L’economia espanyola es contrau en el quart trimestre

Després d’un espectacular rebot del 16,7% en el tercer trimestre i la sortida de la recessió, l’economia espanyola s’ha tornat a contraure en el període octubre desembre amb un retrocés mitjà del 0,8% com a conseqüència de la segona onada del coronavirus. Tot i que el Banc d’Espanya ha millorat lleugerament les previsions respecte a les fetes al setembre per al període 2020-2023, aquestes s’allunyen de l’alça del 2,4% que va vaticinar aquesta mateixa setmana el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, gràcies a l’impuls de l’ocupació.

«La recuperació s’ha desaccelerat de manera significativa» en el quart trimestre, però amb un menor deteriorament que en el conjunt de la zona de l’euro, ja que a Espanya la segona onada va començar abans i les mesures per pal·liar-la també. S’ha produït «una desacceleració evident, sense caiguda,» com va passar en el segon trimestre, segons Óscar Arce, director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya. La forquilla de descens en el quart trimestre entre una alça del 0,6% i una caiguda del 3% es traduiria en un descens interanual entre el 8,6% i l’11,6%. L’escenari central de retrocés intertrimestral del 0,8% es tradueix encara en una caiguda interanual en el període del 9,8%.

L’institut emissor, que per primera vegada incorpora l’impacte dels fons europeus de reconstrucció ‘Next Generation’, dels quals a Espanya els correspondran 140.000 milions d’euros en sis anys, estima que la caiguda del producte interior (PIB) aquest exercici es mourà en una forquilla entre el 10,7% en el supòsit més positiu i l’11,6% en el pitjor dels casos i el creixement el 2021 entre el 4,2% i el 8,6%, amb un escenari central del 6,8%.

La hipòtesi central, que significa que es produiran rebrots similars als actuals, anticipa una caiguda de l’11,1% aquest any i una alça del 6,8% el que ve. Es tracta d’una millora respecte al mes de setembre per la revisió a la baixada del preu del petroli i uns costos de finançament més reduïts. A més del presumpte central, l’institut emissor n’utilitza un altre que denomina «suau», que suposaria una evolució més favorable de la Covid en el primer trimestre del 2021 i un altre de «sever», amb un repunt de la pandèmia a curt termini i un impacte més gran en l’activitat. L’estudi insisteix en elevat grau d’incertesa, no només per l’epidèmia sinó per variables geopolítiques com el Brexit o el canvi de política amb el canvi de la presidència als EUA.

Més atur

L’anàlisi destaca que la taxa d’atur augmentarà «amb intensitat» aquest any, fins a situar-se una mica per sota del 16% als escenaris central i suau, i una mica per sobre d’aquesta xifra en el sever. El començament del descens d’aquesta variable cap a la segona meitat del 2021 «no impediria que, en la mitjana de l’any vinent, es registri un augment respecte al 2020 a tots els escenaris considerats». De fet, la forquilla que es maneja per al 2021 es mou entre el 17,1% en l’escenari més benèvol, el 18,3% en el central i en el 20,5% en el més pessimista. Segons el Banc d’Espanya, «a finals del 2023, la taxa d’atur sobrepassaria encara lleugerament el 14% sota l’escenari central, nivell una mica superior al previ a la pandèmia, i seria uns tres punts major en el sever».

L’estudi calcula que els recursos procedents de la Unió Europea aportaran un creixement addicional d’1,3 punts el 2021 i d’1,8 punts en el període 2021-2023. En tot cas, el Banc d’Espanya estima que l’absorció d’aquests recursos durant els pròxims tres anys serà menor i més gradual que el previst en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, però més gran que el que s’ha portat a terme històricament amb els fons estructurals (82% dels 72.000 milions entre transferències i crèdits davant el 100% previst pel Govern).

Una part substancial de les diferències de caiguda del PIB i creixement el 2021 s’expliquen «pels diferents terminis de vacunació de la població que, entre altres conseqüències, donen lloc a un ritme dispar de recuperació de les activitats que comporten més interacció social i, en particular, les relacionades amb el turisme». El Banc d’Espanya destaca la millora de la mobilitat, però no de la despesa total de les famílies a la part final de l’exercici, amb l’excepció del fet ‘on-line’ amb targeta.

Nivells pre-Covid el 2023

Com a conseqüència de l’evolució de l’economia, no es preveu que el creixement arribi a nivells pre-Covid «fins a mitjans del 2023 en l’escenari central, mentre que, en el sever, el producte de l’economia se situaria encara al final de l’horitzó de projecció un 2,8% per sota de la cota de finals del 2019. Sota l’escenari suau, a aquest nivell s’arribaria entre finals del 2021 i començaments del 2022, gràcies a la resolució més ràpida de la crisi sanitària i a l’escassa magnitud dels danys duradors sobre la capacitat productiva de l’economia».

Notícies relacionades

El 20% de les pimes catalanes en erto ja prepara acomiadaments

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Segons el Banc d’Espanya, les restriccions desplegades amb la segona onada han afectat l’activitat. «A Espanya, la reintroducció de les mesures de contenció va passar de forma més primerenca que en altres economies del seu entorn, d’acord amb la naturalesa més precoç del rebrot, fet que explica també que el probable alentiment de l’activitat econòmica entre el tercer trimestre i el quart sigui comparativament menys acusat que a la zona de l’euro considerada en el seu conjunt, on la contracció intertrimestral del PIB prevista per a l’últim trimestre de l’any sota l’escenari central és considerablement més elevada (2,2%).

En tots els escenaris estimats, el dèficit públic es dispararà en una forquilla del 10,3% del PIB al 10,9% aquest any i el deute del 110,1% del PIB al 117,8%, amb persistència en nivells elevats en el temps, que en el cas del deute superarà de llarg el 120% del PIB en els exercicis venidors.