«Crec que el PP ha de poder recolzar els Pressupostos»

-¿Tindran els Pressupostos prou recolzament parlamentari per tirar endavant?

-Confiem a tenir els recolzaments necessaris. Es tracta d’uns Pressupostos imprescindibles i molt urgents. És el moment de la unitat i espero que la tramitació parlamentària sigui ràpida.

-¿La pujada d’impostos i la possibilitat de posar límits al preu dels lloguers, allunyen el possible recolzament de Ciutadans?

-Són uns Pressupostos expansius, orientats a recolzar el creixement econòmic i la creació d’ocupació que, a més de l’accent social, tenen un capítol molt important d’inversions de futur. No només Ciutadans, crec que el PP també hauria de poder recolzar-los. S’han fet ajustos en determinats tributs i, de cara a una reforma en profunditat, posarem en marxa un grup d’experts que tingui en compte les diferents alternatives, incorporant també les recomanacions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. No veig cap raó perquè aquest projecte no tingui un recolzament unànime del Parlament.

-¿Quina opinió té sobre el compromís entre el PSOE i Unides Podem per establir límits als preus dels contractes de lloguer, nous o existents, a determinades zones urbanes?

-El dret de l’accés a la vivenda, en particular per als joves, és un tema prioritari. Es tracta d’un assumpte tremendament important i complex, que no es resol amb una sola acció.

Per això hem engegat diferents iniciatives des de fa dos anys i mig, reforçant la protecció dels inquilins, millorant el tractament de les vivendes turístiques, mobilitzant l’oferta pública de vivenda social... Aquesta línia d’equilibri i d’articular un conjunt coherent de mesures el més eficaces possible és la mateixa que tindrem de cara al futur quan es prepari i es negociï la llei de vivenda. És un àmbit en què hem de comptar amb el recolzament ampli del conjunt de la societat, ja que afecta molts ciutadans, com inquilins o propietaris.

-¿El preu dels lloguers és la seva principal discrepància amb el segon vicepresident, Pablo Iglesias?

-El Govern està absolutament unit en la consideració de l’accés a la vivenda com un tema prioritari. Hem de posar en marxa el conjunt de mesures necessàries, sent molt conscients que els preus del lloguer poden variar molt segons les circumstàncies, com estem veient en aquests mesos. I em remeto al dit pel ministre Ábalos, que és el competent en vivenda: la reforma serà oportuna, ponderada, taxada i proporcional.

-¿Què diria a qui acusa el Govern d’entorpir la recuperació a l’apujar els impostos i fer-ho sobre les classes mitjanes?

-El projecte de Pressupostos recull ajustos en els impostos existents però crec que el més significatiu o emblemàtic no és a la banda de la reforma tributària, sinó a la del reforç del nostre estat del benestar i en les inversions, sense precedents en la nostra història recent, de 39.000 milions d’euros en total, la majoria finançades via fons europeus, per mobilitzar un procés de transformació mirant al futur.

-¿La declaració de l’estat d’alarma per sis mesos, que afectarà el Nadal i la Setmana Santa, pot restar creixement?

-L’estat d’alarma proporciona un marc coherent perquè les autonomies puguin adoptar les mesures necessàries per aturar eficaçment el virus. Hem vist que quan s’aturen els rebrots l’economia mostra una gran capacitat de recuperació i creació d’ocupació.

-Divendres vam conèixer el fort creixement del PIB del tercer trimestre, però, ¿què pot passar en el quart? França no descarta una caiguda del PIB  en el quart trimestre pels rebrots. ¿No tem una cosa semblant a Espanya?

-Les dades conegudes mostren la forta reactivació de l’economia i l’ocupació durant el tercer trimestre. En un context marcat pels rebrots, com els que hi va haver a Catalunya durant l’estiu, i també per l’absència de turisme internacional, l’economia espanyola va créixer un 16,7%, es van crear gairebé 570.000 llocs de feina i van sortir més d’un 80% dels treballadors en un erto. Comptem, per tant, amb una bona base per a la recuperació econòmica. A l’octubre la reactivació ha continuat, però estem en un moment d’alta incertesa, tant a nivell europeu com global. Cal actuar coordinadament a Espanya i Europa per aturar la pandèmia i mantenir el recolzament al teixit productiu, a l’ocupació i a les rendes familiars. Així es podrà mantenir el camí de recuperació en el quart trimestre, tot i que naturalment a menor ritme que en el tercer per l’efecte base, i tenir un creixement intens el 2021.

-¿Quin tipus de reformes preveu el Govern per acabar amb els colls d’ampolla i les burocràcies que poden entorpir la gestió dels fons europeus?

-Treballem en tres àmbits. Un afecta a l’agilitació de tràmits purament burocràtics o l’eliminació de duplicitats, per exemple, en els fins a cinc nivells diferents d’auditoria i verificació de les inversions públiques per a un mateix projecte, preservant en tot moment el rigor en la gestió de la cosa pública. Un segon àmbit ha de servir per veure noves formes de col·laboració públic-privades eficients i que permetin escalar els projectes, com consorcis o altres mecanismes inspirats, per exemple, en l’experiència positiva de canalització d’avals de l’ICO a través del sector financer. En tercer lloc, hem de fer que tot el procés de licitacions públiques es desenvolupi per mitjans digitals.

-¿Ja hi ha sobre la taula projectes concrets d’inversió amb el sector privat per aprofitar els fons europeus?

-Estem en la fase de concreció i d’aterratge, treballant intensament tant en l’àmbit europeu com en el nacional. Em sembla tremendament positiu el dinamisme, l’energia i les propostes que s’estan posant sobre la taula per part de totes les administracions i els agents econòmics i socials, perquè demostren –i ho hem vist també en la conferència de presidents autonòmics–, una gran creativitat, una gran ambició i un gran compromís amb aquest gran pla de transformació del nostre país.

-Dins la condicionalitat vinculada als fons europeus, la UE exigeix a Espanya mesures contra l’excessiva dualitat dels contractes. A més, el calendari legislatiu del Govern inclou reformes laborals abans que s’acabi l’any. ¿Com va el procés?

-En l’àmbit laboral, la marca d’aquest Govern és el diàleg social. De cara al futur hem d’aprofitar alguns instruments, com els ertos, que també poden proporcionar un mecanisme més permanent per a l’ajust empresarial alternatiu a la reducció d’ocupació.

-El Fons Monetari Internacional aconsella utilitzar els fons europeus per posar en marxa la ‘motxilla austríaca’ a favor dels treballadors...

-En aquests moments estem veient quines són les mesures laborals necessàries per als pròxims anys, comptant amb el diàleg social, per aturar els problemes que venim arrossegant, entre els quals destaca la dualitat i l’alt atur estructural.

-L’FMI aconsella a Espanya crear un fons de rescat que permeti entrar en el capital de pimes viables amb dificultats

-Estem veient amb la Comissió Europea, en el marc del règim d’ajuts públics de la UE, quin marge tenim per evitar o minimitzar el risc que les empreses tinguin problemes de solvència. Per exemple, mitjançant una ampliació dels terminis de devolució dels préstecs ICO i una extensió dels períodes de carència, que voldríem ampliar en 12 mesos. A més, treballem en altres mecanismes per continuar reforçant la solvència de les empreses, en particular de les pimes, en pròxims mesos.

-¿A quins altres mecanismes es refereix?

-Per exemple, de la mateixa manera que hi ha un fons de recolzament a la solvència per a empreses estratègiques més grans, hem d’explorar instruments per reforçar la solvència de les pimes. Estem analitzant diferents opcions.

-¿Per què tarda a posar-se en marxa el nou subsidi per als aturats a qui se’ls ha acabat la prestació durant la pandèmia?

-Estem treballant per completar ben aviat la xarxa de seguretat que hem anat posant en marxa, cobrint els treballadors més vulnerables en l’àmbit de la cultura i els aturats a qui se’ls va acabar la prestació durant els mesos del període d’alarma, quan era impossible buscar feina activament. I més enllà de la protecció en l’àmbit laboral, cal assenyalar la importància de la posada en marxa del nou ingrés mínim vital, un instrument de redistribució social molt orientat a les famílies i a la lluita contra la pobresa infantil.

-¿Després de la fusió de Bankia amb Caixabank, no va arribant el moment de reconèixer que l’Estat no podrà recuperar els ajuts per al rescat de Bankia?

-La participació pública a Bankia és una herència de la crisi financera i el nostre objectiu, des del primer moment, és protegir l’interès general concretat en dos elements: reforçar l’estabilitat financera del país i maximitzar el valor de la nostra participació a Bankia i la capacitat de recuperació dels ajuts públics. Aquests principis ens portaran a la pròxima junta d’accionistes i recolzarem una operació que clarament millora el valor de la participació pública.

Notícies relacionades

El Govern destina 115 milions per a ajuts a treballadors de la cultura sense ingressos

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

-¿El Govern es planteja ampliar la línia pública de moratòries en les hipoteques? ¿Demanarà als bancs que ampliïn les seves línies de moratòries?

-Les moratòries han sigut molt eficaces en aquests mesos i estic convençuda del compromís del sector financer per continuar buscant solucions que permetin flexibilitat en el pagament als clients que passin per una dificultat temporalment. En aquesta situació, tots els agents han de posar de la seva part per ajudar a qui ho necessiti, de la mateixa manera que s’ha fet un esforç des del sector públic amb els avals que han permès mantenir el flux de crèdit al teixit productiu.