Mig milió d'aturats sense ingressos esperen un salvavides

A finals d’agost va transcendir que el Ministeri de Treball i els agents socials ultimaven un nou subsidi extraordinari per a 550.000 aturats a tot el país. Una ajuda d’emergència de 430 euros per persona a percebre durant un període de tres mesos, segons els detalls de l’últim esborrany. De fet, el Govern va assumir com a propi el compromís de buscar «possibles solucions al consum durant l’estat d’alarma de les prestacions i subsidis d’atur de persones no afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació»; segons diu el document de la tercera pròrroga dels ertos.

Una vegada tancades les converses, amb consens, per a la quarta pròrroga dels ertos, el Ministeri de Treball es proposa desencallar aquest nou subsidi. La previsió de l’equip de Díaz és poder reprendre les converses abans d’acabar el mes d’octubre. El cost d’aquest subsidi per a l’erari públic ha sigut un dels obstacles principals fins ara, ja que en el fons de la qüestió no hi ha grans dissensos entre Executiu, patronal i sindicats. Aquest rondaria els 900 milions d’euros, segons fonts presents en les converses. Aquesta mesura vindria a ser una nova escama de l’escut social, disposada per cobrir el buit entre els ertos, als quals aquests aturats no tenen dret, i el nou Ingrés Mínim Vital, amb un encallament en la gestió.

«Tota ajuda ve bé, però jo el que vull és treballar»

Miguel Ángel Martínez va complir fa a penes dues setmanes dos anys sense treballar i aquest final de mes el SEPE no li ingressarà cap prestació. Va arribar a la pandèmia sense feina i durant aquesta va esgotar la seva prestació. L’última feina d’aquest barceloní de 44 anys era en una ludoteca i abans venia de diverses feines en el sector sociocultural i recreatiu. Una depressió el va obligar a deixar la feina i la caiguda d’ingressos el va forçar a deixar el seu pis i tornar a viure amb la seva mare. «Tota ajuda ve bé, però si a mi durant tres mesos em paguen 430 euros i després s’acaba aquesta ajuda no m’arregla res. Jo el que vull és treballar. Sentir-me útil», afirma. «¿Han necessitat set, vuit mesos per a simplement per a aquests 430 euros durant tres mesos? ¿Per tres mesos s’estan menjant el cap? Això ja ho haurien d’haver arreglat fa temps», afegeix.

La prestació d’atur se li ha esgotat, no així l’actitud i les ganes de treballar. Fa més d’un any que intenta reenganxar-se al mercat, amb l’ajuda de Barcelona Activa, i la crisi econòmica que ha vingut amb el virus li ha posat més difícil les coses. Que gran part dels processos siguin ara exclusivament virtuals no l’ajuda. «Abans anaves als llocs, veien si tenies actitud i almenys si et deien que no ho havien de fer a la cara. Ara no obren ni el correu amb el teu currículum», explica. Miguel Ángel compagina la recerca de feina amb cursos de formació. «Totes les portes que em pugui obrir... De feina ja agafo el que caigui», explica.

El nombre de famílies sense ingressos es dispara

A Espanya un total de 670.900 famílies es troben amb tots els seus membres a l’atur i sense ingressos; segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE referents al segon trimestre. Una xifra que ha crescut el 23% l’últim any. Aquesta falta d’ingressos es tradueix en malabarismes quotidians amb els subministraments, que no sempre són possibles. Un de cada tres aturats a Europa afirma que està endarrerit amb el pagament de les factures dels subministraments; segons un estudi d’Eurofound publicat aquest mes sobre els efectes de la pandèmia sobre el mercat laboral. Una realitat especialment patent a Espanya, que ha sigut l’estat membre de la UE on més ha crescut l’atur després de l’arribada del virus. Un de cada tres nous aturats en el ‘Vell Continent’ eren espanyols.

Sayah Djilali no cobra prestació. No perquè l’hagi esgotat (té 22 mesos cotitzats), sinó perquè no hi té accés. Fa dos anys va haver de deixar la feina per anar-se’n a França a cuidar la seva mare malalta. Va morir, li va sortir una oportunitat laboral a Bèlgica i va marxar cap allà. Ara, ja de tornada a Espanya, viu dels estalvis que va aconseguir fer allà. Per a aquest home de 61 anys la pandèmia ha sigut ploure sobre mullat. L’edat és la principal llosa que li pesa. «Si t’ensenyo tots els correus en els quals em diuen que m’han descartat guanyo un rècord Guiness», explica amb sorna Djilali. 

«Et veuen l’edat i ja et descarten. Ni et truquen per a l’entrevista i t’ho diuen a la cara», afegeix. Ha treballat en el negoci de l’exportació des dels anys 80, principalment bijuteria, i parla àrab, francès, anglès, català i castellà. «Jo el que vull és treballar, del que sigui. El meu fort és el negoci i muntaria una altra empresa, però en aquest moment no disposo de diners...  i tampoc acompanya la Covid», afirma.

L’informe d’Eurofound revela que les dificultats s’han agreujat des dels primers compassos de la pandèmia, ja que del 28% d’abril s’ha escalat al 32% al juliol. No només en els subministraments pateixen demores els aturats, sinó també en el pagament de vivenda (20%) o a les factures del telèfon (30%); entre d’altres. I és que el ‘matalàs’ amb el qual moltes persones encaren la possibilitat de quedar-se a l’atur és fi. El 56% dels europeus no podria mantenir el seu actual nivell de vida més de tres mesos si es quedés sense ingressos.

«Dos mesos més aguanto, després...».

«Dos mesos més aguanto, després...», calcula J. B.; sense ingressos des del mes de juliol. Cambrer en un hotel de Barcelona i amb contracte de fix discontinu, aquest veterà de la restauració ja va veure venir les vaques flaques el mes de febrer, quan a l’avantsala de la pandèmia el Mobile World Congress va cancel·lar la seva edició del 2020. Al març es va quedar fora de l’erto que va fer l’hotel on treballa habitualment, va passar a cobrar l’atur i va consumir de les seves cotitzacions fins al juliol, quan l’empresa li va tornar a dir per, literalment, treballar tres dies.

Notícies relacionades

El Govern retalla el 7,8% l'oferta d'ocupació pública d'aquest any, fins a les 18.266 places

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Des d’aleshores no ha tornat a cobrar l’atur i espera que el SEPE torna a reactivar-li el pagament pel que té cotitzat. La càrrega de feina que estan assumint les oficines públiques d’ocupació des que va començar la pandèmia no té precedents. Un «col·lapse», segons els usuaris que esperen durant hores a ser atesos telefònicament per aconseguir una cita prèvia, o un «problema de gestió»; segons les fonts oficials. Només el mes d’agost (últimes dades disponibles) el SEPE va tramitar 1,5 milions de sol·licituds de prestació o subsidi; una xifra tres vegades més gran que les de l’agost de l’any anterior. 

Aquesta sobrecàrrega de treball es tradueix en problemes en el cobrament de la prestació d’alguns, com J. B., i en retards en la tramitació d’altres, ja que actualment les pagues es reconeixen a dos mesos vista, segons expliquen treballadors del SEPE consultats. «Per sort la meva dona treballa i la hipoteca no és gaire alta», es resigna. J. B. reconeix que aquest setembre va treballar donant servei en un parell de casaments ‘en negre’, per por que aquesta nova alta transitòria li suposés un nou problema amb el cobrament de la prestació. «Vas deixant coses, no fumo, no bec, gairebé no surto de casa... és frustrant», explica.