Espanya ha de millorar la infraestructura perquè creixi el cotxe elèctric

Amb l’horitzó 2040, el Govern espanyol va aprovar el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en què s’apunta que en aquesta data ja no es podran comercialitzar vehicles amb motor de combustió. Això significa que no hi haurà ni cotxes nous de gasolina ni dièsel, però tampoc hi haurà híbrids ni híbrids endollables, el camí més lògic cap aquesta anhelada electrificació total. Per arribar a aquest punt cal cobrir molts trams i Espanya no és que sigui un dels països més ben posicionats quant a infraestructures de recàrrega, el principal cavall de batalla del cotxe elèctric.

La normativa que obliga els fabricants a oferir una mitjana d’emissions de CO2 de 95 grams el 31 de desembre del 2020, ha contribuït que vagi pujant la proposta del cotxe elèctric, però segons un informe de McKinsey Company del juny passat un 38% dels consumidors que consideren la compra d’aquest tipus de vehicles es fan enrere per culpa de l’autonomia de les bateries, el temps de recàrrega i l’accés als carregadors.

Suport de les administracions

Per al desplegament  del vehicle elèctric són importants tots els aspectes, no només accelerar la infraestructura de recàrrega, que també, però és clau que els agents vagin de la mà, és a dir, administracions, fabricants i infraestructures, per, per exemple, incentivar la compra d’aquest tipus de cotxes, penalitzar d’altres que contaminin més, crear la infraestructura, impulsar la fabricació, agilitar els terminis burocràtics i donar senyals clars de futur establint objectius de cara al 2030 o al 2040 sobre les tecnologies a utilitzar.

El grup PSA és l’únic que produeix un model elèctric a cadascuna de les seves tres plantes espanyoles. En aquesta línia, el president de Seat va insistir en la idea de fabricar cotxes 100% elèctrics a Espanya a partir del 2025, tot i que va posar com a condicions la necessitat que hi hagi un mercat potent i disposar d’una xarxa de recàrrega prou adaptada. Per això va instar les administracions (bàsicament el Govern) a treballar en aquesta direcció. No ho va dir, però un altre punt clau és que el grup Volkswagen adjudiqui una plataforma per al vehicle elèctric, sense la qual no es pot pensar en una producció a gran escala. De moment, tant el Seat Mii com el nou Curpa el-Born es fabriquen fora d’Espanya.

Una quota testimonial

Tots els fabricants del mercat s’han llançat a electrificar les seves gammes. Electrificar no vol dir que siguin cotxes totalment elèctrics, sinó que es valen de l’energia elèctrica per cobrir fins a 60 quilòmetres, en el millor dels casos, sense recórrer al motor de combustió. Actualment, el cotxe elèctric només suposa poc més de l’1% del mercat a Espanya. Amb el Tesla Model 3, el Nissan Leaf i el Renault Zoe com models més venuts. El 2019, malgrat un increment de les vendes del 56,3%, la quota del mercat només va representar un 0,9%, amb 24.261 unitats. Espanya ocupa el vuitè lloc a Europa pel que fa a la comercialització de cotxes 100% elèctrics.

El factor preu és un punt a tenir en compte a l’hora de decantar-se pel cotxe elèctric.  Es calcula que el cost d’un vehicle de propulsió 100% elèctrica suposa un increment de preu d’entre 6.000 i 10.000 euros respecte a un model similar amb motor de combustió. No obstant, les marques proven de convèncer l’usuari que un cotxe elèctric no és més car que un híbrid si tenim en compte tots els avantatges que suposa, començant perquè tecnològicament només es basa en un sol propulsor, mentre que els híbrids endollables necessiten dos motors (un d’elèctric i un altre de combustió).

Des de l’associació de fabricants europeus (ACEA)  reconeixen que el 2025 hi haurà 600 nous models, cosa que certifica l’aposta a nivell mundial, tot i que ara per ara es desconeix si Carsten Isensee comptarà amb l’empenta per fabricar un d’aquests models a la planta de Martorell.

Els incentius fiscals i les infraestructures estan en el centre del debat per als fabricants i els governs si parlem de potenciar el cotxe elèctric. En aquest sentit Noruega no aplica l’IVA als vehicles d’aquest tipus, cosa que beneficia molt l’increment de les vendes. «Entenem que no se suprimirà l’IVA, però com totes les marques d’Anfac, Nissan sempre ha considerat que la reducció de l’IVA en aquest tipus de vehicles sí que ajudaria i seria un recolzament de veritat», reconeix Marco Toro, director general de la marca a Espanya.

Espanya, a la cua

La producció de les bateries és actualment un problema per als fabricants europeus, que han vist com la carrera la deixaven en mans dels xinesos i coreans. Només Tesla ha vist clar que cal fabricar a Europa per apostar per una reducció dels costos i per això han optat per instal·lar una planta a Alemanya.

Segons l’últim Baròmetre de l’Electromobilitat d’Anfac, amb dades del primer trimestre, Espanya repeteix a la cua d’Europa en aquest tipus de mobilitat. Aquest estudi valora el compliment d’objectius dedicats a la penetració de la mobilitat elèctrica, com l’augment de la quota de mercat del vehicle electrificat o de la quota d’elèctrics purs o el desenvolupament de la infraestructura de càrrega, per atorgar un valor sobre 100 a les regions espanyoles i els països europeus.

En aquest cas, Espanya amb prou feines va millorar respecte a l’últim trimestre del 2019, passant dels 16,4 punts fins als 17,2 sobre 100, quedant per sota de països com Hongria, amb 24,3, i Itàlia, que amb 25,8 punts ha passat de ser l’últim a acostar-se a la mitjana europea de 29,8 punts, en sis mesos. França, penúltim al tancament del 2019 amb 23,5 punts, millora fins als 27,2 punts. Al capdavant, Noruega i Holanda es mantenen com a clars líders de l’electromobilitat, amb 241,8 punts sobre 100 i 111,4, respectivament.

Els punts de recàrrega

En l’actualitat, un 43% de les recàrregues dels vehicles a Europa es fan en estacions públiques i, actualment, Espanya compta amb 7.607 punts (dades del baròmetre de l’electromobilitat d’Anfac basat en el portal Electromaps i Chargemaster). Segons l’associació de fabricants espanyola, aquest desplegament és clarament insuficient i dista molt dels objectius de 110.000 punts previstos per al 2025 i els 340.000 per al 2030, recomanats per l’informe que l’entitat va presentar al Govern per fomentar la descarbonització del transport. Països com França o Alemanya compten amb prop d’11.000 (25.000 endolls), mentre altres com Holanda arriben als 23.000 (50.000 endolls), segons Electromaps.

La implantació de punts de recàrrega públics a Espanya està en desenvolupament i avançant, si bé hi ha certs desafiaments previs a la posada en servei per part dels operadors de recàrrega. D’una banda, quan es fan obres o instal·lacions prop d’una carretera de l’Estat, és necessari obtenir un permís per part de la Direcció General de Carreteres. En aquest sentit, el RDL 23/2020, que declara d’utilitat pública les infraestructures de recàrrega de més de 250 kW, pot ajudar a la simplificació.

«Els ajuntaments no tenen unes normatives ni uns criteris homogenis per a l’autorització dels punts de recàrrega, per la qual cosa cada cas és una experiència. Els permisos d’obres per als punts de recàrrega es poden obtenir d’una manera àgil o al contrari, igual que a qualsevol obra, amb grans variacions entre municipis, en especial quan es vol ubicar l’equip en sòl públic, on alguns ajuntaments demanen una simple sol·licitud acompanyada d’una descripció detallada de la instal·lació proposada, i d’altres requereixen una licitació pública de concessió el tràmit de la qual, de vegades, es pot eternitzar», comenta Arturo Pérez de Lucía, director gerent d’AEDIVE (Associació d’Empreses per al Desenvolupament i Impuls del Vehicle Elèctric a Espanya).

Les energètiques aposten

Punts públics al marge, el cotxe elèctric compta amb una gran aposta per part dels grans grups energètics, tant elèctrics (Endesa, Iberdrola o Naturgy) com petrolers (Repsol), que han firmat nombrosos acords amb fabricants del sector per al desplegament d’aquests punts a gasolineres, aparcaments o xarxes comercials. 

Avui dia, Repsol compta amb 250 punts de càrrega ràpida públics (50 de càrrega ràpida dels quals 35 estan en estacions de servei –càrrega de 25-30 min.–) i 1.000 en l’àmbit privat. A més de dos punts de recàrrega ultraràpida (5-10 minuts).

Iberdrola, per la seva banda, ha instal·lat més de 5.500 carregadors elèctrics al país. D’aquests, 600 són punts de recàrrega ràpida a la via pública operatius a carreteres i autovies. Així mateix, compten amb uns 1.800 carregadors en diferents etapes de desenvolupament a la via pública. Al març, la companyia va reforçar el seu pla de mobilitat sostenible destinant més inversions amb l’objectiu d’instal·lar prop de 150.000 punts de recàrrega per al vehicle elèctric, tant públic com privat, en els pròxims cinc anys.  

Endesa disposarà d’un pla d’instal·lació de 8.500 punts de recàrrega d’accés públic el 2023, amb una inversió total de 65 milions d’euros. Endesa X continua avançant amb el seu pla d’expansió d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics d’accés públic. Malgrat la crisi sanitària sense precedents que està vivint el nostre país, la companyia està duent a terme un esforç extra per mantenir el seu compromís amb la mobilitat elèctrica i amb el seu objectiu d’acabar aquest any amb els primers 2.000 punts de recàrrega d’accés públic instal·lats i a disposició dels usuaris.  

Mentrestant, Naturgy, té en marxa Servielectric Car, un servei de desenvolupament d’infraestructures de recàrrega elèctrica per a oficines i comunitats d’obra nova.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

A més, en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, el Govern promourà la  instal·lació progressiva de punts a les estacions de servei amb més volum de venda, que en l’actualitat representen el 10% de la xarxa, entre 21 i 27 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta norma. A més, assenyala que, a partir del 2021, ho hauran de fer també els titulars de gasolineres noves o que emprenguin una reforma. 

D’altra banda, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) articularà la instal·lació de sistemes de recàrrega en edificis de nova construcció, en intervencions en edificis existents i als edificis d’ús diferent al residencial privat que comptin amb una zona d’ús d’aparcament amb més de vint places.