12 jul 2020

Anar al contingut

PROTESTA A MANRESA

Vaga en una mina d'ICL al Bages després de la mort de dos treballadors

La protesta concentra 500 empleats, que demanen més seguretat i revisar la política de subcontractacions

Els accidents poden accelerar el tancament definitiu de la instal·lació

Eduardo López Alonso

Vaga en una mina d'ICL al Bages després de la mort de dos treballadors

La plantilla de la mina de Vilafruns (Sallent-Balsareny) propietat d’ICL  han protestat aquest dimarts pels carrers de Manresa per demanar inversions en mesures de seguretat després de la mort de dos operaris l’últim mes. La vaga ha sigut secundada per tots els empleats en una infraestructura que la mateixa ICL ha decidit tancar indefinidament fins a reavaluar les mesures de seguretat. La mort de dos treballadors aquest mes de juny, tots dos de la subcontracta Montajes Rus, amenaça d’accelerar l’aplicació del pla Phoenix, que contempla el desenvolupament industrial de la conca minera del Bages amb el tancament de Vilafruns i el traspàs de la mà d’obra a la mina de Súria.  

Sota el lema ’Per la seguretat a la mina’, uns 500 empleats han protagonitzat una marxa lenta, gairebé fúnebre pels carrers de Manresa, fins a l’ajuntament, on s’ha llegit un manifest. Protesten per demanar més mesures de seguretat i revertir les subcontractacions que s’han realitzat en la mina de potassa. Aquest producte es fa servir en la fabricació d’abonaments i comporta residus salins que després del seu processat es converteixen en sal de taula (en una fàbrica de Balsareny, s’empaqueta). La gran quantitat de producció de sal d’ICL ha desestabilitzat fins i tot el mercat saliner espanyol. 

El secretari general de CCOO de Catalunya Indústria al Vallès Occidental i la Catalunya Central, Josep Rueda, ha reconegut al final de l’acte que l’única sortida per a Vilafruns és l’augment de les inversions i la millora de les mesures de seguretat. Una reunió entre els representants dels treballadors, l’empresa i el Govern hauria de desbloquejar la situació en les pròximes setmanes. «La mina no és segura», ha remarcat Rueda. 

Els dos accidents no van ser fruit només de la casualitat. Un d’ells es va produir després de la caiguda d’un ventilador del sostre i la caiguda de roques, tot això en una galeria lateral. El mort un jove enginyer de mines. Els treballs es desenvolupen en un entorn hostil i perillós, a entre 600 i 800 metres de profunditat. L’altre accident es va produir en una galeria principal, tan ampla que caben camions. Es va trencar una cinta transportadora de roques del sostre i va caure sobre un treballador, cosa que li va causar la mort. Qualsevol dels operaris de la zona podria haver mort. No obstant, Rueda considera que la subcontractació excessiva de treballadors incrementa els riscos, ja que els empleats tendeixen a assumir més riscos dels deguts. Els salaris poden ser fins a un 40% més baixos en la subcontractada. Paral·lelament no hi ha prou màquines per revisar totes les galeries de mina i assegurar-ne l’estabilitat estructural.

Les dues morts en només un mes han despertat totes les alarmes. I en aquell període de temps hi ha hagut més accidents, tot i que l’empresa manté que les mesures de seguretat són adequades. La direcció de l’empresa ha assegurat sempre «el seu sòlid compromís per la seguretat dels seus operaris i col·laboradors, eix fonamental de la seva política empresarial», però el tancament preventiu contradiu aquesta aparent seguretat. El cas és que Vilafruns està condemnada al tancament. 

La mort dels dos treballadors ha sigut «un cop» per als seus companys i ha suposat l’obertura d’una investigació per analitzar les causes i evitar que puguin repetir-se accidents similars. Però mentre a Vilafruns estaven en vaga, a la mina de Súria seguia la normalitat. A Vilafruns la majoria sindical és de CCOO i a Súria d’USOC. 

La direcció d’Iberpotash ha sostingut en un comunicat que respecten «totalment» la decisió dels comitès d’empresa de convocar vaga a la mina de Sallent, però ha recalcat que han parat la seva producció després del segon accident, per avaluar les mesures de seguretat i analitzar si cal implementar de noves. «ICL Iberia està totalment oberta al diàleg», ha defensat l’empresa, i ha recordat l’acord al qual havien arribat amb els sindicats que va servir per desconvocar la vaga fa una setmana, que es va tornar a convocar amb la segona mort. La companyia ha afegit que la vaga de dimarts afecta «únicament» la mina de Sallent i que la resta de les seves instal·lacions funcionaran amb normalitat.

Els sindicats advoquen per corregir «la política de subcontractació absurda» de la companyia, a l’entendre que únicament comporta precarietat. Rueda va advertir que Montajes Rus «fa de tot» a Sallent i fins i tot té més treballadors en aquesta mina que la mateixa Iberpotash, amb uns 450 empleats davant 230. «No és bona idea subcontractar res», ha defensat el representant dels treballadors de la mina, dedicada principalment a la producció de potassa per a abonament i la venda de sal excedent del procés de producció.

Tenint en compte el tancament previst de la mina de Sallent, Rueda ha demanat que la direcció de l’empresa «aprofiti aquest temps» per adaptar la de Súria i col·locar els treballadors de la que tancarà. Rueda ha defensat la necessitat d’impulsar plans de prejubilació a la de Súria i reconvertir treballadors de subcontractes a Sallent en empleats del grup ICL, per evitar que molts treballadors se’n vagin al carrer quan tanqui. Però serà difícil que tots els treballadors de Montajes Rus tinguin futur a la mina de Súria.