gestió
- Una genial Vicky López gaudeix a la ‘platja de Berna’
- El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors
- Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE
- Un accident de trànsit acaba amb la vida de Diogo Jota
- El Tour es prepara per al duel entre Pogacar i Vingegaard