El futur d'Alcoa en suspens després de la falta d'un acord de venda

Sense acord per a la planta d’Alcoa a San Cibrao (Lugo). La direcció de la companyia al·lega que ha sigut «impossible» arribar a un acord per vendre la planta d’alumini a la multinacional britànica interessada a comprar el complex industrial, com a conseqüència de les «demandes poc raonables de GFG Alliance». 

Aquest dilluns la direcció d’Alcoa es reuneix amb els representants dels treballadors amb el tema únic d’un pla social per a un erto o, a falta d’acord sobre aquest tipus de regulació, l’aplicació d’un acomiadament col·lectiu permanent.

El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Xunta de Galícia han traslladat al comitè d’empresa d’Alcoa la seva «decepció» per la ruptura de les negociacions i han acusat la companyia d’actuar de «mala fe». La ministra Reyes Maroto i el vicepresident segon i conseller d’Economia, Empresa i Innovació, Francisco Conde López, s’han reunit telemàticament amb representants d’UGT-FICA, CCOO d’Indústria i CIG, a qui han traslladat el seu malestar per la decisió d’Alcoa de trencar les negociacions per a la venda a la britànica Liberty House, només una hora abans que finalitzés el termini establert per arribar a un acord. «La companyia nord-americana ha rebutjat sistemàticament totes les ofertes que s’han posat sobre la taula en les últimes setmanes, tant des del comprador interessat, Liberty House, com del Govern d’Espanya, que estava disposat a comprar temporalment la planta a través de la SEPI per vendre-la immediatament després als britànics de Liberty», afirma el Ministeri en un comunicat.

El president del comitè d’empresa d’Alcoa San Cibrao, José Antonio Zan, ha assegurat que l’ero o l’erto que pretén aplicar la multinacional, i que podria deixar al carrer més de mig miler de treballadors de la planta d’alumini primari, és sens dubte «il·legal», perquè la companyia es va negar a vendre la fàbrica fins i tot al mateix Govern d’Espanya. En declaracions a EFE, abans de les dues reunions en què participarà aquest dilluns amb els representants d’Alcoa, Zan ha indicat que la postura de l’empresa en relació amb la possibilitat que fos el Govern qui adquirís la fàbrica a través de la SEPI és «la gota que fa vessar el got». «No és que hi hagi mala fe, és que hi ha una premeditació absoluta per part d’Alcoa per tancar la planta», ha afirmat Zan, perquè «el Govern diu que va intentar comprar la fàbrica però, la multinacional no la hi va voler vendre».

La direcció d’Alcoa ha assegurat que ha negociat «de bona fe al llarg del procés» i ha fet una «oferta equilibrada» per a les dues parts, amb «diverses concessions per arribar a un acord», mentre que GFG «no ha negociat dins del termini que es va comprometre a complir, s’ha negat a proporcionar cap tipus de finançament per recolzar el futur de la planta i ha insistit en termes comercials poc raonables». Quant a aquestes demandes «poc raonables», Alcoa cita l’interès de GFG Alliance per la venda futura de la refineria d’alúmina, que forma part del complex industrial de San Cibrao, cosa que està fora de l’acord a què es va arribar amb els representants dels treballadors el 13 d’agost, ja que només es va plantejar la venda de la planta d’alumini primari.

Situació insostenible

Notícies relacionades

Brussel·les millora les previsions per a Espanya i empitjora les de la UE

Les renovables alerten d’una fugida inversora si no es tanquen les nuclears

Segons la multinacional nord-americana, la planta de San Cibrao es troba en una situació insostenible en gran part a causa de la falta d’un marc energètic competitiu en costos i certesa per a la producció d’alumini, de manera que ha acumulat pèrdues que sumen més de 110 milions d’euros en els dos últims anys –2018 i 2019. Alcoa afirma que en aquests moments la planta està perdent «aproximadament un milió d’euros per setmana».

Alcoa reconeix que el Govern també va fer propostes en els últims dies a través de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), però les seves propostes «també inclouen una sèrie de qüestions que impedeixen arribar a un acord en condicions comercials raonables; entre aquestes, tot i que no exclusivament, la sol·licitud de drets preferencials sobre la refineria». La companyia remarca que «no es pot exigir a Alcoa que aporti més recursos i finançament dels que ja s’ha compromès a aportar en quantitats importants en aquest procés de venda, ni que accepti condicions fora de mercat, ni peticions fora de l’àmbit de l’acord amb els representants dels treballadors».