reconstrucció post-covid

Cisma autonòmic sobre el repartiment dels fons europeus

  •  Castella i Lleó promou una aliança de comunitats de l’interior per reforçar el seu pes en l’assignació de les inversions del NextGeneration EU

  •  Governs com el d’Extremadura ja han avançat que no participaran i remeten qualsevol debat territorial al Senat.

Cisma autonòmic sobre el repartiment dels fons europeus
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El tren dels fons europeus per a la reconstrucció post-covid arriba aquest any a Espanya i un grup de governs autonòmics estan movent fitxa per evitar que el seu recorregut no tingui estacions més enllà de les grans capitals i la costa. L’executiu de Castella i Lleó està promovent una aliança de comunitats d’interior i un pes discret sobre el PIB espanyol per exercir de pol de pressió davant el Govern central de cara a rebre part d’aquests 142.000 milions d’euros que aniran arribant progressivament d’Europa durant el pròxim lustre. El moviment ha trobat alguns adeptes i de colors polítics diferents, no obstant, no tots els territoris comparteixen el format, com Extremadura.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja recull en blanc sobre negre l’estructura segons la qual el Govern de Pedro Sánchez ha disposat l’articulació dels fons europeus. La paraula clau en aquest tauler de joc és ‘Perte’ (Proyecto Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica) i una vegada definides les regles, comença la batalla pel repartiment del desembarcament més gran de capital europeu en la història d’Espanya. I part de l’’Espanya buidada’ no vol quedar-se fora.

Pols polític

No només econòmica serà la pugna per aconseguir prioritzar uns projectes d’inversió per davant d’altres. El líder de PP, Pablo Casado, planteja fer un torcebraç a Sánchez en aquesta matèria i un dels seus barons ja prepara el primer assalt. El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha explicat en una entrevista a ‘El Mundo de Castilla y León’ que pretén convocar els seus homòlegs d’Aragó, Castella-la Manxa, Astúries, Cantàbria, Extremadura, Galícia i La Rioja per formar un front comú des del qual negociar amb el Govern central l’assignació dels fons.

Els 142.000 milions d’euros assignats a Espanya des del NextGeneration EU contemplen una part que es quedarà a l’Administració i una altra que es vehicularà directament a través d’empreses, que presentaran els seus propis projectes i hauran de correspondre amb recursos propis la inversió europea. Mañueco ha manifestat el seu malestar amb els criteris de repartiment que ha establert des de Madrid Pedro Sánchez i pretén atraure altres als seus postulats; inclosos barons socialistes.

Si bé Mañueco diu comptar amb el recolzament de l’aragonès Javier Lamban i el castellà manxec Emiliano García-Page (tots dos del PSOE); altres dirigents temptejats ja han declinat participar del conclave. És el cas de l’extremeny (i també socialista) Guillermo Fernández Vara. «Amb mi no ha parlat ningú per a aquesta cimera», assenyala Vara. «Quan es vulgui ens reunim al Senat, que és el lloc, i parlem», afegeix, per concloure que aquesta és la manera de «construir país, i de no donar-li la raó a altres»; en declaracions recollides per Europa Press.

Pols empresarial

No només des de la política demanen pas per als fons europeus. Mentre el president de Castella i Lleó intenta forjar un front comú de l’‘Espanya buidada’, la gran patronal CEOE estreny el Govern perquè destini el màxim possible de recursos públics a projectes privats. Al costat de la paraula ‘Perte’, ‘col·laboració públic-privada’ és un altre dels termes de moda en aquest terreny. I és que, segons un recent sondeig elaborat per la consultora KPMG, el 45% de les empreses espanyoles vol accedir al NextGeneration EU.

Notícies relacionades

L’organització empresarial dirigida per Antonio Garamendi sosté que com més recursos s’aparquin des del Govern per a projectes coliderats des del sector privat, més volum de capital privat mobilitzaran els mateixos. Segons els estudis de la patronal, per cada euro públic destinat del NextGeneration EU a un projecte ‘públic-privat’, les empreses participants invertiran quatre euros de capital propi.

I si existeixen veus a l’‘Espanya buidada’ que temen que les inversions es quedin a les grans ciutats i la costa valenciana, entre les pimes també n’hi ha de preocupades perquè siguin les grans empreses les que capitalitzin els recursos europeus. Tal com han manifestat en els últims mesos patronals com la catalana Pimec.