29 d’oct 2020

Anar al contingut

crisi de la Covid

El Govern augmenta els ajuts als ertos per rebrot per atraure la CEOE

L'Executiu té un preacord amb els sindicats i la patronal decidirà si s'hi suma o no després de la votació de la seva cúpula, aquest dimarts

Gabriel Ubieto

24/06/2020 Los ministros de Trabajo y Seguridad Social, Yolanda Díaz y José Luis Escrivá, se reúnen con los secretarios generales de CCOO (Unai Sordo)y UGT (Pepe Ãlvarez) y con los presidente de CEOE (Antonio Garamendi) y Cepyme (Gerardo Cuerva).

24/06/2020 Los ministros de Trabajo y Seguridad Social, Yolanda Díaz y José Luis Escrivá, se reúnen con los secretarios generales de CCOO (Unai Sordo)y UGT (Pepe Ãlvarez) y con los presidente de CEOE (Antonio Garamendi) y Cepyme (Gerardo Cuerva). / MINISTERIO DE TRABAJO (Europa Press)

El Govern ha augmentat els ajuts als ertos per rebrot per atraure la CEOE i consensuar una nova renovació. L’Executiu, la patronal i els sindicats han finalitzat aquest dilluns, després de deu hores, la reunió definitiva per consensuar una nova prorroga dels ertos. No hi ha acord encara i la CEOE haurà d’avaluar en el seu comitè executiu dimarts al matí la nova proposta del Govern. El dimecres 30 de setembre vencen les actuals condicions i dimarts tindrà lloc l’últim Consell de Ministres ordinari que pot validar la seva renovació. Els sindicats, per la seva banda, ja han manifestat la seva predisposició a donar l’OK al Govern. 

El comitè executiu de la CEOE, programat per a les 8.30 del matí, marcarà la diferència entre una pròrroga amb un consens intacte entre els agents socials o el primer desmarcatge de la CEOE de l’agenda del Govern. En un últim moviment, la Seguretat Social ha augmentat els ajuts per als ertos per rebrot, que en el penúltim esborrany preveien exoneracions d’entre el 85% i el 75%. «Després de l’última proposta, no es pot parlar d’acord», s’han limitat a valorar des de la CEOE sobre el conclave d’aquest dilluns.

L’Executiu busca mantenir intacte, una pròrroga més, el front comú amb els agents socials i allarga el baló d’oxigen, aquesta vegada especialment dissenyat per a les empreses més afectades per la crisi de la Covid. No obstant, si finalment la CEOE es despenja de l’acord, el Govern aprovarà aquest dimarts en Consell de Ministres la nova pròrroga dels ertos. La «nostra intenció és ferma», declaren fonts de l’Executiu. La data, amb o sense la CEOE, serà la del 31 de gener del 2021.

Les fotografies d’unitat amb la patronal i els sindicats que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, busca procurar-li al Govern s’estan tornant tan habituals com agònics les seves negociacions. Malgrat que les parts es van obstinar, almenys en el verbal, a no esgotar els terminis, l’acord encara no ha arribat a 48 hores de la data límit del 30 de setembre. I amb només un Consell de Ministres ordinari de marge. L’anterior renovació ja es va resoldre amb unes presses similars en els últims dies, fins al punt que va caldre convocar un conclave extraordinari per donar sortida executiva al pactat. Més de 700.000 treballadors en erto estaven a expenses d’aquesta fumata blanca.

Les claus de la negociació

L’Executiu i els agents socials redoblen els seus esforços per procurar que els ertos de la Covid tinguin una quarta pròrroga, des que es van habilitar per primera vegada al març. La nova data que s’estudia en les negociacions és fins al 31 de gener, per a així esquivar una nova negociació per les dates de Nadal. Les condicions d’aquesta possible renovació estan especialment enfocades a aquells sectors o subsectors especialment damnificats per la crisi de la Covid, amb el turisme com a protagonista; els ertos per rebrot no només es pretenen conservar, sinó també consolidar ‘sine die’. I on també hi ha un consens avançat és en mantenir les prestacions per als treballadors afectats sense minva per a qui arrosseguin més mesos en erto. Aquestes són les línies mestres del nou pacte que busquen acordar ‘in extremis’ entre el Govern, la CEOECCOO UGT.

Els pesos pesants de l’Executiu en qüestions econòmiques (des de la vicepresidenta Claviño, fins a Escrivá) ja van marcar les cartes amb què va arrencar la negociació. Els recursos disponibles havien d’anar als sectors més perjudicats per la crisi i, especialment, amb menys aparences de poder reactivar-se a curt termini. El principal, entre ells, el turisme. És per això que s’elimina el format d’ertos anterior, en el qual cohabitaven ertos de força major i ‘etops’ i se n’activa un de nou. En aquest, les empreses en erto ubicades en aquesta ‘uci’ amb respiració assistida seran exonerades d’entre el 85% i el 75% de les cotitzacions socials dels seus empleats; segons planteja l’Executiu. 

El perímetre de les empreses que podran adherir-se als esmentats ajuts el definirà una llista de CNAEs (codi nacional d’activitats econòmiques) que han de consensuar encara entre Executiu i agents socials. L’esmentada llista concreta serà publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) que doni cos al reial decret. I s’hi podran afegir-se empreses que formin part d’altres CNAEs, però que puguin acreditar que més del 50% de la seva facturació depèn de firmes que sí que són en la llista. No tot el comerç està en aquests CNAEs, una cosa que irrita la CEOE.

El límit que ha posat sobre la taula l’Executiu per a aquests ‘ertos per sectors’ és que les empreses que vulguin acollir-s’hi no podran tenir reactivat més del 65% de la seva plantilla. Amb aquesta fórmula es flexibilitza la cobertura i el Govern pretén calmar l’antagonisme que des de l’inici han manifestat els agents socials respecte a la discriminació per sectors concrets. Especialment entre la CEOE, que és l’únic actor que s’està resistint a donar el seu OK a l’acord. Malgrat que, en molts aspectes, les condicions que hi ha ara mateix sobre la taula milloren les de l’última prorroga.

Poder adquisitiu intacte

Una de les línies vermelles dels sindicats i que ha acabat fent seva el Govern ha sigut el mantenir intacte el poder adquisitiu dels treballadors en erto, ja minvat pels mesos que acumulen en suspensió. A la normativa laboral, heretada de l’última reforma del PP, contempla que una persona que cobri prestació d’atur durant més de sis mesos veu disminuir al setè la seva prestació. Del 70% de la base reguladora al 50%. Finalment, i tret de canvi sorpresa d’última hora, el reial decret del Govern tindrà una disposició addicional que garanteixi que la paga continuarà al 70% de la base reguladora.

La ‘newsletter’ del director

Rebeu al vostre correu l’anàlisi de la jornada feta pel director d’elPeriódico.com, Albert Sáez. 

Subscriviu-vos-hi

Un altre element de pugna inicial, però sobre el qual ja s’ha quallat un consens és en la renovació del ‘comptador a zero’. Malgrat que Yolanda Díaz va plantejar inicialment no renovar-lo, a causa de les limitacions pressupostàries amb què negocia el Govern, finalment aquest serà prorrogat i tota persona en erto que perdi la seva feina abans o durant el 2021 tindrà garantida la seva prestació durant l’esmentat exercici.