el govern no preveu ampliar-les

La prohibició de tallar la llum i el gas i la pròrroga del bo social acabaran al setembre

Ribera donarà a les renovables un calendari de subhastes «revisables cada any i amb una forquilla» de MW en joc

20200806 507478 riberamo2 1 1 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Europa Press

El Govern no preveu ampliar més enllà del mes de setembre la prohibició de talls en serveis essencials com l’electricitat, el gas i l’aigua, així com la pròrroga de renovació automàtica del bo social elèctric, mesures que van ser adoptades durant l’estat d’alarma dins de l’‘escut social’ davant la crisi per la Covid-19.

La vicepresidenta quarta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, es va mostrar partidària de «posar ordre» referent a això, «en lloc de funcionar sobre la base de mesures extraordinàries prolongades».

El mes de juliol passat, l’Executiu va aprovar una extensió de la vigència automàtica del bo social i de la prohibició de talls de subministraments bàsics fins a finals de setembre. A l’abril, es va estendre els col·lectius que podien rebre el bo social de l’electricitat, tot i que es tractava d’una ampliació excepcional i només temporal per atendre la situació extraordinària que alguns consumidors podien patir per la crisi per la pandèmia. Així, es permetia ser-ne benefactors persones que complissin determinats llindars de baixa renda familiar i que acreditessin que eren autònoms que han cessat la seva activitat o que havien vist reduïda la seva facturació en un 75% durant l’emergència sanitària.

Referent a això, Ribera va indicar que si en els pròxims mesos torna a produir-se una situació extraordinària, «doncs s’haurà de buscar una solució extraordinària». No obstant, va considerar que és necessari «regular raonablement que tothom sàpiga a què està jugant» amb aquestes mesures, ja que si es prolonguen en el temps, es traslladaria a tercers «una situació que tampoc podrien suportar gaire temps».

Calendari de subhastes per a renovables

A més, Ribera ha informat que l’Executiu anticiparà un calendari de subhastes de renovables a cinc anys, «revisable cada any i amb una forquilla» en la capacitat de megawatts (MW) que es posarà en joc cada exercici, amb l’objectiu de donar una visibilitat a mitjà termini per al sector ‘verd’.

La Moncloa va llançar a un tràmit d’urgència el reial decret per regular el nou model de subhastes per a plantes renovables, amb l’objectiu de llançar abans que acabi aquest any la que serà la primera subhasta des del 2017, i que les subhastes es vagin repetint any rere any durant la pròxima dècada.

D’aquesta manera, Ribera defensa una opció «intermèdia» en la qual es busca oferir un calendari per a cinc anys, «que cada any s’anirà revisant». «És a dir, podrem anar donant una previsió sobre com poden anar evolucionant els anys per venir amb una certa forquilla. En lloc de quedar-te en els 3.000 MW, l’any que ve anirà entre 2.000 i 3.000 i el següent calculem que serà entre 3.000/4.000 o entre 1.500 i 2.000. Però anar veient això amb una certa capacitat d’ajust, dins d’uns corredors màxims i mínims», va afegir respecte a això.

Notícies relacionades

En aquest sentit, Ribera va posar en relleu que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) és «probablement un dels instruments orientadors d’inversió més potents», ja que ofereix «més seguretat i confiança per a qualsevol inversor o desenvolupador a dins i fora del país».

Aquest ‘full de ruta’ dissenyat pel Govern passa pel desenvolupament d’uns 60.000 MW de noves renovables fins al 2030, des dels més de 35.000 MW actuals, que s’articularà a través de subhastes, tot i que la majoria s’aixecarà sense cap garantia o ajuda pública i a risc dels inversors.

Temes:

Teresa Ribera