07 d’ag 2020

Anar al contingut

efectes de la crisi sanitària

Els bancs espanyols es preparen per al repunt de la morositat

Les grans entitats han augmentat les seves dotacions per la Covid-19 fins a 11.000 milions

El sector financer espera que els crèdits dubtosos tornin a pujar fins al 5% el 2021

Max Jiménez Botías

Els bancs espanyols es preparen per al repunt de la morositat

El desplegament de les mesures públiques perquè la liquiditat no s’esgoti durant la crisi sanitària ha tingut importants beneficis, com que prop de 700.000 empreses –operacions concedides– hagin pogut accedir als crèdits avalats per l’ICO, i milers de famílies a les moratòries de crèdit. Però l’altra cara d’aquesta moneda és el possible augment de la morositat que s’espera si les condicions epidemiològiques no faciliten que l’economia acabi de recuperar-se, i fins i tot així, hi haurà damnificats. Els bancs espanyols es preparen per a aquesta contingència amb dotacions significatives per afrontar un repunt de la morositat que podria produir-se en l’última part d’aquest any i el que ve.

El Banc Central Europeu (BCE) ha fet les seves estimacions i aquesta última setmana ha avançat després de publicar les conclusions dels test d’estrès que els diferents programes d’avals posats en marxa pels estats per impulsar el crèdit durant la crisi es traduiran en un impacte negatiu d’entre 21.000 milions d’euros, a l’escenari central de les proves, però que arribaria als 42.000 milions d’euros, segons la hipòtesi més negativa del banc central.

En aquest sentit, a l’horitzó dels tests de vulnerabilitat, fins al 2022, el BCE calcula que al voltant de 72.000 milions en préstecs garantits entraran en morositat sota el seu escenari més sever. Així mateix, en el cas que els governs decidissin ampliar aquestes línies d’avals a la banca sis mesos més i estendre-les fins al juny del 2021, el BCE anticipa que això tindria un impacte addicional de 18.000 milions d’euros en les pèrdues a assumir per les arques públiques, que rondarien els 60.000 milions.

Provisions d’11.000 milions

No hi ha un càlcul de quina part d’aquestes quantitats li correspondrà assumir als bancs espanyols, però aquests ja han fet les seves estimacions, almenys en dotacions. Les sis grans entitats han proveït en el primer semestre d’aquest any una mica més d’11.000 milions d’euros per bregar amb l’augment de la morositat que es preveu a Espanya arran de l’augment del crèdit amb les línies de liquiditat de l’ICO i les moratòries hipotecàries i de consum. I aquesta xifra és només una part del total de dotacions desplegades.

De moment, les entitats financeres no donen mostra d’alarma: «Els venciments de les moratòries que s’estan produint registren poca morositat fins ara», va comentar el conseller delegat del Santander, José Antonio Álvárez durant la presentació dels resultats d’aquest banc. No obstant assumeixen que quan l’economia espanyola deixi de respirar amb un pulmó artificial de liquiditat empreses i particulars començaran a caure. «Esperem que això es noti particularment en el crèdit a empreses i també en el consum, que serà el primer en donar senyals de debilitat», va reconèixer divendres el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar. 

L’entitat que dirigeix en aquest moment compta amb una morositat del 3,5%, però espera que a mitjans de l’any que ve o finals s’arribi al pic d’insolvència amb un repunt de fins al 5%. En la presentació dels resultats a analistes aquest també va ser el percentatge que va avançar el director financer del Sabadell, Tomàs Varela.

En tot cas, predir què passarà no és fàcil. Els bancs estan proveint d’acord a un model establert pel BCE que determina percentatges en funció de la cartera de crèdit, però el cert és que la crisi actual no té a veure amb les anteriors. «Quan es torni a la normalitat les empreses es trobaran que tenen menys ebitda i més deute i s’haurà de veure com gestionen aquesta situació», va comentar el conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, que, d’altra banda, es va considerar incapaç de predir el nombre de refinançaments que es produiran en aquell moment. 

Sectors a seguir

L’entitat que dirigeix, amb una quota de mercat elevada en empreses, destaca que es mantindrà atenta a l’evolució de sectors determinats. El turisme, i no només l’hoteler, sinó la indústria auxiliar: petites empreses i autònoms en l’àmbit de la restauració; el petit comerç; fins i tot el transport aeri i metal·lúrgia són sectors a què «s’haurà fer una atenció especial» quan s’hagin de tornar els diners.

En aquest sentit, en el sector financer s’està treballant amb l’ICO per establir mecanismes que ajudin a mitigar els efectes que pot produir la crisi econòmica en la morositat i en la capacitat de les empreses per fer front als seus deutes. Ara, les necessitats comencen a ser menys urgents. «Fins al juny alguns clients particulars encara demanaven ampliació de moratòria, al juliol l’activitat s’està parant del tot», va comentar Gortázar. Sembla que només un segon confinament podria parar la millora de l’entorn, però el que ja ha passat és prou greu perquè moltes empreses i particulars no siguin capaços de tornar a la normalitat.