Així va guanyar l’opa el Sabadell

La tesi del missatge que van rebre els accionistes és una de les que convé destacar ara que s’ha sabut l’aclaparador desenllaç de l’opa, en què el BBVA tan sols ha convençut un 25% del capital del banc d’origen vallesà.

Les fonts financeres consultades apunten que el factor identitari català també hi ha tingut un paper important. Catalunya té molt poques grans companyies, i segurament només CaixaBank i Seat tenen una influència simbòlica comparable o superior al Sabadell. L’entitat fundada el 1881 va jugar aquesta carta amb l’anunci, al gener, que tornava la seu social a Catalunya després de set anys d’exili a Alacant. El trasllat de seu es remuntava a l’octubre del 2017, durant els dies més calents del procés, i la tornada, fos o no més o menys oportunista en clau opa, va convèncer els accionistes particulars. S’ha de recordar que aquesta mateixa setmana el Sabadell presumia que únicament un 2% dels particulars amb accions dipositades a l’entitat havien acceptat l’oferta del BBVA.

A aquestes explicacions emocionals s’hi pot afegir la hipòtesi que corria divendres, després de saber-se la derrota del banc presidit per Carlos Torres, en l’entorn d’aquesta entitat: que el Sabadell havia sigut capaç d’instal·lar la idea que hi hauria una segona opa més bona, perquè forçosament havia de ser en efectiu (i no en intercanvi d’accions, com la primera) i potser a un preu superior. Aquesta segona oferta es donava per feta als despatxos de poder catalans –i sobretot al mateix Sabadell– i es podia produir si el BBVA es quedava entre el 50% i el 30% d’acceptació. Per a sorpresa de tothom, la xifra va ser del 25%. En un banc amb el capital social tan repartit com el Sabadell i amb un 60% d’aquest capital en mans de fons, l’explicació també ha de ser forçosament numèrica.

Augment de l’oferta

Un veterà financer català era clar a principis de setmana: "Els fons no s’hi presentaran, perquè no són ximples i no hi ha preu: l’oferta no és bona", insistia. Aquesta consideració es va estendre als mercats malgrat la pujada in extremis de l’oferta en un 10%, que va fer que la prima negativa de l’intercanvi d’accions canviés a una de lleugerament positiva i propiciés que David Martínez, conseller del Sabadell, anunciés públicament el seu suport a l’operació.

Poc després que es tanqués el termini per subscriure l’oferta, l’empresari mexicà va donar les seves raons per fer-ho en un comunicat en què, segons com, admetia que potser el preu no era el més important: "Aquest factor és secundari en els beneficis estratègics i financers que generarà la integració de les entitats".

El retaule de vencedors i vençuts de l’opa deixa clara una situació peculiar: amb l’excepció de Martínez, el BBVA no va aconseguir que cap organisme, associació, patronal o govern es posicionés públicament a favor de l’opa. Va obtenir les autoritzacions dels reguladors i va esgrimir una vegada i una altra el mantra del Banc Central Europeu a favor de les fusions en un sector que el supervisor encara veu massa atomitzat. Però el cas és que a l’equip BBVA només hi havia el BBVA. ¿I a l’equip Sabadell? Tots els altres.

Sánchez i Illa, guanyadors

Notícies relacionades

Carlos Torres: "Cal acceptar el resultat sense excuses ni laments i mirar endavant"

Carlos Torres: "Tenim un full de ruta clar i el futur no passa per cap altra operació"

L’allau de comunicats d’organitzacions empresarials d’aquest divendres celebrant el fiasco de l’opa era sorprenent. I al seu costat, i també com a claríssims guanyadors, apareixien les figures dels presidents del Govern espanyol i del català, Pedro Sánchez i Salvador Illa, des del principi frontalment contraris a una operació que es va saber en plena campanya electoral catalana. Tots dos es van posicionar contra l’opa perquè consideraven que amenaçava la competència. En el cas de l’Executiu català, aquest rebuig tenia un altre matís: Illa ha fet del retorn a la normalitat institucional el leitmotiv del seu Govern, i això incloïa el retorn de les seus socials de les empreses que van canviar de domicili social el 2017. En aquest context, perdre una empresa de la magnitud del Banc Sabadell era un cop que volia evitar tant sí com no. També convé recordar la dependència parlamentària de Sánchez i Illa d’ERC i Junts, dos partits que s’han oposat del tot a l’opa.

Aquesta absència de suports del BBVA ha tingut efecte. Un banquer ja retirat s’expressava així el maig del 2024: "És dificilíssim que surti bé una opa que té a tothom en contra, i més en el sector bancari". L’historiador del Sabadell, Francesc Cabana, deixava anar aquesta setmana un recordatori que semblava un epitafi de l’opa: "Un país com Catalunya no es podia quedar amb un banc i prou, perquè necessita un sector financer fort: això no és política; això és economia i sentit comú".