El Govern estudia rescatar pimes entrant en el seu capital

Com a pas previ, l’Executiu té previst modificar aquest dimarts les condicions dels crèdits bancaris avalats per l’Estat a empreses, pimes i autònoms a través de l’ICO: el termini màxim de venciment s’estendrà en fins a tres anys, a un màxim de vuit, i s’afegirà un any addicional de carència en els pagaments, fins als dos exercicis.

El ‘reial decret llei de mesures urgents de recolzament a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària’ que avui preveu aprovar el Consell de Ministres també estén més enllà del 31 de desembre la prohibició de fallides i suspensions de pagaments que es va adoptar a l’abril. D’una altra manera, es produiria una allau de fallides a partir del mes de gener, segons ha advertit el Banc d’Espanya.

El que ve a partir d’ara

Però més enllà d’aquestes dues mesures, s’està avançant en un esquema que permeti una reestructuració àgil, ràpida i decidida del deute de determinades pimes. En principi, no està prevista la seva adopció ja en aquest Consell de Ministres. Tampoc està previst aprovar aquest dimarts el pla de xoc anunciat per Pedro Sánchez per a l’hostaleria, la restauració, el comerç i el transport, l’oci i la cultura.

Fa setmanes que el sector financer negocia amb el Tresor, dependent d’Economia, la creació d’un marc que faciliti els refinançaments (canvi de condicions dels préstecs, com allargaments dels terminis o modificacions en els tipus) i reestructuracions (quitacions en el deute i/o conversió d’aquest en capital) de les pimes viables que tinguin problemes. El problema és que l’ICO no té un marc flexible per realitzar aquest tipus d’operacions i alhora està sotmès a la normativa d’ajuts d’Estat comunitària, amb la qual cosa tot canvi ha de ser pactat amb la Comissió Europea.

Les entitats financeres aportaran la seva experiència en determinar si una empresa és o no realment viable i rendible (i, per tant, mereixedora d’alleujaments en el seu endeutament). A més, assumiran en els seus comptes part de l’impacte financer d’aquests canvis en les condicions. La novetat és que s’espera que en aquest esquema de reestructuració de deute s’impliqui l’Estat, ja sigui a través de quitacions (a partir dels avals de l’ICO) o de subvencions i entrada en el capital de les pimes rescatades.

Falta per saber si l’Estat estaria disposat a fer un pas més –com demana el Fons Monetari Internacional (FMI)– assumint també quitacions en els deutes d’aquest tipus de pimes rendibles amb Hisenda i Seguretat Social (o més ajornaments).

Petició de l’FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) ve reclamant al Govern espanyol de forma insistent que, de la mateixa manera que va posar en marxa un fons de rescat de 10.000 milions per al rescat d’empreses estratègiques (al qual ja s’ha acollit Air Europa i ha sigut sol·licitat per Duro Felguera i Trasmediterránea), també es plantegi un mecanisme «similar» per a petites i mitjanes empreses. «També es podria considerar la possibilitat de proporcionar injeccions temporals que generin un deute amb el sector públic, per exemple en forma d’obligacions fiscals futures», suggereix l’FMI. I si fos així, l’Estat injectaria capital ara, i les empreses podrien tornar-lo a tall de deute tributari més endavant.

«El cost social derivat de la destrucció d’empreses pot resultar massa car», afirma l’FMI. El document advoca per millorar el sistema de reestructuració de deutes, amb la implicació dels creditors públics (Hisenda i Seguretat Social).

Evitar una allau de fallides

Segons estimacions del Banc d’Espanya, entorn de la meitat de les empreses espanyoles registraran pèrdues aquest any, i són les pimes i les firmes lligades a l’hostaleria, la restauració, l’oci i els vehicles de motor les que es veuran més afectades. De moment fins al 31 de desembre, segueix en vigor la moratòria parcial a les fallides empresarials que va aprovar el Govern el mes d’abril per evitar conduir-hi societats amb dificultats transitòries per la pandèmia. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat aquest dilluns una «extensió temporal» d’aquesta moratòria dels concursos de creditors, que vagi «acompanyada» d’una «anàlisi rigorosa i ràpida per agilitar el procediment concursal que permeti una reestructuració del deute de les empreses i, com no, que les empreses que no tenen ja viabilitat desapareguin al més aviat possible i tinguem un procés d’assignació de recursos com més eficient millor». Si no hi ha prorroga, el Banc d’Espanya ja va advertir la setmana passada que a partir del mes de gener es produirà un «repunt significatiu» de les sol·licituds de concursos necessaris, a instàncies dels creditors. El Govern es disposa a aprovar una pròrroga aquest mateix dimarts. «Aquest risc de ‘zombieficació’ (d’empreses) existeix. Em preocupa des d’una perspectiva de mitjà termini, però em preocupa més que deixem de donar suport a empreses viables que caurien sense recolzament públic», va argumentar el governador. 

L’organisme proposa a curt termini fomentar l’ús de procediments preconcursals, els acords de refinançament de deutes i els acords extrajudicials de pagaments per a persones físiques i empreses petites. Aquests últims –lamenta el Banc d’Espanya–, no són gaire utilitzats i es podrien incentivar si els creditors públics, com Hisenda i la Seguretat Social, accepten quitacions més grans que els privats sota certes circumstàncies, com suggereix l’FMI.