Els alcaldes demanen flexibilitat: "Els temps de contractació són un drama"

La dicotomia entre una societat que reclama actuacions i solucions immediates i el bloqueig burocràtic amb el qual xoquen les polítiques locals suposa uns dels reptes més grans que han afrontat i amb el qual encara conviuen els ajuntaments catalans. La celeritat i la polarització que han injectat en la societat les xarxes socials o nous moviments polítics han transformat el dia a dia de la gestió de les ciutats, alhora que un sistema cada vegada més garantista en el desenvolupament de projectes urbanístics suposa terminis cada vegada més llargs per portar a terme obres o noves construccions. Són algunes de les principals conclusions dels diferents alcaldes que van participar en la primera taula de debat del I Fòrum Municipalisme que va moderar la directora adjunta d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez.

L’exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès i expresidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa (CiU), va destacar que els principals canvis en la política local des de principis de segle s’han produït en els tempos amb els quals treballen els consistoris: "En els anys 2000 érem més ràpids". També en la comunicació, amb l’aparició i constant transformació de les xarxes socials i, a més, un clima de "crispació i polarització" que ha crescut, sobretot, des del 2017: "Abans les diferents formacions del ple ens podíem posar d’acord, però apareixen formacions amb voluntat de crispació i això dificulta generar una política de consensos". Uns aspectes compartits per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC); l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP); l’alcaldessa de Gavà , Gemma Badia (PSC), i l’alcalde de Mataró i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), David Bote (PSC).

Aloy va dir que els processos de contractació actuals, després dels diferents canvis legislatius aplicats en l’última dècada, són "un drama" i "paralitzen l’Administració". En aquesta línia va parlar Albiol, que va posar com a exemple la voluntat del president Illa d’apostar per la densificació urbana, una visió que l’alcalde va dir que comparteix. Minuts abans i en el mateix fòrum, Illa va prometre als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir "tant habitatge com càpiga" als seus municipis.

Un soroll "vertiginós"

Notícies relacionades

Som el municipalisme plural que innova, lidera, transforma el país

Balmón s’obre a ampliar fins als sis anys els mandats dels alcaldes

En contrast, Albiol va dir que, de mitjana, transcorren de tres a quatre anys des que una Administració decideix impulsar una promoció d’habitatge fins que en finalitza la construcció. "És totalment inviable amb la crisi habitacional que tenim al país. No podem continuar amb aquesta dinàmica, perquè no serem capaços de donar resposta a una societat que cada vegada exigeix més celeritat a l’hora de donar respostes", va concloure. Sobre les xarxes socials, l’alcalde de Manresa va reconèixer que administracions i polítics viuen molts cops condicionats "per un soroll que moltes vegades no sabem ni qui el produeix". Un soroll "vertiginós" que, va apuntar Aloy, produeix "un mal a la política". També l’alcaldessa de Gavà va manifestar la seva preocupació pel que va definir com el "perfil polític hater" que propaga el "desprestigi, la desinformació i la notícia falsa". "Arriba un moment en el qual val tot", va apuntar l’alcaldessa, que va comentar que aquests discursos fomenten la pèrdua de respecte, fan que sembli que "tot està permès" i perjudiquen tota la societat.

Al seu torn, l’alcalde de Mataró i president de la FMC, David Bote, també va incidir que troba a faltar la "capacitat de parlar" de la vella política: "Hauríem de rescatar la capacitat de posar-nos d’acord". Va coincidir amb Aloy que els atacs traspassen cada cop més la barrera de l’àmbit personal i avancen cap a una "deshumanització brutal". Aloy va dir que, en els últims anys, la seva ciutat ha crescut en uns 10.000 habitants, però que les lleis actuals els dificulten, per exemple, reajustar la plantilla. "He de posar 15 policies més i no em deixen. Tinc un superàvit de set milions d’euros i no me’l deixen gastar. No pot ser que no puguem gastar els nostres estalvis", va assenyalar respecte a les limitacions estatals als consistoris.