Mingueza: «S'ha fet poca divulgació sobre intel·ligència artificial»

Nerea Luis Mingueza és enginyera informàtica, doctora cum laude en intel·ligència artificial i treballa a Sngular. També és membre de la Fundació COTEC per a la Innovació i cofundadora de T3chFest, un esdeveniment nacional i gratuït sobre informàtica i noves tecnologies. Luis, guardonada per Google el 2016 amb el premi Women Techmaker, ha col·laborat al recent informe de Digital Future Society i titulat ‘Cap a la igualtat de gènere en l’estat de benestar digital’.

¿Quin és el repte més gran a què s’enfronta la intel·ligència artificial?

El repte més gran és la intel·ligència artificial general, que significa que un agent (o robot si té cos físic) és capaç d’espavilar-se perfectament en qualsevol ambient, context o situació. I seria capaç d’aprendre qualsevol tipus d’habilitat i per descomptat de raonar, que és una cosa molt complexa. Encara falta per arribar a això.

¿Estem preparats com a societat per utilitzar i entendre les seves múltiples aplicacions?

Hi ha sistemes basats en intel·ligència artificial que ja utilitzem habitualment, el que passa és que de vegades no en som conscients. El teclat predictiu del telèfon, el sistema de recomanació d’Amazon, els suggeriments d’amistat o seguiment de xarxes socials... tot això porta per sota intel·ligència artificial. Avui dia, encara s’ha fet poca divulgació sobre intel·ligència artificial, però sí que se n’ha parlat bastant a la premsa.

Moltes vegades de forma negativa. Això genera escepticisme, incertesa i temor davant el desconeixement del mateix camp. Les persones que ens dediquem a treballar en aquest tipus d’algoritmes i que ens apassiona la comunicació hauríem de bastir ponts i fer un pas endavant perquè la gent entengui també el costat bo. La intel·ligència artificial ben aplicada (o aplicada per al bé, AI for good) pot potenciar moltíssim el creixement de pràcticament qualsevol àrea de coneixement.

¿Pot promoure la igualtat de gènere?

La intel·ligència artificial per si sola no promourà cap tipus de valor. Els sistemes intel·ligents aprenen i repliquen a partir del que perceben o reben com a dades d’entrada. És la nostra tasca preocupar-nos que aquestes dades siguin al més objectives, diverses i representatives possibles d’una realitat justa; per exemple, que no siguin ofensives. Després caldrà analitzar si el sistema intel·ligent de veritat s’està comportant de forma justa, a part d’‘aparentment correcta’. En el camp de l’IA es parla molt de ‘fairness vs accuracy’ (justícia vs. exactitud).

¿Com es combat un ‘deepfake’? ¿Només amb tecnologia o també cal fer pedagogia?

Notícies relacionades

La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

Espases enlaire en l’opa

No sé si la paraula adequada és combatre. Jo crec que en l’era incipient dels ‘deepfakes’ hem d’estar alerta i desenvolupar cada vegada més un pensament crític que ajudi a qüestionar-nos la certesa del que estem veient. Més enllà d’això, hi ha maneres d’identificar a nivell tècnic que ens trobem davant un ‘deepfake’, com per exemple fixar-nos en els detalls del fons, dels cabells, els reflexos dels vidres de les ulleres...

¿Quin paper hi té l’ètica en tot això?

L’ètica és el camp d’estudi que ens permet reflexionar des del punt de vista de la moral i el comportament com es comporten els sistemes, en aquest cas, intel·ligents o basats en intel·ligència artificial. És la nostra responsabilitat fer aquest exercici en cada desenvolupament que fem per avaluar la robustesa dels nostres sistemes en tots els aspectes, no només aquells que busquen optimitzar un valor o reduir temps de còmput. L’ètica ens ajudarà a perfilar com serà la convivència dels sistemes intel·ligents amb els humans i com podem complementar-nos.