El Suprem declara accident laboral una síncope en la pausa de l'entrepà

El Tribunal Suprem ha declarat accident laboral una lesió cardiovascular que va tenir, sobtadament, un treballador al menjador de l’empresa durant el descans de la «pausa de l’entrepà». Però ha d’estar inclòs en la jornada laboral segons el conveni de la seva empresa. La sentència de l’alt tribunal unifica doctrina entre els diferents Tribunals Superiors de Justícia al donar la raó a un treballador andalús que va patir una síncope en aquest descans.

La Sala Social considera que el breu descans durant el qual sobrevé la lesió és temps de treball tant a efectes de la jornada (per previsió convencional) com de la presumpció de laboralitat, de l’article 156.3 de la llei general de Seguretat Social, que disposa que es presumirà, tret de prova en contrari, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i al lloc de treball.

La sentència explica que l’Estatut dels Treballadors contempla l’existència d’una pausa no inferior a 15 minuts quan la jornada diària continuada excedeixi de sis hores, i que es comptabilitzarà com a temps de treball efectiu quan així estigui establert per conveni col·lectiu o contracte de treball.

A meitat de jornada

El Suprem afirma que aquest «període de descans» s’ha de disfrutar necessàriament en algun moment intermedi de la jornada, perquè interromp l’activitat per recuperar-se de la fatiga i reprendre-la en millors condicions físiques. Si es fa al principi o al final, no es tractaria ja d’un descans, sinó d’una reducció de jornada.

Hi afegeix que realça «el caràcter de seguretat i salut laboral associat», perquè «hi ha una implícita connexió amb l’esforç (físic i mental) de qui presta l’activitat; d’altra banda, la breu durada i, sobretot, la necessitat de reprendre immediatament l’activitat productiva suggereix que som davant un temps vinculat al contingut del contracte de treball». Aquesta última idea, segons la sentència, explica «l’estranya fórmula legal conforme a la qual es considera temps de treball», si així es pacta.

El tribunal estima el recurs de cassació plantejat per un treballador que va patir una síncope amb parada cardiorespiratòria durant aquesta pausa. L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va reconèixer el recurrent, que treballava com a moledor de suro, una incapacitat permanent en grau d’invalidesa, derivada de contingència comuna, amb dret a percebre 2.033 euros mensuals. El treballador ho va portar a la justícia i un jutjat social d’Algesires li va donar la raó al considerar «la seva malaltia sobrevinguda, a tots els efectes, derivada de contingència professional». 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Va condemnar la mútua a abonar les prestacions corresponents i va absoldre l’INSS, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i l’empresa a l’entendre que el conveni col·lectiu aplicable considerava la «pausa de l’entrepà» com a temps de treball, per la qual cosa es presentaven tots els elements perquè operés la presumpció d’innocència sense que la part demandada l’hagués desvirtuat.

La Mútua, per la seva banda, va recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia andalús, que va concloure que la malaltia tinguda pel treballador es va produir dins de l’empresa però fora del temps de treball, per la qual cosa no estava emparada per la presumpció de laboralitat. El Tribunal Suprem ara anul·la aquesta decisió i confirma l’original del jutjat.