El Congrés convalida la pròrroga dels ertos sota l'ombra de nous rebrots

El Congrés ha convalidat aquest dimecres la pròrroga dels ertos de la Covid fins al 30 de setembre. La cambra legislativa dona llum verda així amb un recolzament majoritari dels partits polítics a l’acord tancat fa tres setmanes pel Govern, la patronal i els sindicats. I ho fa sota l’ombra de nous rebrots, amb focus de contagi a Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i les províncies de Saragossa i Osca, entre d’altres. Aquesta casuística està contemplada en el contingut aprovat aquest dimecres pel Congrés, que permet a les empreses afectades per noves restriccions tornar a acollir-se a exoneracions de quotes en cas d’haver de tancar temporalment.

La Cambra baixa ha convalidat el reial decret que prorroga els incentius públics als ertos fins al 30 de setembre, en un moment en què una mica més de dos milions de treballadors (dels 3,4 milions que van arribar a estar afectats) s’han reincorporat a la feina, segons les últimes dades de la Seguretat Social. Tot i que també en un moment en què hi ha empreses que s’estan veient obligades a invocar la disposició addicional primera del reial decret que convalida avui el Congrés, i que habilita exoneracions d’entre el 80% i el 60% per a aquelles companyies que hagin de tornar a un erto de força major fruit d’un rebrot.

L’acord social en defensa de l’ocupació contempla un sistema d’exoneracions per als ertos parcials que incentiva que les companyies reincorporin progressivament els seus treballadors. D’entre el 60% i el 40%, segons la dimensió de la companyia, i tant per als expedients de força major com per als de causes objectives. L’acord també reforça les garanties per a l’ocupació (prohibeix les hores extres i les noves externacionals, entre d’altres) i manté les prestacions per als treballadors afectats.

Milers de treballadors pendents de cobrament

Els ertos de la Covid es prorroguen fins al 30 de setembre, tot i que una minoria de treballadors encara arrosseguen problemes a l’hora de cobrar la prestació. Les dades oficials referents al mes de juny constaten menys d’un 1% d’impagaments, tot i que sindicats i patronals desconfien d’aquesta xifra i parlen de milers d’ocupats que o bé no han cobrat o bé estan patint errors amb les quanties dels pagaments. Testimonis consultats per EL PERIÓDICO parlen d’unes oficines d’ocupació col·lapsades pel que fa a l’atenció al públic. Això converteix en una àrdua tasca el tràmit de reclamar les prestacions pendents o fins i tot el de tornar els imports que mai s’haurien d’haver cobrar.

«S’han resolt i s’han abonat tots els expedients que correctament han entrat al Servei Públic d’Ocupació», va declarar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, dimarts al Senat. Les dades que va esgrimir la ministra donen compte d’un total de 2.840.735 prestacions pagades amb la nòmina del mes de juny, una xifra lleugerament inferior als 2.911.000 treballadors que van començar en erto aquest mes, segons la Seguretat Social. Un desfasament de prop de 70.000 prestacions que des de Treball expliquen a causa d’errors de tràmit de les empreses. Perquè si al SEPE hi entra una sol·licitud de prestació amb errors, els servidors públics han de retornar aquesta sol·licitud a l’empresa i esperar que torni a enviar-la revisada.

Tant patronals com sindicats coincideixen a exigir al Govern un reforç immediat de les plantilles del SEPE per poder resoldre les incidències. «El volum de treball del SEPE no ha baixat, difícilment si no es reforça la plantilla podran ser àgils», afirma la directora de relacions laborals de Pimec, Elena de la Campa. Si bé el nombre d’expedients ha disminuït, la complexitat de gestió dels que queden augmenta. En tant que les empreses estan transitant cap a ertos parcials i modifiquen les jornades dels seus empleats en funció de l’evolució de la demanda. Això implica per al SEPE diverses comunicacions en un mateix mes.

Notícies relacionades

El Govern central tanca amb la patronal i els sindicats la pròrroga dels ertos fins al setembre

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

«Si una administració no té recursos, difícilment podrà garantir els drets del ciutadà», va denunciar en roda de premsa fa uns dies la sindicalista de CCOO de Catalunya, Neus Moreno. Ja que el nombre d’efectius del SEPE s’ha anat reduint en l’última dècada i des del 2013 ha caigut el 22%, fins als actuals 7.979 efectius de què disposen actualment les oficines públiques d’ocupació.

Desplegament de recursos sense precedents

L’emergència sense precedents que ha suposat la Covid ha provocat una mobilització sense precedents de recursos públics per protegir rendes. A la nòmina del mes de juny el SEPE va invertir un total de 4.115 milions d’euros, el 182% més que el juny de l’any anterior. La despesa a blindar la població treballadora acumula des que va començar la pandèmia (des del març al juny) 12.258,2 milions d’euros, entre ertos, prestacions d’atur i altres subsidis. A això s’hi poden sumar les exoneracions a les empreses de les cotitzacions a la Seguretat Social, que segons la calculadora del ministre d’Inclusió, José Luís Escrivá, ascendirà fins als 11.000 milions d’euros fins al 30 de setembre.