25 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Jordi Ametller: «Els agricultors aficionats han de desaparèixer»

La branca agrícola del grup de distribució Ametller defensa l'organització de productors com a eina de modernització del camp

Eduardo López Alonso

Jordi Ametller: «Els agricultors aficionats han de desaparèixer»

Jordi Ametller és el germà més lligat al camp del tàndem que forma amb el seu germà Josep. Tots dos han donat el seu cognom a un grup de distribució en auge i de trets notòriament diferents als competidors. Els seus orígens es troben en la producció agrícola i en els últims anys s’ha diversificat en el camp del consum amb la seva cadena de supermercats Ametller Origen, els seus obradors i els seus restaurants. Després de la revolució vertical al sector de la distribució ara arriba la modernització de l’estructura agrària del grup amb una organització de productors de fruites i hortalisses (OPFH), Greenfarmers, la seu social dels quals és a Vilafranca del Penedès.  

Han constituït la primera OPFH de Barcelona. ¿És correcte?
Sí. Greenfarmers és la primera OPFH que es constitueix a Barcelona. 

¿En què consisteix la seva organització de productors?
És una organització de productors de fruita i verdura. Fa alguns anys que Europa aposta per aquest vehicle per a la modernització i com a motor de canvi del sector agrícola. El drama que té l’agricultura és el descontrol de la producció, que fa que els preus caiguin, cosa que causa la ruïna dels productors. A Europa preocupa que si això passa massa vegades arribi un moment en què el Vell Continent no sigui capaç d’autoproveir-se. Europa no vol dependre de l’estranger a l’hora d’alimentar la població, i entén que pot ser un perill dependre massa de l’exterior, sobretot en productes de primera necessitat. La gran majoria dels ajuts comunitaris es canalitzen a través d’aquest instrument, les conegudes com OP, ja que s’entenen que són les més adequades per a la gestió del camp. 

¿La PAC destina la majoria dels ajuts a través d’OP perquè abans no se sabia en què acabaven els recursos?
Hi ha altres canals d’ajuda, però menys rigorosos. Hi ha una fiscalització molt elevada en les OP que obliga a justificar totes les despeses, hi ha d’haver un pla de negoci i un seguiment de la inversió a uns nivells superiors que no es feia abans. 

Sempre s’ha tingut la sensació que els ajuts de la PAC anaven a grans terratinents i que no hi havia controls posteriors... 
És una mica així. Però és una ajuda que pretenia equilibrar preus pels diferents costos de producció internacionals. Les subvencions serveixen per pagar un plus per hectàrea a compte del perjudici que ocasiona a Europa obrir les fronteres a determinats productes. És un complement de renda. Però el que convé és que els productors d’Europa s’especialitzin en el producte fresc i es faci un pas més en la modernització de l’agricultura. Els ajuts directes acaben per viciar-se. 

¿Hi ha moltes OP a Espanya?
Ja hi ha diversos centenars. Però hi havia moltes OP creades a partir de negocis familiars, sobretot a llevant. El que vol Europa és que realment siguin organitzacions de productors que sumin sinergies. Que siguem més eficients produint i d’altra banda puguem defensar els nostres productes al mercat, tant local com internacionalment. 

¿Llavors es va a un model d’OP més gran?
Sí. Les OP a Europa són molt més grans. La nostra OP, quan compleixi només tres anys ja estarà entre les 100 més grans d’Espanya. Fa anys que anem darrere de la constitució d’aquesta OP i si tot va bé d’aquí a final d’any ja concentrarem més de 2.000 hectàrees de cultiu (l’equivalent a 2.000 camps de futbol). La facturació conjunta oscil·larà entre els 30 i els 40 milions d’euros. Hi ha moltes OP a Espanya de tres i quatre milions d’euros. 

¿Quina facturació té la seva OP Green Farmers en aquests moments?
Encara no hem tancat ni el primer exercici. Estem gestionant al voltant d’un miler d’hectàrees de producció. D’aquí a final d’any les doblarem, perquè hi ha diverses empreses que han demanat entrar en l’OP. També, com a grup Ametller no totes les finques són a l’OP, i algunes d’aquestes entraran a formar part de l’organització abans de final d’any.  Hem intentat que hi hagi un equilibri en la producció, entre la part dels cítrics, la fruita dolça, les hortalisses o els tomàquets. Des de les hectàrees i el potencial de cada productor. 

¿Quantes empreses hi ha en aquests moments a Greenfarmers?
Actualment som 11 empreses. A final d’any en serem 15. I amb aquestes 15 empreses, rondarem les 2.000 hectàrees. 

¿I Ametller què suposa del total?
En torn al 30%. 

Una gran empresa de Lleida ha entrat a Greenfarmers...
Sí. Ha entrat el grup Baró, de Lleida. Ametller ha sigut el que ha impulsat l’OP i hem intentat buscar companys de viatge amb qui puguem entendre’ns i gustos en comú, empreses més o menys petites d’origen familiar. No ens ha interessat sumar empreses de la construcció propietàries d’explotacions, per exemple. Les botigues d’Ametller també són clientes de l’OP i ens interessa que hi hagi un gran ‘pool’ de productors que entenguin la importància de la qualitat de la producció i de bon sabor del producte. 

¿Qui són els seus socis?
Baró. Naturebre, Agrícola Maresme, Furbert Sorgas, Josep Arqués, Explotacions Aldeagro, Agricola Ametlla, Gas Pascual i Ramos...

¿És un instrument per rebre ajuts comunitaris o alguna cosa més?
Bàsicament és un instrument de producció. A casa Ametller, gestionem unes 600 hectàrees de producció de fruita dolça. El nostre punt fort és el mercat català. Però de vegades ens trobem determinats calibres en la fruita que no arriben al nivell que exigeixen els nostres clients. Però nosaltres no venem al mercat internacional. A Baró li passa el contrari. És molt potent al mercat internacional, fonamentalment europeu. Quan en ocasions té un calibre massa gran i el mercat europeu no hi està acostumat, per consumir bàsicament fruita ‘de cistella’, ja que no sap com comercialitzar la seva producció. Aquí apareix una convivència excel·lent.

I Baró és de Lleida...
Ens beneficia que entri en la nostra OP un productor de Lleida amb una producció forta del 15 de juliol a finals d’agost i setembre, ja que complementa la nostra producció a Múrcia, que ens proveeix des de principis de campanya. I aporta calibres compatibles amb el que demanden els consumidors europeus. 

Varietat de producció i espaiada en el temps...
Efectivament. Baró també té compradors de cítrics i de verdures a Europa. I a través de Greenfarmers podem oferir a la resta d’Europa productes de socis de verdura d’hivern, enciams, porro o coliflor, per exemple, des del delta de l’Ebre.

I es planifica la producció...
Fem un programa per exemple de sis mesos de producció d’escarola, i sis mesos de coliflor, ens planifiquem per tenir una producció estable. Per organitzar tot això és necessari tenir un vehicle que ho organitzi i l’OP és l’instrument ideal. Podem programar les produccions i tenim moltes més oportunitats de comercialitzar en millors condicions. Vendre gairebé sempre es pot vendre, però vendre a bon preu és més difícil.

¿El procés de concentració entre productors és general i continuarà creixent en el futur? 
Sí. El bo que té l’OP és que no vol dir que el petit productor hagi de desaparèixer. Però sí que està mort el petit productor que hagi d’anar per lliure. Qualsevol petit agricultor dins d’una organització, amb recolzament tècnic, administratiu, comptable o comercial podrà sobreviure. 

Bé ho diu vostè que ha assolit una mida rellevant...
Jo havia sigut pagès fa 20 anys. Feia des de nòmines fins a intentar vendre o ensulfatar els camps o contractar personal. Quan estàs tan diluït és difícil aconseguir una feina ben feta. Des de l’OP, en comptes de tenir infraestructures independents de cada empresa, s’intenta que tots els serveis comuns se centralitzin. S’ha d’aconseguir no doblar posicions. En un món tan competitiu com l’actual no té lògica que cada empresa tingui un responsable de compres. Una central de compres per a qualsevol adquisició de matèries primeres, com adobs o qualsevol altra. El recorregut és grandiós, tot i que també dependrà de la voluntat dels socis en la profunditat d’aquesta integració.  El que interessa és organitzar la producció i organitzar les vendes.

¿No hi ha un punt de conflicte amb les cooperatives?
Hi ha cooperatives que són OP alhora. El problema és que hi ha d’haver una balança, un contrapès que ens posi en evidència. Les cooperatives han acabat per estar una mica viciades. Pot ser que algunes cooperatives de segon grau aconseguissin un paper rellevant fa uns 15 anys, però a Europa li agraden més les OP, al marge que siguin la suma de cooperatives o d’empreses privades. L’aposta de futur de l’agricultura a Europa ve amb les Organitzacions de Producció. 

¿Aconseguiran les OP que els preus de venda dels agricultors siguin més elevats?
Perquè els preus pugin necessites vendre la producció abans de plantar.

Estabilitat en la relació amb les cadenes de distribució...
Exacte. Per firmar un contracte amb una cadena de distribució europea, has d’oferir estabilitat. Un agricultor que només pot produir préssecs durant quatre setmanes i no és segur que no puguis assumir totes les varietats no interessa als grans distribuïdors. Les grans cadenes de distribució necessiten proveïdors amb un mínim de volum elevat que puguin subministrar durant tot l’estiu aquesta fruita dolça. El que volen és tenir tres proveïdors importants que assegurin el subministrament.  La distribució no pot estar comprant a 150 productors diferents. 

¿Quina inversió suposa per a un agricultor l’entrada en una OP com la vostra?
Poca. Depèn del capital social. Nosaltres vam néixer amb un capital social de 60.000 euros. Si un agricultor aporta el 3% o el 5% de la producció doncs podia aportar uns 5.000 euros. Qualsevol eina que enganxem al tractor costa més diners. 

A partir d’aquell moment l’agricultor entra a coordinar la seva producció amb la resta d’agricultors de l’OP...
El model no és un model tancat. L’entrada en l’OP implica que aquest agricultor pot sumar al grup i ofereix sinergies positives. Si aporta un producte minoritari no sumarà. L’important és intentar convidar productors que encaixin, però tots poden trobar una OP adequada a ells.  El pitjor que pot passar és que l’agricultor continuï plantant de manera descontrolada i sense ordre. 

¿Per falta d’informació sobre el mercat?
Jo proposaria la creació d’un banc d’informació públic perquè l’agricultor sabés en tot moment el volum de llavors venudes a cada zona. Si la venda de llavors d’api es duplica és previsible que els preus caiguin en la collita següent. És possible que el 30% dels agricultors d’una determinada varietat suposin el 90% de la producció. Si estiguessin organitzats s’evitarien molts accidents [caiguda dels preus]. Actualment els preus de la síndria s’han desplomat per una sobreproducció a Múrcia i Alcanar, a la zona de l’Ebre.  Les collites es van retardar i com a conseqüència s’han arribat a llaurar els camps pels baixos preus. És una bogeria que alguns camps que han sigut regats amb costosa aigua de dessaladora hagin de vendre a baix preu la seva producció. 

En la seva OP ¿quins són els socis més interessants?
Els agricultors professionals. Aquells que treballen el camp com una activitat secundària no ens interessen. Entenc que aquest tipus d’agricultors aficionats han de desaparèixer. Ningú entén que es tingui una professió al matí i una altra a la tarda. En el camp s’hi val tot, i amb l’excusa de la llagrimeta es toleren unes coses en què el primer perjudicat és el mateix sector.

¿L’agricultor aficionat és habitual a la província de Barcelona?
Al Maresme i al Baix Llobregat hi continua havent molt agricultor no professional. En la declaració única d’explotació, coneguda com a DUN, apareixen molts productors no professionals. Al Penedès també passa que hi ha productors amb només vuit o 10 hectàrees de vinya. 

¿En què afecten aquests productors no professionals?
Fan que el sector estigui en precari. Per exemple no s’asseguren les produccions. El nivell de contractes d’assegurança està lligat al desenvolupament dels països. No es pot ser agricultor a estones.

¿Quins productors agraris tindrien cabuda en la seva OP?
Productores de tomàquet, cirera, maduixes, gerds, nabius tenen lloc. En el tomàquet tenim un volum important però podem créixer. També productors de fruita dolça. 

¿Molta competència?
Altres OP es dediquen més a la fruita d’os, per exemple a Lleida. La nostra particularitat és que nosaltres ens dediquem a cítrics, amb una producció important, fruita d’os, a la cirera, tomàquets (uns 20 milions de quilos a final d’any), verdures (entre 12 i 15 milions d’unitats). Som una OP amb moltes famílies de productes ben representades. 

¿El fet que Ametller sigui productora i distribuïdora alhora genera un conflicte d’interessos?
No. És un avantatge. Ametller és un gran client i ha de pagar a Greenfarmers el preu que sigui. Jo sempre dic que és bo que hi hagi pressió. Ametller de vegades ha de pagar la part productora a bon preu per no perdre la producció. 

¿El model Ametller es pot estendre o es pot imitar per part d’altres cadenes de distribució espanyoles?
No. Si una cadena de distribució ha de posar-se a produir, crec que això és impossible. Es pot replicar sí, però de baix a dalt de la cadena de valor. 

¿Quan una gran cadena de distribució pacta o acorda la compra d’una producció amb un agricultor no és una cosa semblant?  
Que un agricultor aconsegueixi una collita millor i en les millors condicions no és fàcil. Potser un millor producte requereix més minva. Nosaltres entenem que hem d’oferir al consumidor un producte diferent. Des que tinc vuit anys que venc producte de la família. Aquesta experiència et serveix per entendre que hi ha una causa efecte amb el que es ven. No poden prioritzar els objectius curtterministes. Jo veig més replicable que productors s’uneixin i aconsegueixin arribar al consumidor final. Si un dia no hi ha un producte doncs no n’hi ha, si no està en condicions òptimes doncs no es pot vendre. 

¿Altres grans cadenes venen el pactat al marge de la seva qualitat?
Las grans cadenes de distribució pacten una producció en un moment determinat. Si arribat el moment ha plogut o la fruita no ha madurat prou, l’agricultor està obligat a complir el seu contracte. Mentre les peces de fruita siguin rodones i vermelles ja n’hi haurà prou per al distribuïdor. L’objectiu és tenir quilos en el lineal per poder vendre. Aquest objectiu final no és el que tenim els agricultors per objectiu.

La diversificació geogràfica també és important...
Aquest any una finca entre Almeria i Múrcia de producció primerenca va posar a la venda la seva collita a l’abril. A les nostres botigues la fruita dolça no va arribar fins al 12 de maig. Aquesta finca primerenca oferia un producte que no passava la nota de qualitat. Per ser al sector agrari cal creure-s’ho. I els diners arriben després d’una feina ben feta.