La Cambra avala el final dels peatges i defensa el pagament anual per ús d'autopistes

La Cambra de Comerç de Barcelona ha defensat aquest dimarts el model de pagament per ús a la xarxa viària catalana com a alternativa al model de peatges. L’organització empresarial defensa el denominat sistema de vinyeta proposat per la Generalitat i que consisteix en el pagament anual per manteniment de les autopistes a tots els residents i el pagament per a vehicles de passada, utilitzat per exemple a Suïssa.

L’organisme, el president del qual és Joan Canadell, assegura que el final de les concessions de les autopistes entre el 2019 i el 2021 és una «oportunitat» per fer la transició de l’actual model de peatges cap a un model «únic per a tota la xarxa viària de l’Estat» i basat en el pagament per ús.

Ingressos

A més de demanar el traspàs a la Generalitat de les carreteres titularitat de l’Estat que estan en aquesta comunitat, la Cambra destaca que els 1.000 milions d’euros anuals d’ingressos que aportaria la «vinyeta catalana» permetrien «assumir totes les necessitats del model, fins i tot les despeses transitòries i els saldos de compensació pendents a favor de les actuals empreses concessionàries».

Segons la Cambra, «la base d’aquest nou sistema hauria de ser el pagament tarifari per ús a partir del principi que ‘qui utilitza paga i qui contamina paga’, tal com emana de les directives europees, i hauria d’aplicar-se tant a vehicles lleugers com pesants». Per a la Cambra, l’actual coexistència de peatges

directes, peatges indirectes i vies lliures de peatge a la xarxa viària «és font de desequilibris territorials i d’ineficiències funcionals i financeres».

Pagament de 1.700 euros anuals per camió

Segons les estimacions preliminars del Govern, la tarifa anual per a residents per a un turisme se situaria entre els 60 i els 70 euros, mentre que per als camions més grans, de més de 10 tones de càrrega, se situaria entre els 1.275 i els 1.700 euros. La vinyeta catalana suposaria de l’ordre de 1.000 milions d’euros anuals d’ingressos, dels quals el trànsit exterior aportaria fins a un 30%. «Aquesta xifra permetria assumir totes les necessitats del model, inclosos les despeses transitòries i els saldos de compensació pendents a favor de les actuals empreses concessionàries», calcula el servei d’estudis de la Cambra.

La Cambra defensa que «qualsevol nou esquema de tarifació hauria d’aplicar-se, com a mínim, a tota la xarxa viària d’altes prestacions i vies alternatives, independentment de la seva titularitat». En cas de ser així, seria imprescindible la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat per a la racionalitat global del model i per a la gestió de la transitorietat, que consideri el traspàs de les carreteres de titularitat estatal en el Govern, seguint l’exemple del País Basc. La Cambra reclama la independència per a la xarxa viària catalana. 

Pagament per manteniment

«Resultaria més eficient tendir cap a un model de pagament per ús per distància recorreguda i tarifa variable en funció de la congestió», opina la Cambra, una cosa oportuna en uns moments en què s’augura un increment important del deute públic. «També amb caràcter finalista, la finalitat de l’impost hauria de ser únicament el manteniment i la millora de la infraestructura de les vies d’altes prestacions de Catalunya, cosa que reduiria considerablement l’import de l’impost».

Model únic per a l’Estat

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

La Cambra proposa que el sistema de vinyeta no s’apliqui només a Catalunya, sinó que sigui la base d’un model «únic i equitatiu per a tot l’Estat» que elimini els desequilibris territorials actuals.  La xarxa viària catalana suma al voltant de 12.000 km, dels quals aproximadament un 13% (1.648 km) corresponen a vies d’altes prestacions. El 46% d’aquestes vies es troba en mans de la Generalitat, el 52% de l’Estat, i el 2% restant, de les administracions locals. El 60% de les vies d’altes prestacions (més de 1.000 km) estan explotades sota concessió, cosa que comporta que la gestió i el manteniment quedin condicionats a relacions contractuals entre el sector públic i tercers.

Uns 546 km d’autopistes catalanes hauran finalitzat la seva concessió l’any 2021 i la resta ho faran entre el període 2037 fins a 2042. Això hauria de portar el debat imminent al conjunt de les Administracions Públiques sobre quin hauria de ser el finançament que cal seguir per a la xarxa viària.