Els Vint-i-set aproven la reforma agrícola més verda

Els governs de la Unió Europea ja saben com volen gastar els gairebé 390.000 milions d’euros assignats en el pressupost europeu a la Política Agrícola Comuna (PAC) durant els pròxims set anys, i dels quals 47.700 milions aniran destinats al camp espanyol. Després de més de 40 hores d’intenses negociacions, els Vint-i-set han aconseguit tancar, la matinada de dimarts a dimecres, un acord polític sobre una reforma que reforça l’ambició mediambiental en aquest sector mentre garanteix prou flexibilitat als governs per a puguin decidir com arribar als objectius climàtics i mediambientals.

«L’acord és una fita per a la política agrícola europea. Els estats membres han demostrat la seva ambició d’estàndards mediambientals més estrictes en l’agricultura mentre donen suport a la necessària flexibilitat per garantir la competitivitat dels agricultors», ha celebrat la ministra d’Agricultura alemanya, Julia Klöckner, després de l’acord per majoria qualificada –amb el vot en contra de Lituània i l’abstenció de Letònia, Bulgària i Romania– aconseguit a Luxemburg per conciliar la protecció de la biodiversitat amb el recolzament a l’agricultura fins a l’any 2027. 

El seu col·lega, l’espanyol Luis Planas, s’ha mostrat igual de satisfet amb el resultat perquè inclou tots els objectius que s’havia fixat Espanya en la negociació. «És una proposta equilibrada que respon a les diferents sensibilitats. És imperfecta però molt bona», ha destacat de matinada sobre el compromís dissenyat per Alemanya per possibilitar l’acord sobre els tres reglaments sobre la taula: els plans estratègics nacionals, el finançament dels ajuts i l’organització comuna de mercats.

«Ecoesquemes» a partir del 2023

Segons la posició pactada pels Vint-i-set, tots els agricultors hauran de respectar i adoptar normes mediambientals més estrictes que en el passat a canvi de continuar beneficiant-se dels fons europeus durant el pròxim període de finançament. Aquells que adoptin mesures més ambicioses, que vagin més lluny dels nous requisits obligatoris, podran optar a una prima addicional a través dels anomenats «ecoesquemes» amb què Brussel·les pretén incentivar una agricultura més sostenible i orgànica. 

Es tracta d’una de les novetats de la reforma que més polèmica i friccions ha suscitat durant la complicada negociació. Malgrat els dubtes dels estats membres, que temien deixar fons sense gastar, l’acord final inclou el compromís a dedicar el 20% dels pagaments directes a aquests plans ecològics per convèncer els agricultors i ramaders d’apostar per una agricultura de precisió, orgànica o agrosilvicultura i sumar-se d’aquesta forma a l’onada del pacte verd. Això sí, els estats membres seran finalment lliures de dissenyar els seus propis instruments en funció de les seves necessitats. El ministre Planas ha destacat que en el cas espanyol el 60% dels pagaments directes es destinaran a la sostenibilitat dels productors.

Explotacions petites

Notícies relacionades

El sector turístic veu en l'aposta ecològica i la digitalització la sortida de la crisi

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

El pacte contempla la introducció d’una fase pilot de dos anys que arrencarà el 2023, data en què es començarà a aplicar la reforma. Durant aquest termini, part del 20% es podrà reorientar a altres intervencions. A més, preveu estàndards mediambientals més estrictes per a tots els agricultors per igual, ja siguin grans o petites explotacions. Per ajudar aquests últims en la transició cap a una agricultura més verda, disposaran de controls simplificats per reduir la càrrega administrativa. Els estats membres, al seu torn, hauran d’elaborar plans estratègics nacionals en els quals explicar les seves mesures i que hauran de ser validats per la Comissió Europea.

La posició comuna, assolida pels Vint-i-set aquest dimecres després de dos anys i mig de negociacions i cinc presidències rotatòries de la UE, permet llançar les negociacions interinstitucionals amb el Parlament Europeu que aquesta setmana també ha d’adoptar la seva postura negociadora. Una posició que també ha generat polèmica. «Els eurodiputats han firmat la sentència de mort de la naturalesa, el clima i les petites explotacions que continuarà desapareixent a un nivell alarmant», ha criticat el responsable d’agricultura de Greenpeace, Marco Contiero, que ha lamentat també la rebaixa de l’ambició en l’acord del Consell.