Macroeconomia
La confiança empresarial repunta a Europa, mentre torna a baixar a Espanya
Els empresaris de la zona euro recuperen a l'agost les expectatives prèvies a la pandèmia, segons dades de la Comissió Europea
Espanya és l'única gran economia en què la confiança empresarial torna a caure l'últim mes de l'estiu
palma2ok
La confiança econòmica de la zona euro i la Unió Europea ha millorat substancialment a l’agost, fet que ha permès recuperar ja a les dues regions fins al 60% del terreny perdut durant els primers mesos de confinament, segons l’indicador de sentiment econòmic (ESI) elaborat per la Comissió Europea. Les expectatives empresarials van a contracorrent a Espanya i continuen a la baixa, sent aquesta l’única entre les grans economies on la confiança ha empitjorat.
En el cas d’Espanya, l’ESI s’ha situat a l’agost en 88,1 punts, enfront els 90,6 del mes anterior. Aquest descens l’últim mes d’estiu posa fi a tres pujades mensuals consecutives després de la caiguda observada entre el març i l’abril, quan la dada de confiança econòmica va arribar a caure fins als 73,3 punts. A la zona euro l’indicador ha millorat a 87,7 punts des dels 82,4 del juliol i a la UE ha pujat a 86,9 des de 81,9 enters.
Aquest augment de pessimisme respecte de l’evolució econòmica d’Espanya a l’agost ha sigut generalitzat entre els diferents sectors, tret de la indústria, ja que el seu indicador ha millorat lleugerament fins als -11,8 punts. No obstant, la dada de confiança del sector serveis ha caigut fins als -38,3 punts i entre els consumidors la confiança ha baixat a -28,7 punts, i al comerç minorista, fins a -27,8. Per la seva banda, en la construcció ha caigut a -26,4 enters.
El deteriorament de la confiança econòmica d’Espanya a l’agost contrasta amb les fortes millores observades entre les principals economies de la zona euro. D’aquesta manera, l’ESI d’Alemanya s’ha situat l’agost en 94,3 punts, enfront els 88,4 de juliol; a França ha passat dels 82,2 punts del mes passat als 91,5 de l’agost, i a Itàlia l’ESI ha millorat a 80,6 enters des dels 77,9 del mes anterior.
Els mals auguris per a l’ocupació enfonsen les expectatives
Així mateix, la pèrdua de confiança econòmica observada a Espanya durant el vuitè mes de l’any es reflecteix en una forta caiguda de l’indicador d’expectatives d’ocupació del país, que ha baixat a l’agost fins als 86,6 punts des dels 94,3 del juliol, a diferència de la recuperació registrada entre les grans economies europees i la zona euro i els Vint-i-set. En concret, l’indicador d’expectatives d’ocupació de la zona euro ha pujat a l’agost fins als 89,6 punts des dels 86,7 del mes anterior i a la UE ha millorat fins a 89,5 des de 86,8 punts.
En el cas d’Alemanya, la dada ha pujat a l’agost fins als 94 punts des dels 89,8 del juliol; a França ha millorat 4,9 enters, fins als 90,2 punts, i a Itàlia ha pujat des dels 87,1 punts del juliol fins als 91,3 de l’agost.
A principis d’agost, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va advertir que l’economia espanyola corre el perill de quedar-se retardada respecte de les principals economies avançades en la recuperació de la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 al tornar a oferir símptomes de debilitat quan, al contrari, la resta d’economies desenvolupades experimenten un enfortiment de les seves perspectives.
Notícies relacionadesL’última lectura de l’índex compost d’indicadors líders (CLI), dissenyat per l’OCDE per anticipar punts d’inflexió en l’activitat econòmica durant els següents sis a nou mesos, es va situar en el cas d’Espanya en 93,72 punts, enfront els 94,31 del mes anterior, cosa que suggereix «signes temptatius de desacceleració».
En el segon trimestre del 2020, Espanya va registrar la segona contracció més gran del PIB entre les economies desenvolupades, amb una caiguda del 18,5%, només superada pel retrocés del 20,4% del Regne Unit, però molt per sobre de la baixada del 12,1% de mitjana de la zona euro.
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
