25 nov 2020

Anar al contingut

La reforma de les pensions

Govern i Pacte de Toledo adopten el model basc de plans de pensions

Els Pressupostos del 2021 donaran nous estímuls fiscals als fons d'ocupació

El Pacte de Toledo demana un millor tracte per a les prestacions acordades en la negociació col·lectiva

Rosa María Sánchez

Govern i Pacte de Toledo adopten el model basc de plans de pensions

EUROPA PRESS E Parra POOL

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, està disposat a retallar part dels actuals incentius als plans de pensions individuals i a reforçar l’atractiu fiscal dels d’ocupació. El projecte de Pressupostos per al 2021 inclourà almenys un primer pas en aquesta direcció, segons diferents fonts consultades.  El model que s’ha adoptat per als nous plans de pensions d’ocupació és el de les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) que regeix al País Basc, on s’ha aconseguit que més de la meitat dels treballadors tinguin, d’acord amb la seva empresa, un sistema complementari per a la jubilació.

L’esquema de plans de pensions d’ocupació que la patronal Adegi i els sindicats ELA, LAB, CCOO i UGT han desenvolupat a Guipúscoa a través de la negociació col·lectiva d’un total de 20 sectors productius és el que sembla estar en la ment no només del Govern, sinó també dels grups parlamentaris que integren la comissió del Pacte de Toledo per a la reforma de les pensions.

Geroa i Lagunaro

El model té un nom. És el de l’entitat Geroa Pentsioak i seva directora gerent, Virginia Oregi, ja va anar a la comissió del Pacte de Toledo el 2017 per explicar-los el funcionament de la gestora, que arriba a més de 10.000 empreses de Guipúscoa i un total de 250.000 socis (el 70% dels treballadors de la província) de sectors tan dispars com el metall, la construcció, els mobles, el tèxtil , el comerç, les fleques i altres, on el que més abunden són els petits i mitjans negocis. I tot això sota un esquema que posa per davant el sistema públic de pensions, sense ànim de lucre, sota supervisió del Govern basc, amb les despeses de gestió més baixes del mercat (0,12% del patrimoni) i per tal de garantir als treballadors un complement en el moment de la jubilació.

A més de Geroa, al País Basc hi ha unes altres tres EPSV sectorials que també atrauen l’atenció del Govern espanyol. Es tracta de Lagunaro EPSV, que forma part de la Corporació Mondragon i té un caràcter cooperatiu i unes altres dues gestores en l’àmbit del sector públic, per als treballadors de l’administració autonòmica i per als de les entitats forals i locals. 

«Estem estudiant el model basc», ha dit el ministre Escrivá en repetides ocasions i previsiblement això ja tindrà una primera traducció en el projecte de Pressupostos per al 2021. El que li agrada al Govern d’aquest model és que és capaç d’arribar a àmplies capes de treballadors, també als més joves i precaris, i a empreses de tota mida. I no és la primera vegada que el ministre Escrivá pren com a model el sistema de protecció social del País Basc. Ja va ser així per al disseny de l’ingrés mínim vital (IMV).

Esquema fiscal

L’Autoritat Fiscal (Airef) ha posat en relleu que l’actual esquema d’incentius fiscals als plans de pensions afavoreix les rendes més altes. Gairebé el 70% del benefici fiscal (1.150 milions sobre un total de 1.643) es concentra en el 10% de contribuents amb rendes més altes. A més es considera que la deducció fiscal de fins a 8.000 euros en la base imposable que permet l’Estat (5.000 euros al País Basc) no és eficaç per generar nou estalvi a llarg termini, sinó només per traslladar-lo a la recerca de l’avantatge fiscal dels plans de pensions.

Aquí el Govern troba la justificació per intentar retallar l’actual deducció de 8.000 euros en la base imposable i reforçar els incentius dels plans d’ocupació vinculats a la negociació col·lectiva. Un sector del Govern és partidari de traslladar l’actual deducció que es practica sobre la base imposable de l’IRPF a la quota, per tal de fer arribar l’avantatge més gran a les rendes més baixes. 

Pacte de Toledo

També el Pacte de Toledo sembla haver adoptat el model de previsió complementària. La taula i els portaveus de la comissió del Pacte de Toledo per a la reforma del sistema de pensions es reuneix aquest divendres per donar un penúltim cop d’ull a les 20 recomanacions que han estat negociant els grups polítics sota la presidència de la diputada socialista i exministra de Treball Magdalena Valerio. Dimarts que ve està previst que la comissió aprovi el document definitiu que haurà de ser debatut en el primer ple que se celebri després al Congrés dels Diputats. 

I segons fonts parlamentàries, en la seva recomanació relativa al sistema complementari de pensions, aquest text absorbeix el model de Geroa Pentsioak. El text del Pacte de Toledo parla de «complementar i en cap cas substituir» el sistema públic de la Seguretat Social i d’impulsar «de foma preferent» sistemes d’ocupació a través de la negociació col·lectiva mitjançant institucions «sense ànim de lucre» que donin cobertura a prestacions complementàries de jubilació, invalidesa i mort a partir d’un patrimoni acumulat que hauria de ser recuperat en forma de renda mensual, i no amb una sola entrega de capital.

Aquest és el model que, des del punt de vista del Pacte de Toledo, hauria de ser objecte d’un règim fiscal i jurídic «adequat i diferenciat», millorant el que hi hagi per als altres sistemes individuals. A més, l’acord del Pacte de Toledo posa l’accent en un aspecte crucial per a l’adhesió d’Unides Podem a l’acord, i és que aquests plans de pensions d’ocupació no poden ser considerats «només com un producte financer».

Negociació col·lectiva

Aquest és un aspecte que, de forma reiterada, remarquen tots els agents socials bascos quan parlen de les entitats de previsió social EPSV d’Euskadi. «Les EPSV no substitueixen el sistema públic de pensions, ni poden ni ho han de fer», apunta Óscar Arenas de CCOO del País Basc. «La seva principal fortalesa és que procedeix de la negociació col·lectiva», afegeix. 

«Hi ha hagut una responsabilitat sindical que ha trobat eco en una responsabilitat empresarial», remarca el president de la Federació d’EPSV d’Euskadi, Ignacio Etxebarria, per explicar la singularitat del model basc.

Segons dades del Govern basc sobre el 2018, a Euskadi hi ha un total de 77 EPSV (dels que 44 són d’ocupació; els altres són individuals) amb un patrimoni total de gairebé 13.500 milions, el 32,3% del PIB basc (gairebé el quàdruple del que representa el sistema complementari al conjunt d’Espanya, prop del 9% del PIB).