Perspectives

L'FMI demana utilitzar els fons europeus per a una reforma laboral

L'organisme advoca per implantar la 'motxilla austríaca' per frenar la dualitat del mercat de treball

El Fons preveu una caiguda del PIB espanyol del 12,8% i un creixement del 7,2% per al 2021 amb l'ajuda de la UE

kristalina-georgieva

kristalina-georgieva / BRENDAN SMIALOWSKI (AFP)

5
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ / PABLO ALLENDESALAZAR

El Fons Monetari Internacional (FMI) vol que Espanya extregui el màxim partit del Fons Europeu de Reconstrucció i planteja que pugui ser utilitzat a favor d’una reforma laboral que permeti acabar amb la segmentació del mercat de treball espanyol, entre treballadors fixos i temporals, amb un alt nivell de precarietat.

«La disponibilitat de fons de la UE ofereix una oportunitat per facilitar la introducció de reformes laborals», afirma l’FMI en el seu informe preliminar sobre l’economia espanyola corresponent al 2020 (a l’empara de l’anomenat article IV de l’organisme). En particular, l’informe (de sis pàgines) suggereix que els diners europeus podrien servir per afavorir «la introducció d’un fons per a acomiadaments que faci més atractius els contractes indefinits», per la via d’un menor cost per als empresaris. En aquest sentit, l’FMI advoca per la implantació del model de «motxilla austríaca» en el mercat laboral espanyol. També suggereix utilitzar una part dels diners europeus per millorar les polítiques actives d’ocupació i ampliar la formació professional, incloent-hi les pimes, i digitalitzar l’economia.

La cap de la missió per a Espanya de l’organisme, Andrea Schaechter, ha afirmat que la dualitat entre treballadors fixos i temporals és un «gran obstacle estructural» del mercat laboral del paísl, ja que provoca volatilitat i baixa productivitat, i per això és d’una «importància crucial» fer-li front. L’FMI, ha continuat, ho adverteix des de fa «molts anys» i defensa també des de fa temps fer més atractius els contractes fixos per als ocupadors amb la motxilla austríaca. Els fons europeus, ha argumentat, ofereixen una oportunitat per finançar els costos socials que aquest instrument provocaria, per exemple, mitjançant la concessió de «subsidis» en els primers anys. 

Caiguda del PIB del 12,8%

En el seu informe sobre Espanya, l’FMI reconeix que «la pandèmia global ha afectat profundament la població i l’economia» del país, amb la caiguda més pronunciada del PIB entre les economies avançades. Alhora, remarca que les mesures adoptades fins ara pel Govern, combinades amb les del BCE, «han constituït importants balons d’oxigen». No obstant, adverteix que amb «la segona onada d’infeccions, l’incipient repunt econòmic corre perill» i per això insta a situar la salut de població «com a màxima prioritat» i a mantenir «el recolzament fiscal fins que la recuperació es trobi fermament encarrilada».

En aquest sentit, l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva anima el Govern a continuar amb les mesures de recolzament a les rendes (com ertos i ingrés mínim vital) i a la liquiditat de les empreses, si bé «de manera focalitzada i flexible». Però, alhora, li adverteix que ha d’estar preparat per ampliar els ajuts si és necessari: «En cas de produir-se un acusat deteriorament de les perspectives econòmiques, haurien d’estar disposades a intensificar temporalment el recolzament en funció de les necessitats derivades de la pandèmia».

L’FMI manté per al 2020 la previsió d’una caiguda del PIB de l’economia espanyola del 12,8%, tal com va avançar al juny. No obstant ha millorat lleugerament la seva previsió per al 2021, per al qual ara preveu un creixement del 7,2%. Això és gairebé un punt més del previst el juny (6,3%) i la raó d’això es troba en l’efecte favorable que podrà tenir l’any vinent la primera fase d’incorporació dels 140.000 milions de fons europeus assignats pel Consell Europeu i Espanya al juliol, si bé hi ha «molta incertesa» sobre la velocitat en què estaran disponibles. En qualsevol cas, estima que al nivell d’activitat previ a la crisi no s’hi arribarà fins al 2023, i que l’atur començarà a baixar l’any que ve, però que no ho farà de forma pronunciada fins al 2022.

Els fons europeus

«El Mecanisme de Recuperació i Resiliència europeu pot representar un important estímul per a la demanda, recolzar la creació d’ocupació, limitar les cicatrius resultants de la crisi i catalitzar activitats més ecològiques i més digitals. L’eficiència en la coordinació, l’execució i la supervisió dels plans serà fonamental», afirma el document de l’FMI

«Donada l’envergadura sense precedents dels fons, resulta crucial disposar d’una estructura clara de governança que supervisi l’execució dels plans i la consecució de fites clau, amb vista a permetre recalibrar els plans, assegurar una elevada efectivitat i abordar noves necessitats que puguin plantejar-se», s’apunta.

«Limitar les cicatrius»

En el capítol de com pal·liar els danys ocasionats per la crisi, el Fons admet que «les prestacions d’atur i l’assistència social poden haver-se d’intensificar temporalment (en termes de criteris d’elegibilitat, prestacions i durada) per recolzar els damnificats pels canvis econòmics de llarga durada».

L’organisme elogia el Fons de Rescat d’empreses impulsat pel Govern, però l’anima a obrir vies de «recapitalització» per a empreses viables més petites, exposades a tensions financeres. En aquest sentit, suggereix la possibilitat d’injeccions temporals de diners en aquest tipus d’empreses, que generin «drets de crèdit per al sector públic, per exemple, en forma de deute tributari».

I per a les empreses amb dificultats encara més grans, que es vegin abocades a algun procés concursal per no poder atendre el pagament dels seus deutes, l’FMI apressa a «millorar els marcs de reestructuració extrajudicials». També parla de facilitar els procediments de reestructuració del deute (quitacions i ajornaments) de manera que aquests «impliquin creditors públics», en al·lusió als deutes amb la Seguretat Social i amb Hisenda

A més, s’advoca per un major recolzament als joves, no només en el marc laboral, sinó també mitjançant el millor accés a la vivenda de lloguer.

Reforma de les pensions

Des del punt de vista de l’FMI, ara toca gastar per frenar els efectes de la pandèmia; i després tocarà tornar a l’estabilitat dels comptes, «una vegada que l’economia es trobi en un camí de creixement sostenible amb l’atur en disminució».

L’FMI calcula que el deute públic se situarà per sobre del 120% del PIB en els pròxims anys. Per fer-hi front, apunta a la necessitat de dissenyar un pla a mitjà termini que inclogui reformes per la banda dels ingressos, però també «es necessita un paquet sostenible de reformes de les pensions que equilibri la sostenibilitat de les pensions amb l’acceptabilitat social (amb referència a la seva vinculació a l’IPC)». En aquest punt, Schaechter ha instat a buscar amplis consensos per impulsar les reformes: «Els grans projectes són més efectius si compten amb un ampli recolzament social i polític».

Fusions bancàries

Notícies relacionades

El Fons emfatitza la necessitat d’evitar que les dificultats econòmiques acabin danyant els balanços de les entitats financeres, per evitar una crisi sistèmica més gran. Així, adverteix que el risc de crèdit es pot veure deteriorat per la morositat i que, per això, podria veure’s restringida la capacitat de prestar dels bancs, així com la seva rendibilitat i la seva solvència.

En aquest sentit, l’FMI crida a reforçar la precaució de les entitats en les seves provisions i en les seves polítiques de repartiment de dividends. A més, es refereix al recent anunci de fusió entre CaixaBank i Bankia i apunta que «una certa consolidació addicional del sistema bancari» pot ser una resposta adequada en el context actual.