Any de recuperació i nous impostos

Encariment del gas

Les tarifes d’últim recurs (TUR) de gas natural, a què poden acollir-se principalment els usuaris domèstics, començaran el 2021 amb una pujada mitjana del 5,97% respecte a les vigents en l’actualitat per la pujada del cost de la matèria primera en els mercats internacionals, d’un 21,7%, respecte de l’anterior actualització, que es va començar a aplicar l’1 d’octubre.

La tarifa elèctrica variarà el patró de consum

A partir de l’1 d’abril entrarà en vigor la nova estructura del rebut dissenyada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que introdueix la discriminació horària en tots els peatges i suposa una revisió i simplificació dels períodes horaris. Per a la segona meitat de l’any, deixaran de formar part del rebut de la llum els costos associats al règim retributiu específic de les renovables, la cogeneració i els residus –uns 7.000 milions d’euros–, eminentment fixos, que passaran a ser costejats per les aportacions de totes les empreses subministradores d’energia (comercialitzadores d’electricitat, gasístiques i petroleres), amb l’objectiu de rebaixar la factura domèstica almenys un 13% en cinc anys.

Correus apuja les tarifes

Amb la necessitat de compensar un pèssim 2020 per al servei públic postal, Correus apujarà els preus. El segell per a l’enviament de cartes i targetes postals (normalitzades i de fins a 20 grams de pes) a destinacions nacionals s’apujarà un 7,7%, i passarà a costar 0,70 euros a partir de l’1 de gener del 2021, cinc cèntims més que fins ara. La pujada serà molt més gran per a les destinacions llunyanes (fins del 22,6%). L’enviament de paquets nacionals costarà també un 5% més. Malgrat les pujades, el servei públic postal espanyol és un dels més barats d’Europa.

Mòbil 5G, però més car 

Les operadores de telecomunicacions apujaran els preus, en línia amb l’anunciat ja per Movistar. Millora del servei i tarifes una mica més altes sembla la tendència. Es calcula que els grans operadors de telecomunicacions generen el 20% dels seus ingressos en activitats allunyades dels serveis de connectivitat. Aquest camp creixerà en el futur de la mà dels nous serveis 5G. 

Més autopistes gratis

Les autopistes de peatge de l’Estat es rebaixaran al 2021 una mitjana del 0,11%. Es preveu la gratuïtat d’algunes per haver expirat la concessió. A partir del 31 d’agost del 2021 deixaran de ser de pagament l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, i l’AP-2 que connecta Aragó amb Catalunya. També passaran a ser gratuïtes la C-32 al Maresme i la C-33 que uneix Barcelona amb el Circuit de Montmeló. L’AP-7 serà gratuïta des d’Alacant a França. També hi haurà trams gratis a Múrcia i Andalusia.

Negociació oberta del salari mínim

El salari mínim està en el punt de mira. La seva quantitat ha sigut prorrogada per aquest 2021 fins als 950 euros bruts en 14 mensualitats però sindicats com la UGT han proposat que s’apugi als 1.000 euros per acostar-lo als nivells dels països del nord d’Europa. El Govern considera que en un context de pujada de les pensions o els salaris dels funcionaris, el més lògic seria incrementar el salari mínim, però el percentatge està encara en discussió. Les patronals s’oposen a la pujada.

Pujada del 0,9% per a les pensions i els funcionaris

Uns 12 milions de treballadors públics i pensionistes veuran com les nòmines augmenten el 0,9% el 2021. Seran uns 3.000 milions d’euros més per a l’erari entre totes les administracions. El Govern ha assegurat que pretén seguir les recomanacions de la comissió parlamentària del Pacte de Toledo per fixar les bases del càlcul de l’import de la pensió, que al 2022 serà de 25 anys. El Ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va anunciar que el seu departament estudia apujar de 25 a 35 anys el temps de laboral de cotitzacions que s’utilitza per calcular la quantitat de la pensió, una proposta que Unides Podem rebutja.

Pujada de la pressió fiscal per a les rendes altes

La reforma impositiva del Govern de coalició entre els socialistes i Unides Podem preveu una pujada de la pressió fiscal per a les rendes més altes de capital i treball. El tipus de l’IRPF augmentarà dos punts per a les rendes del treball de més de 300.000 euros, passant del 45% al 47%, i tres punts en el cas de les rendes del capital que superin els 200.000 euros, fins al 26%. La mesura afectarà directament unes 32.000 persones, el 0,17% dels contribuents. Totes les mesures pressupostàries haurien de reduir el dèficit en 3,6 punts a l’incrementar els ingressos públics el 14,7%. 

Més vigilància en l’impost de societats

L’estratègia pretén alleujar la situació de les empreses en dificultats o en creixement però combatre l’elusió fiscal per part de les grans companyies. D’aquesta manera, no augmenta el tipus mínim sobre la base imposable per a les grans empreses (com inicialment va estar sobre la taula del Consell de Ministres), però sí que s’inclou la reducció de l’exempció fiscal del 100% al 95% per a les plusvàlues i dividends generats per les filials de grans empreses situades a l’estranger. A més, s’eximirà fins al 2024 les pimes que facturin menys de 40 milions d’euros anuals, que podran continuar aplicant l’exempció del 100%. Els Pressupostos inclouen l’establiment d’un tipus mínim per a les societats cotitzades d’inversió immobiliària o socimis, a les quals s’aplicarà el mateix percentatge que a la resta, un 15%.

Augment per als patrimonis superiors a 10 milions

El Govern ha aprovat incrementar un punt el tipus que paguen els contribuents en el tram més alt de patrimonis, és a dir, els que superen els 10 milions d’euros, que passaran de pagar un 2,5% a un 3,5%. Però les competències sobre aquest impost estan en mans de les comunitats autònomes i algunes bonifiquen totalment o parcialment el pagament d’aquesta taxa, com en el cas de la Comunitat de Madrid, que ha renunciat a recaptar-lo i el bonifica al 100%, cosa que minvarà en un 40% la recaptació de patrimoni a escala estatal. Només una de cada tres grans fortunes paguen aquest impost. 

Begudes ensucrades més cares

A partir del gener s’aplicarà l’impost de les begudes ensucrades a la venda als supermercats i botigues, tot i que no a l’hostaleria. Aquest impost ja estava en vigor a Catalunya. Els refrescos edulcorats deixen de disfrutar d’un tipus reduït del 10%, com el que s’aplica a la majoria dels aliments excepte els de primera necessitat, com la fruita, la verdura, el pa o la llet, que tributen al 4%. D’aquesta manera, des del gener les begudes ensucrades comptaran amb el tipus general de l’IVA, fixat en el 21%. La recaptació prevista és d’uns 400 milions d’euros.

El 50% dels cotxes costaran un 5% més

La reducció de les emissions i l’adaptació a la nova normativa europea d’emissions WLTP, que afecta cada vehicle segons la seva taxa d’emissions per quilòmetre en un recorregut típic, ha anat aparellada a l’increment de la pressió fiscal per als vehicles més contaminants. La pujada de l’impost de matriculació implica que els cotxes que emetin entre 144 i 192 grams de CO2 per quilòmetre recorregut pagaran un 4,75% del preu de fàbrica del vehicle, augmentant el llindar mínim i màxim des de la forquilla dels 120 i els 160 grams que està vigent des del 2018, mentre que els que estiguin per sota dels 144 grams continuaran estant exempts. Mentrestant, entre els 192 i els 240 grams de CO2 per quilòmetre s’haurà de pagar un 9,75% del preu de fàbrica del cotxe, i fins a un 14,5% d’impost si superen els 240 grams. Les associacions del sector automobilístic han criticat que aquesta pujada suposarà encarir el preu del 50% dels vehicles fins a un 5% després de tancar el 2020 amb una previsió d’haver venut un 35% menys que l’any anterior. 

Primes d’assegurances més cares

Afectarà als vehicles, tot i que no exclusivament, l’increment del 6% al 8% en el tipus de l’impost sobre les primes d’assegurances, que afectarà les pòlisses automobilístiques, però també les assegurances de la llar o de responsabilitat civil, una pujada amb què l’Executiu preveu ingressar 510 milions d’euros en recaptació. És la primera pujada des de 1998. 

Impost als plàstics d’un sol ús

Es fixarà un tipus impositiu de 0,45 cèntims d’euro per cada quilo d’aquest tipus de plàstics, una mesura amb què el Govern preveu sumar més de 700 milions d’euros anuals. La pujada s’aplicarà a partir del juliol. 

Plans de pensions menys atractius

El Govern ha decidit limitar a 2.000 euros l’aportació màxima a plans de pensions individuals amb dret a deducció en l’IRPF, davant els 8.000 euros de límit màxim que s’ha aplicat fins ara. La mesura pot suposar la retirada del principal atractiu d’un producte bancari que ha demostrat escassa rendibilitat tret de l’avantatge fiscal. Aquesta modificació només afectarà un 8% dels plans privats de pensions, ja que amb prou feines un 7,8% dels beneficiaris de plans va aportar més de 1.800 euros anuals al seu pla l’últim any registrat. Els plans de pensions d’empresa han apujat el límit desgravable de 8.000 a 10.000 euros.

Taxa Tobin per a les grans empreses

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

L’Impost sobre Transaccions Financeres o taxa Tobin entra en vigor al gener amb la promesa de recaptar 850 milions d’euros mitjançant el cobrament d’un 0,2% en les operacions de compra d’accions emeses a Espanya. Les accions a què se’ls aplica aquesta taxa han de correspondre a empreses cotitzades que superin els 1.000 milions d’euros de capitalització borsària, per la qual cosa només afectarà unes 50 empreses, entre les que hi ha totes les que cotitzen en l’Ibex 35 i una vintena de les companyies del Mercat Continu, entre les quals destaquen Mediaset, Logista, Coca-cola European Partners, MásMóvil o Prosegur.

Taxa Google per als gegants digitals

Aquesta taxa va ser aprovada el gener del 2019, va decaure després del rebuig del projecte de Pressupostos d’aquell any i entra en vigor a partir del gener, a l’espera que s’aprovi una mesura similar a escala comunitària. Imposa una taxa del 3% dels ingressos per serveis de publicitat o intermediació ‘online’ i de venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari que percebin les empreses que facturin més de 750 milions d’euros al món i més de tres milions a Espanya.