Emili Rousaud: ¿Energia per al Barça?

Centrat en la seva empresa, l’objectiu de Rousaud és «ser un actor important en la transició energètica». Aquest és precisament un delsvectors de creixement del full de ruta del Govern i de la UE. En aquesta línia aposten des del negoci del transport sostenible, i ja s’estan especialitzant a instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, fins a ser  impulsors del’energia fotovoltaica no només per a empreses sinó per a particulars i comunitats de veïns.

Aquests punts formen part del seu pla estratègic, juntament amb la digitalització de l’energia. Rousaud considera el 2020 un exercici «de transició», amb un descens de les vendes del 14% malgrat guanyar clients. «Moltes empreses no han recuperat el nivell anterior a la crisi sanitària», afirma. Com totes les empreses dona el 2020 per amortitzat i té la vista posada ja en el 2021. I això sense deixar de seguir estretament el desenvolupament de la moció de censura en el Barça, que pot determinar les opcions per a una candidatura per a la qual manté contactes. En tot cas, al Barça actual les coses poden canviar molt ràpid.

Vicepresident de la patronal catalana Pimec, que representa també en el ple de la Cambra de Barcelona, Rousaud, discret (no és dels més coneguts en el món futboler, tot i que sí en l’empresarial) i culer de naixement, es veu amb ànim de portar l’esperit de les pimes a la llotja del club estimat, immers avui en una situació «catastròfica econòmica i esportivament», afirma.

Acostumat a reptes

Recorda que va dimitir de la directiva de Bartomeu, de la qual era vicepresident, al mostrar-se disconforme amb el trossejament de contractes que es realitzava per evitar que superessin els 200.000 euros i haguessin de passar per la comissió que ell presidia. De potencial delfí de Bartomeu va passar a rival.

Acostumat a reptes, el 1999, amb només 33 anys, tot just quatre anys després de començar i haver arribat ja a director financer d’una companyia del sector de la comunicació, Rousaud va tenir por d’haver tocat sostre. Juntament amb el seu germà, recolzant-se en una petita distribuïdora, van aconseguir una llicència per a entar en el mercat elèctric, que havia començat a liberalitzar-se. Van crear la primera comercialitzadora independent en el negoci, competint amb les grans companyies del ram.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Va atraure l’atenció de la belga Electrabel i del constructor català Benet Carbonell, president de l’egarenca Copcisa. «Vaig oferir il·lusió i em vaig comprometre a aportar la meva declaració de la renda i cobrar la meitat del sou fins a obtenir beneficis», recorda. Copcisa va haver de vendre la seva part en la crisi immobiliària del 2009, quan va entrar en el capital el fons JZ International, que després va vendre una part al fons canadenc de pensions de l’estatd’Ontario, que en l’actualitat en té el 25%. JZ en té el 25% i Rousaud, un altre 25%. 

Un dels salts més grans per a l’empresa es va produir el 2008, amb l’obligació de tots els usuaris amb més de 10 quilowatts (10 kW) de contractar l’electricitat al mercat. L’altre gran impuls va ser el 2013, amb la tarifa vinculada al preu de mercat.