El Fòrum de Davos alerta que han crescut la desigualtat i la fragmentació social per la Covid

Més desigualtat i fragmentació social. Aquests són els dos grans riscos que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, que en els pròxims «3-5 anys amenaçarà l’economia» i en els «pròxims 5-10 anys debilitarà l’estabilitat geopolítica». Així és l’onada expansiva del virus i d’una pandèmia.

Aquestes són algunes de les alertes advertències que inclou l’Informe de Riscos Globals 2021 publicat aquest dimarts com a preludi del Fòrum Econòmic Mundial, que aquest any en lloc de congregar les elits mundials a la nevada ciutat suïssa de Davos, serà virtual entre el 25 i el 29 de gener. «La pandèmia de la Covid-19 no només ha segat milions de vides, sinó que ha incrementant les desigualtats sanitàries, econòmiques i digitals existents des de fa temps», assegura l’estudi, que compta amb la col·laboració de Marsh McLennan, SK Group i Zuric Insurance Group. És precís, com diu el fundador i president executiu del fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, en el seu últim llibre ‘Un gran reset’

Segons el parer dels autors, «milers de milions de cuidadors, treballadors i estudiants –especialment les minories que es trobaven en situació de desavantatge abans de la pandèmia– corren el risc d’abandonar el camí cap a les noves societats més justes a les quals la recuperació els permetrà arribar». I alerten que aquesta evolució «pot frenar encara més la cooperació mundial necessària per fer front als desafiaments a llarg termini, com la degradació ambiental».

En l’apartat de desigualtat quant a l’accés a les tecnologies i a les aptituds digitals, «la bretxa entre rics i pobres corre el risc d’ampliar-se i posar en perill la cohesió social». És una situació, avisen, que afectarà particularment els joves, que s’enfronten per segona vegada en una generació a una crisi mundial». I això, afegeixen, podria fer perdre «per complet, qualsevol oportunitat en la pròxima dècada».

Degradació del planeta

Però l’amenaça de l’impacte de la Covid també s’acarnissarà en moltes empreses i els seus empleats. I segons l’informe «la fractures socials, a la incertesa i l’ansietat faran més difícil aconseguir la coordinació necessària per fer front a la contínua degradació del planeta».

En aquesta ocasió, l’estudi que prologa la pròxima cita de les elits mundials avalua els riscos en funció del moment en què els enquestats perceben que seran una amenaça crucial per al món. A dos anys vista, predomina «la preocupació per la vida i els mitjans de subsistència, entre els quals les malalties infeccions, les crisis laborals, la desigualtat digital i el desencant dels joves.

A mitjà termini, és a dir, entre els pròxim tres i cinc anys, les amenaces més destacades són els riscos econòmics i tecnològics induïts. Entre aquests sobresurten l’esclat de bombolles d’actius, el col·lapse de les infraestructures informàtiques, la inestabilitat dels preus i les crisis del deute. I a un termini de cinc a deu anys, els enquestats destaquen les armes de destrucció massiva, el col·lapse de l’estat, la pèrdua de la biodiversitat i lloa avenços tecnològics adversos.

Resistència col·lectiva i capacitat de resposta

El director general del Fòrum Econòmic Mundial, Saadia Zahidi, destaca que l’esdeveniment d’aquest any «mobilitzarà els dirigents mundials per definir els principis, les polítiques i les associacions necessàries en aquest nou context», sorgit de la pandèmia. És necessari, una vegada que se superi la crisi, «configurar urgentment nous sistemes econòmics i socials que millorin la nostra capacitat de resistència col·lectiva i de resposta a les pertorbacions, mentre redueixen la desigualtat, milloren la sanitat i protegeixen el planeta».

Quant a la digitalització, l’informe destaca avantatges, però també riscos. «L’acceleració de la transformació digital promet grans beneficis, per exemple la creació de prop de 100 milions de nous llocs de treball el 2025. No obstant, alhora la digitalització pot desplaçar al voltant de 85 milions de llocs de treball, i ja que el 60% dels adults encara manquen dels coneixements digitals bàsics, el risc consisteixen en l’accentuació de les desigualtats existents», segons Peter Giger, director de riscos del Grup Zurich. Amb tot, el pitjor perill a llarg termini continua sent «la inacció davant el canvi climàtic», afegeix.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Al seu torn, Carolina Klint, líder de gestió de riscos a Europa de Marsh, destaca les «noves vulnerabilitats que comporta per exemple el teletreball, com és l’«exposició cibernètica», que «està augmentant de manera exponencial». Per la seva banda, Lee Hyung-hee, president del comitè de valor social, Grup SK, llança una altra advertència: «Perquè el desplegament continu de la tecnologia 5G i de la intel·ligència artificial emergeixi com un motor de creixement, hem de superar urgentment les fractures digitals i fer front als riscos ètics».

En el Fòrum d’aquest any, que serà virtual, la Xina, on va sorgir la pandèmia i l’única de les grans economies que va aconseguir créixer l’any passat, serà l’estrella, amb la participació del seu president, Xi Jinping, al costat d’altres líders mundials. Mentre que l’edició de 2020 va estar dominada pel nord-americà Donald Trump, aquest any Àsia torna amb força. A més del president espanyol, Pedro Sánchez, intervindran també la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde.