«Hem hagut de tornar a tancar el restaurant de la Barceloneta»

Federico Santos (42 anys, hostaleria): una altra vegada, d’erto

Federico Santos n’és un. Portava la direcció d’un exitós restaurant a la Barceloneta. «Ni a l’estiu ni a l’hivern trobàvem un moment per tancar i fer obres de reforma», explica. Ara sí que podran, perquè després de reobrir passat el confinament, amb plantilla i dies reduïts, van veure que no sortia a compte. «No donava per cobrir les despeses», afirma. Així que han decidit tancar fins al març de l’any vinent. «El gener sempre ha sigut un mes bo per a nosaltres, però aprofitarem per fer les obres. Aquí a Barcelona el que ens mata és el preu dels lloguers. Si tanquem per fer les reformes podem negociar, però si ens mantenim oberts, no», diu. Per tant, als 42 anys s’ha vist obligat a aturar la seva activitat per un erto. Tenia 20 anys quan va arribar a Barcelona des de Buenos Aires, la seva ciutat natal, i ha treballat sempre al sector de l’hostaleria. Fa dos anys es va traslladar un temps a Saragossa per ajudar el seu germà a posar en marxa un bar, que avui continua obert. «Allà com a mínim t’assegures cobrir despeses, a Barcelona –insisteix–, els lloguers ofeguen». I, sense el turisme habitual aquest estiu, en un restaurant com en el seu cas, en ple barri mariner acostumat a servir marisc i paelles a estrangers, no han tingut més opció que tancar. «Els nostres clients, sobretot, són anglesos i holandesos, de públic nacional en tenim poc. I els dies que vam obrir després del confinament, només es veia algun francès», recorda.

Gabriel Busquets (43 anys, comercial): a l’atur des del 24 d’agost

Per això també, Gabriel Busquets, comercial de 43 anys en una empresa de telecomunicacions, l’últim mes anava trobant tancats molts establiments que havia de visitar. «Van ser moltes hores de picar pedra sense resultats i, és clar, em van dir que els números no sortien. I el dilluns 24 d’agost em van donar de baixa a la Seguretat Social». Ara, amb dos anys d’atur per davant, però preocupat per la situació dels negocis a Barcelona, continuarà en la seva recerca de feina, tot i que sigui canviant de sector, buscant alternatives, allà on sigui, localitzant oportunitats des del seu portàtil. «Sempre he encadenat una feina amb l’altra, només que des del 2008, els sous han anat sempre a pitjor», afirma.

Jesús Martínez (55 anys, comptable): a l’atur, just abans d’iniciar les vacances               

A Jesús Martínez també el preocupa la seva situació. A final de juliol, just abans d’agafar vacances, li van anunciar el final de contracte. El 16 de setembre hauria complert un any a l’empresa, dedicada a les reformes i lloguers de pisos. «Es van emparar molt en la crisi sanitària, com és lògic», apunta. Igualment se’n va anar de vacances amb la seva família perquè ja ho tenia tot reservat. «Ara tindré uns 18 mesos d’atur, però soc d’una generació que no sap estar sense treballar. Jo em preocupo des del primer dia d’atur perquè, a més, l’hàndicap ara són els meus 55 anys», diu. «Ens faltaria alguna ajuda com premiar fiscalment les empreses que contractin sèniors», comenta. Ell ara gasta bona part dels seus dies buscant ofertes de feina a tots els portals d’agències d’ocupació. «Tinc tres fills, dos ja pràcticament independitzats, però el petit en té 13 encara, i em desespero quan penso que una empresa per a 10 o 12 anys que em queden fins a la jubilació potser tampoc li interessi», diu.

Magda C. (40 anys, coordinadora turística): nova oportunitat en la sanitat

Notícies relacionades

La indústria catalana de la defensa i l’espai s’organitza per passar del 0 al 25% de les grans adjudicacions

El permís laboral de 5 dies que tenen tots els treballadors el 2026 i que molts no estan fent servir

Però també hi ha qui aquest mes d’agost ha firmat un contracte laboral. És el cas de Magda C., de 40 anys, que va començar a buscar feina com a alternativa a l’erto de la seva anterior empresa dedicada al turisme. Era coordinadora d’activitats, visites a monuments que en temps de pandèmia es van aturar.  Des de mitjans de març que va començar l’erto, fins a principis de juliol no va començar a cobrar. «Vaig enviar el currículum a totes les borses de treball que vaig trobar, i als 15 dies d’enviar-lo a la de l’Institut Català de la Salut  (ICS), em van cridar per començar a treballar en un CAP com a administrativa», explica. Fins a finals de setembre tinc feina en l’ICS i el meu erto de l’altra empresa queda suspès temporalment.

Guillem Moral (30 anys, autònom): nova ocupació en un magatzem

Guillem Moral, que va complir 30 anys durant el confinament, va aparcar el seu projecte com a autònom al capdavant d’una productora d’esdeveniments que realitzava, entre altres coses, presentacions de cotxes. Amb l’arribada de la Covid-19 tot es va haver d’anul·lar. Ell es va acollir als ajuts, que no va percebre fins a la primera setmana de juny, i va començar a buscar feina per compte d’altri. En va trobar primer al magatzem de BonPreu, preparant encàrrecs, però a l’agost ho va deixar per una altra oferta millor. «Quan estàs mig any sense facturar, t’agafes a qualsevol cosa», declara. I a l’agost ha firmat amb l’empresa de distribució de begudes Panadès Alemany. També és una feina de magatzem, però amb millor horari i remuneració. «Cada dia mirava anuncis a internet», diu. «El meu projecte, de moment, l’aparco perquè em suposa molta incertesa pel tema de l’aforament limitat. Aprofitaré en les meves hores lliures per reinventar-me, i tornaré a estudiar. Màrqueting i comerç ‘online’ he vist que és el present ara mateix, i m’hi prepararé», comenta.