20 set 2020

Anar al contingut

CANVIS AL SECTOR PRIMARI

Les organitzacions de productors guanyen pes com a instrument de modernització del camp

Grup Ametller lidera a través de Greenfarmers la primera associació agrària OP de Barcelona i que preveu duplicar les hectàrees gestionades fins a final d'any

La forma jurídica és un pas endavant en el procés de concentració que permet planificar la producció i mitigar els alts i baixos dels preus

Eduardo López Alonso

Les organitzacions de productors guanyen pes com a instrument de modernització del camp

Les denominades Organitzacions de Productors són la clau del futur del sector primari a Europa. Dins de la nova Política Agrícola Comuna (PAC), Europa va decidir fa una desena d’anys que aquest tipus estructures jurídiques s’havien de convertir en l’interlocutor més vàlid de l’Administració a l’hora d’atorgar ajuts al camp, i que a més eren l’instrument adequat per modernitzar els criteris de producció i comercialització, i fomentar l’estabilitat dels preus. De passada, es volia minimitzar la dependència alimentària d’Europa respecte a la resta del món. El futur del camp i les contínues tensions sobre preus s’han d’enfocar, segons Brussel·les, cap a la millora contínua sectorial, la supervisió comptable i l’eficiència.

A Espanya i Catalunya hi ha moltes OP, es calcula que n’hi pot haver unes 500 a Espanya i 74 a Catalunya en l’últim cens de la Generalitat. Una de les últimes iniciatives en aquest camp ha sigut la del grup de distribució Ametller Origen, que amb interessos directes en la producció agrària feia anys que tenia l’objectiu d’engrandir aquest àrea de negoci i obrir-lo a altres productors. Així va néixer a l’Alt Penedès Greenfarmers, una Organització de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH), la primera de la província de Barcelona i que aspira a créixer i convertir-se abans dels tres anys de vida en una de les 100 firmes més importants d’aquest tipus a Espanya. El seu exemple mostra el dinamisme del sector de la distribució i els llaços que s’estrenyen amb els productors, una via de solució en l’eterna lluita dels agricultors per mantenir preus dignes davant els grans grups d’hipermercats i supermercats. L’auge de les OP ha deixat en un segon pla les cooperatives, amb estructures internes i organitzatives menys desenvolupades i en ocasions mala premsa fins i tot entre els agricultors per la seva rigidesa operativa. El resultat és que algunes cooperatives s’han unit i s’han transformat en OP. Però la idea és que aquestes noves organitzacions siguin molt més que petits agricultors agrupats. «L’aposta de futur de l’agricultura a Europa ve amb les organitzacions de producció», afirma Jordi Ametller, president de Greenfarmers. 

Però Greenfarmers té particularitats, per ser la primera de Barcelona i estar recolzada per una firma de distribució-restauració de manera directa. Recentment es va sumar a l’organització el grup Baró de Lleida, una firma potent en la producció i comercialització internacional de fruites i verdures. Segons Jordi Ametller, esperen passar de les actuals 1.000 hectàrees gestionades a 2.000 a final d’any, l’equivalent a 2.000 camps de futbol de superfície cultivada. La facturació conjunta en aquell moment serà d’uns 30 o 40 milions d’euros. Totes les explotacions agrícoles d’Ametller (unes 1.200 hectàrees) s’aniran sumant a l’OP de manera progressiva. 

Baró, Naturebre, Agrícola Maresme, Furbert Sorgas, Josep Arqués, Explotacions Aldeagro, Agricola Ametlla, Gas Pascual i Ramos... són alguns dels socis de Greenfarmers disposats a consolidar aliances, aprofitar sinergies i coordinar producció i vendes en benefici comú. Ametller reconeix que la gestió de la producció i la diversificació de canals de venda requereix guanyar mida i l’OP és un bon camí. La fruita d’un calibre petit per a la venda a Catalunya té bona acollida a la resta d’Europa i l’OP i els socis internacionals faciliten aquesta comercialització. La diversificació geogràfica també és important. Mentre Ametller gestiona camps a Múrcia i Almeria amb collites primerenques, altres socis de l’OP són a Lleida, Barcelona i Tarragona.

Fruites i verdures en un comerç.

Un altre punt de modernització que aporten les OP és la planificació de la producció. «Fem un programa per exemple de sis mesos de producció d’escarola, i sis mesos de coliflor, ens planifiquem per tenir una producció estable. Per organitzar tot això és necessari tenir un vehicle que ho organitzi i l’OP és l’instrument ideal. Podem programar les produccions i tenim moltes més oportunitats de comercialitzar en millors condicions. Vendre gairebé sempre es pot vendre, però vendre a bon preu és més difícil», explica Ametller.

I la clau és tenir venuda la producció abans de plantar. Mentre els grans grups de distribució el que volen és assegurar que la botiga tindrà prou producte, l’esperit de les noves OP ha de ser oferir producte amb alts estàndards de qualitat i preus controlats, sense contractes estrictes en terminis. Igual que els restaurants ofereixen cuina de mercat, els agricultors han d’oferir allò que està en millors condicions per a la venda i no qualsevol cosa exigida per contracte. 

S’espera que les OP puguin minimitzar les tradicionals crisis de mercat generades per la sobreproducció i sobreoferta. La millora de la qualitat del que s’ha produït ha de vèncer el descens del consum que afecta les fruites amb os (préssec, nectarina, paraguaià), compensar la saturació del mercat, facilitar mesures pal·liatives de control de l’oferta (retirades de producte, producte distribuït per a bancs d’aliments, transformació de producte, etc.) i obrir nous models de finançament i ajuts col·lectius, com l’extensió d’assegurances agràries. 

Una eina amb poder creixent

En el sector agrari hi ha un cert consens sobre la idoneïtat de les OP per millorar les condicions dels agricultors, però adverteixen que es necessiten millorar els controls sobre la gestió. «És una eina més flexible que la cooperativa», explica Josep Carles Vicente, responsable d’organització de Unió de Pagesos, ja que permet formes de vinculació i participació més concretes, mentre que la cooperativa se centra en la captació de la producció i la seva venda. «En qualsevol cas, que les empreses de distribució entrin a controlar les OP suposa deixar la guineu dins del galliner, i a la pràctica és una pèrdua progressiva de poder de l’agricultor en favor d’una promesa de millora dels processos de venda», explica Vicente. «Els pagesos haurien d’exigir més transparència i haurien de participar més en la gestió», afegeix. Segons l’opinió de Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, «els emprenedors del sector agrícola estan millor en les OP», però avisa que és necessari establir millors mesures de transparència i controlar que aquestes OP «serveixin per defensar de manera efectiva els interessos dels productors i la millora dels preus». El tradicional individualisme dels empresaris del camp té en les OP un repte a l’associacionisme en què els grans terratinents tenen més poder que en les cooperatives i poden convertir aquests instruments en futurs gegants amb capacitat per definir la producció i controlar els preus sense informar les autoritats de competència sempre que no superin el 33% del pes del mercat en un determinat producte.