30 maig 2020

Anar al contingut

Entrevista a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica

Teresa Ribera: «La zones que assoleixin la nova normalitat en un mes podran començar a rebre turistes»

La ministra anuncia que a partir del 22 de juny s'obriran corredors a zones espanyoles que hagin passat la fase 3

Manuel Vilaseró / Sara Ledo

Teresa Ribera: «La zones que assoleixin la nova normalitat en un mes podran començar a rebre turistes»

JOSE LUIS ROCA

La vicepresidenta quarta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera (Madrid, 1969), encarregada de coordinar els treballs per a la desescalada a Espanya després de la crisi del coronavirus, atén EL PERIÓDICO amb nous detalls sobre com serà la ‘nova normalitat’ després del pas del virus. 

--El debat central de la desescalada és ara mateix sobre el ritme. Madrid vol anar més ràpid per raons econòmiques. Itàlia també ha anunciat un final anticipat del confinament malgrat que va pitjor que Espanya.

El Govern central ha fet una aposta decidida per la salut dels espanyols a l’hora de ponderar els diferents béns en joc, amb la convicció, a més, que la recuperació de la seguretat sanitària afavoreix que la recuperació econòmica es produeixi abans que si hi ha dubtes sobre com pot evolucionar el virus. És una aposta, a més, secundada per la gran majoria de la societat.

«Catalunya ha tingut una  actitud prudent mentre que Madrid s’ha entestat a no veure la realitat» 

--¿Però no podem acabar sent el país més castigat per la crisi si som els últims a desconfinar?

El nostre pla dona seguretat i rapidesa. En altres països on han anat una miqueta més ràpid estan tenint rebrots que també generen dubtes en els inversors, entre els consumidors i fins i tot entre els turistes, que són una referència important per a la nostra economia. En el cas de Madrid i Barcelona s’han viscut amb més intensitat el contagi i la crisi sanitària, i és curiós com la reacció dels dos governs autonòmics ha sigut diferent.

--¿I a què atribueix aquesta resposta diferent?

Hi ha hagut una actitud de prudència per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. A Madrid, després d’una evolució bastant raonable, en línia amb tots els altres, hi va haver un canvi inesperat. Recordem que al matí van dir que no estaven per passar i després de parlar amb empresaris van decidir que s’obria tot i no es prestava atenció a la seguretat sanitària, amb els professionals en contra. És un plantejament poc sòlid. La manera de resoldre aquest tema és reforçar el que has de reforçar, no entossudir-te a no veure la realitat.

--¿Les unitats territorials que arribin a la nova normalitat, dues setmanes després d’haver iniciat la fase 3, podran rebre turistes?

Sí. Podem imaginar perfectament que un ciutadà de Badajoz pugui anar a passar uns dies a Huelva, però potser els de Madrid no poden. Això és el que a l’espai europeu anomenem ‘corredors segurs’, connectar zones amb un nivell de seguretat i probabilitat estadística de contagi equivalent tant a l’origen com a la destinació. Per tant, mantenint totes les cauteles no hi hauria d’haver problema. En destinacions o procedència europees és probable que es reprodueixi aquest mateix esquema.

«Mentre no hi hagi vacuna , mantenir la distància, no fer-nos petons o no abraçar-nos formarà part de les recomanacions»

--¿Podem dir que el 22 de juny l’Espanya que assoleixi la nova normalitat podrà rebre turistes?

Sí. Si tot va bé, com esperem, és molt probable que es pugui activar aquesta arribada sobre la base dels corredors segurs.

--¿Com serà aquesta nova normalitat?

Entenem que no hi haurà comportaments 100% segurs fins que no tinguem tractament o vacuna, i hi ha molta incertesa respecte a quan passarà. Per poder conviure amb el virus mantenint-lo a ratlla haurem de mantenir certes cauteles. La distància física entre persones, la neteja de mans, molt probablement es mantindran com a recomanació per a tot el món. És una cosa que culturalment suposa un canvi per al nostre país i, en general, als països llatins. Mantenir la distància, no fer-nos petons, no abraçar-nos, coses que són molt quotidianes, molt naturals, formaran part de les recomanacions.

--¿Seran només recomanacions o obligacions?

No puc prejutjar-ho, però a mi m’estranyaria, no sé com es poden prohibir els petons o les abraçades. Obligació no, però sí una recomanació molt forta.

El nostre pla dona seguretat i rapidesa. En altres països que van més ràpid hi està havent rebrots que generen dubtes en inversors i turistes»

--¿Però l’hostaleria se seguiria regint per aforaments o només per les distàncies?

En aquest sector o a les platges, on és complicat mantenir aquesta distància, s’hauran d’establir limitacions a través de la llei de sanitat o normatives autonòmiques, perquè en la nova normalitat ja no estarem sota l’estat d’alarma.

--¿Veurem durant la desescalada alguna fase intermèdia, la 0,5, com la que hem vist a Madrid i Barcelona?

En principi les fases van com estan establertes tot i que si algunes comunitats autònomes volen modular aquestes mesures, es pot fer.

--¿Continua ajudant el ministre Illa en la desescalada?

Al principi s’havia de fer una reflexió de com començaríem a desescalar quan la corba es comencés a aplanar i, després, presentar el pla i començar a aplicar-lo, mentre ell estava en el desplegament de totes les polítiques sanitàries. Li era molt difícil fer les dues coses, però en la fase en què hem entrat la desescalada passa a ser la seva principal ocupació. La necessitat d’acompanyar-lo persisteix i ho continuo fent però és una intensitat diferent i ja em deixa espai per a la meva pròpia agenda.