Les empreses es preparen per pujar al tren dels ajuts europeus

Dins de la necessària col·laboració publicoprivada per impulsar projectes amb diners europeus, el Govern espera atraure suficients plans d’inversió d’empreses capaces d’enganxar-se als objectius del ‘Next Generation EU’ (‘Pròxima generació UE’), que és el nom amb què ha sigut batejat aquest fons, de 750.000 milions. La meitat arribarà com a diners a fons perdut als estats i a les empreses que, a través dels seus governs, aconsegueixin presentar projectes guanyadors; l’altra meitat arribarà en forma de finançament molt avantatjós. I tot això, sota la condició que la política econòmica s’ajusti a les recomanacions dirigides a Espanya dins del semestre europeu, que inclouen, per exemple, posar fre a la segmentació laboral (entre fixos i temporals).

Des de fa setmanes el Govern treballa en el pla d’inversions que ha de presentar a Brussel·les abans del 15 d’octubre.  Pedro Sánchez confia que els 140.000 milions assignats a Espanya es puguin multiplicar per tres o quatre vegades gràcies als projectes d’inversió que presentin empreses i fons d’inversió entre gener del 2021 i finals del 2023.  Hi ha un gran negoci al davant i grans i mitjanes companyies comencen a preparar-se per poder pujar a aquest tren

«El sector no importa»

«La nostra recomanació per a totes les empreses que vulguin preparar-se per rebre els fons és que a partir d’ara concebin tots els seus projectes d’inversió i de transformació amb la lent que els mirarien el Govern i Brussel·les, perquè coincideixin amb les línies d’inversió que seran prioritàries», afirma Noelle Cajigas, sòcia responsable de Mercats i Capital Markets de KPMG.

¿I quines seran aquestes línies prioritàries? Doncs totes aquelles relacionades amb la transició verda i digital, amb l’augment de la sostenibilitat de la seva activitat econòmica, amb la innovació dels seus models de negoci. «El sector no importa. Qualsevol empresa que tingui projectes que encaixin bé dins d’aquestes grans línies serà ben vista», diu Cajigas. «Dit això –afegeix– hi ha sectors que han patit més les conseqüències de la crisi Covid i que són susceptibles de generar projectes que poden encaixar bé en els projectes d’aquests fons europeus. Estic pensant en sectors com la indústria i l’automoció, el turisme, el comerç, el transport i la mobilitat, la sanitat o les telecomunicacions».

«És fonamental identificar de bon començament els sectors amb més potencial perquè actuïn com a motors de recuperació i com a generadors d’ocupació. Sectors que, alhora, han de respondre a les prioritats estratègiques europees, com la transició energètica i la digitalització» declara el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán.  Des del punt de vista d’aquesta empresa que aposta per la «recuperació verda», per afavorir l’arribada de capital privat en competència amb altres països «hem de comptar amb marcs estables i predictibles, que proporcionin seguretat jurídica i atraguin inversió i talent».

«Els fons són una oportunitat que requereix la màxima intel·ligència per part del nostre país perquè la col·laboració publicoprivada aconsegueixi traccionar projectes transformadors cap a una economia més descarbonitzada i sostenible», afirmen des de la multinacional de components de l’automòbil Gestamp. L’empresa que presideix Francisco Riberas té en cartera projectes candidats al fons de reconstrucció.

 

«Una oportunitat única»

«És una oportunitat única per a les empreses», afirma, per d’altra banda, Silvia Lacarra, sòcia d’Estratègia de PwC. Però no és fàcil. «No n’hi ha prou només amb tenir una idea. Aquesta ha d’encaixar en les línies descrites per la UE i en el Pla Nacional de Reformes i Inversions 2021-2023, que el Govern ha de presentar a Brussel·les abans del 15 d’octubre. Després s’ha de preparar un dossier complet que es pugui presentar davant la Unió Europea», afegeix. En els procediments d’ajuts europeus, la ràtio d’èxit és d’un per cada 10 projectes presentats per empreses.

Segons el calendari previst, els projectes es podran presentar a partir de l’1 de gener que ve fins a finals del 2023. L’objectiu del Govern espanyol és adjudicar el 70% dels fons europeus entre el 2021 i el 2022, si bé el període d’execució dels projectes s’estendrà fins a finals del 2026. En principi, els diners començaran a arribar en el segon semestre del 2021, i es cobraran a mesura que es vagi executant el projecte, en forma de certificacions.

El procés no és fàcil i per això des de la CEOE, en col·laboració amb PwC, s’ha constituït una oficina tècnica per informar, assessorar i acompanyar les empreses que vulguin pujar al tren dels ajuts i guiar-les en la confecció i presentació dels projectes. Silvia Lacarra representa PwC en aquesta oficina.

Projectes guanyadors

Tot fa pensar que com més inversió privada arrosseguin, més empreses sumin i més ocupació creïn, més possibilitats hi haurà que el projecte sigui guanyador d’ajuts. «Una fórmula guanyadora hauria de ser aquella col·laboració publicoprivada que impliqués una o diverses empreses privades en consorci. No només que estigui l’administració estatal, autonòmica o local implicada en el projecte, sinó que hi hagi una gran empresa en el projecte, que en sigui el canalitzador, i un grup de  proveïdors. Pensem que aquesta és la fórmula que pot ser que millor funcioni i això assegurarà que també hi ha una oportunitat important per a les petites i mitjanes empreses», diu Lacarra.

Es podria pensar en l’exemple d’un projecte per digitalitzar una zona rural en què poguessin estar implicats els ajuntaments de la zona, la comunitat autònoma, una gran empresa de telecomunicacions i un grapat de petites i mitjanes empreses proveïdores.

Les pimes demanen pas

Les grans empreses ho tenen més fàcil. Moltes tenen oficina a Brussel·les i coneixen bé com funcionen els procediments europeus. El repte serà també poder pujar al tren petites i mitjanes empreses.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

«Som en la fase de ‘lobby’ polític, parlant amb diferents europarlamentaris catalans i espanyols. També estem parlant amb l’equip de la vicepresidenta Nadia Calviño per intentar que les pimes tinguin una certa preferència», afirma Jacint Soler, de la patronal Pimec. «Demanem que els processos siguin molt senzills perquè tothom hi pugui optar i una certa preferència per a les pimes. Perquè si no tots els projectes de renovables se’ls emportaran Iberdrola i els de R+D Telefónica», diu. Els autònoms també hi volen poder optar, per això l’associació ATA ha demanat ser present a l’oficina tècnica de CEOE, explica Celia Ferrero.

«Hi haurà competició entre empreses»

«Hi ha molt interès per part de les empreses, ja estem rebent moltes consultes», apunta Killian García, de Foment del Treball. Per a la patronal catalana, el sector de l’automoció és molt important dins d’aquests plans «i la transició al vehicle elèctric o d’hidrogen ha de ser una prioritat», afegeix García. «Aconseguir accedir a aquests fons és un avantatge competitiu clar per a les empreses. És una oportunitat tant per mantenir-se, com per poder fer inversions que en altres circumstàncies hauria sigut molt difícil». Per això, augura que «hi haurà una competició entre empreses per aconseguir els serveis de responsables amb experiència en gestionar projectes europeus».