El Sabadell assumeix la venda a pèrdues del TSB tot i que espera guanys de capital

En l’ànim de l’entitat financera s’assumeix que vendre el banc per sobre dels 300 milions d’euros li permetria un balanç positiu en capital, apunten alguns analistes, malgrat la pèrdua comptable que suposaria desprendre’s a aquest preu d’un actiu que va costar 2.300 milions quan va ser adquirit el 2015. La societat d’anàlisi Fidentis, per la seva banda, precisa que el banc hauria de ser venut per més de 400 milions per evitar pèrdues de capital. Però el Sabadell estaria pensant a ingressar entre 800 i 1.000 milions d’euros per aquesta operació, cosa que generaria una millora de capital CET1 d’uns 30-60 punts bàsics. Les expectatives dels analistes, en tot cas, es resolen en una evolució positiva de l’acció després de la lògica caiguda posterior a la ruptura de les converses amb el BBVA.

Al cap i a la fi, el banc assumeix el seu error: la venda de la filial britànica representa l’expiació pel ‘pecat original’ que va suposar la seva adquisició i que en boca d’un analista es resumeix en: «¿Què fa un banc especialitzat en pimes a Espanya venent hipoteques als britànics?». Aquest pecat va ser reconegut pel mateix president del banc, Josep Oliu, quan el 2017 va revelar involuntàriament que el destí del TSB, dos anys després de la seva adquisició, era la venda, després de comprovar els efectes indesitjats –les pèrdues– que va acabar generant aquesta operació quan va portar a terme la transició tecnològica.

L’interès dels ‘challengers’

Va costar sang, suor i llàgrimes al banc, però almenys –es reconeix ara–, aquesta avançada plataforma tecnològica resulta d’interès per als ‘challengers’ (els bancs petits que desafien la supremacia dels HSBC, Halifax, RBS, Barclays, Lloyds o Santander al Regne Unit) que poden tenir interès a participar en el procés competitiu que obrirà el Sabadell per a la venda de la seva filial. «Encara no ha arribat el moment. S’ha d’esperar que es resolgui la negociació del Brexit i comencin a veure’s els primers efectes de la distribució de la vacuna», apunten fonts del Sabadell. Però després que Goldman Sachs hagi realitzat la prospecció de mercat, els noms emergents poden ser els de Virgin Money Mobile Banking, Arom, Moense, Monzo, Revolut o Starling, nascuts en l’entorn ‘fintech’, però als quals una plataforma amb sis milions de clients els pot resultar un reclam atractiu, particularment si la seva digitalització ja està resolta.

Abandonar el Regne Unit es planteja com una necessitat estratègica. Però no tanca la porta a la internacionalització del banc. Només que ara l’objectiu és trobar les aliances comercials que puguin aportar sinergia al banc espanyol mentre s’acosta a la demanda d’aliances intereuropees que reclamen les autoritats monetàries de la Unió Europea. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Els directius del Sabadell veuen ara una oportunitat en possibles aliances amb bancs europeus a França i Itàlia, principalment. No es tracta d’intercanvis accionaris, més aviat comercials, a l’estil del que el banc manté amb Mapfre per a la venda creuada de productes. Li permetria posar el peu en aquells mercats de la mateixa forma que facilitaria el camí de l’entrada a Espanya dels bancs estrangers. «Un primer pas per a una entesa de més profunditat», assenyalen fonts consultades.

Crédit Agricole sembla un dels millors candidats segons diferents analistes del mercat, però no és l’únic amb el qual estaria mantenint converses l’entitat financera. BNP Paribas, a França, o Unicredito, a Itàlia, entre altres entitats amb les quals es mantenen converses, semblen estar dins de l’univers dels interessos del banc d’origen vallesà.