12 jul 2020

Anar al contingut

control de preus

¿Quant costen els lloguers al meu 'minibarri'?

Ábalos presenta el nou sistema estatal d'índexs de referència del preu de lloguer de vivenda

La nova eina estadística hauria de servir per posar el límit als preus que demana Unides Podem

Rosa María Sánchez

¿Quant costen els lloguers al meu 'minibarri'?

¿Quant costa el lloguer de vivenda a la meva ciutat? ¿Com ha canviat en els últims quatre anys? ¿I al meu barri, quant costa llogar? ¿I al meu districte censal?

Aquestes són algunes de les preguntes a les quals pretén donar resposta el nou Índex de Lloguer de Vivenda, una potent eina estadística que ha desenvolupat el Ministeri de Foment, a partir de les dades d’1,7 milions d’immobles de lloguer a tot Espanya (tret del País Basc i Navarra) i d’11,2 milions de contractes d’arrendaments dels últims quatre anys, del 2015 al 2018.

«És una eina senzilla, contrastada i fiable per a les administracions, els actors del mercat immobiliari i el conjunt dels ciutadans», va afirmar el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), José Luis Ábalos, durant la presentació del nou sistema estadístic. És la primera estadística «oficial i estatal» sobre els preus de lloguer i, segons el ministre, serà una eina «de gran utilitat» a l’hora de prendre decisions de política de vivenda.  En aquest punt, Ábalos no va fer menció expressa al compromís de legislatura amb Unides Podem perquè els ajuntaments puguin posar límits als preus dels lloguers a determinades zones més «tensades».

Al visor de la nova estadística es pot accedir a partir d’aquest enllaç,  on es pot obtenir informació fins al nivell de ‘minibarri’ (cadascuna de les 33.000 seccions censals) sobre el cost del lloguer per metre quadrat en aquesta zona (la mitjana), la superfície més habitual o la renda mensual, entre altres dades. El sistema de colors del mapa permet identificar d’un cop d’ull quines són les zones amb més tensió en els seus preus.

Madrid, Barcelona, Mallorca, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Santander, figuren com les províncies amb lloguers més cars. Dins de la província de Barcelona despunten la mateixa capital (12 euros per metre quadrat i mes), Sant Cugat, Castelldefels, Esplugues i l’Hospitalet, entre d’altres. Dins de cadascun d’aquests municipis, es pot explorar quins són els districtes i els minibarris més cars. 

La base de dades es nodreix, sobretot, de la informació proporcionada per l’Agència Tributària a partir de les declaracions de la renda. S’actualitzarà cada any, però sempre anirà amb un exercici de retard. Les dades més recents que ara es puguin consultar en aquesta web corresponen al 2018 i no reflecteixin en absolut la nova situació associada a la Covid-19, per exemple.

Unides Podem haurà d’esperar

El desenvolupament d’aquesta nova eina informàtica, dona compliment a la disposició addicional segona de la llei 7/2019 d’1 de març, segons va destacar el ministre.

Aquesta llei és prèvia a l’acord de legislatura pactat després entre el PSOE i Unides Podem, el desembre del 2019, on es va incloure el compromís d’impulsar mesures normatives «per posar sostre a les pujades abusives de preus de lloguer a determinades zones de mercat tensat».

El text de l’acord deia que «s’habilitarà a les comunitats autònomes i/o ajuntaments perquè a partir del Sistema Estatal d’Índexs de Referència de Preus del Lloguer de Vivenda que està desenvolupant el Ministeri de Foment puguin establir el seu índex de preus d’acord a una metodologia objectiva i subjecte a revisió periòdica». 

Això és precisament el que Ábalos va presentar aquest dimarts, el «sistema estatal d’índexs de referència de preus del lloguer de vivenda». Aquesta és l’eina estadística prèvia per poder complir aquest acord de legislatura. Una altra cosa és com s’encarrilarà el compromís polític de posar sostre als preus de lloguer i sobre això Ábalos no va dir res.

Fonts del Ministeri de Foment van aclarir que és voluntat del Govern complir aquest compromís amb Unides Podem, però abans que això s’haurà de diagnosticar l’estat actual del mercat del lloguer (per efecte de la Covid) i buscar un consens amb tots els agents implicats. Arribat el cas, aquesta mesura podria ser incorporada en la nova llei de vivenda l’avantprojecte de la qual preveu tenir llest el Govern abans de final d’any o mitjançant un altre tipus de mecanisme legislatiu, com pogués ser una modificació de la llei d’arrendaments urbans. No hi ha res decidit, segons les fonts ministerials.

Un mapa d’Espanya

El ministre Ábalos havia previst publicar aquesta eina estadística al març, però es va ajornar per la irrupció del coronavirus.

El sistema es formularà com un mapa d’Espanya, que serà públic, i en el qual es podrà consultar el preu del lloguer i la seva evolució per unitats censals, districtes, províncies, municipis i comunitats autònomes. Les dades procedeixen de l’Agència Tributària, però també del Cadastre, de l’Escola de Registradors, de l’INE, del Banc d’Espanya i d’altres fonts (autonòmiques i portals immobiliaris).

L’eina del Ministeri ofereix la possibilitat de descarregar tota la informació de manera lliure en un format de taula. El sistema ofereix per a cadascuna de les entitats territorials les següents dades, corresponents a les tipologies de vivenda; col·lectiva i unifamiliar, i per a cada un dels anys analitzats: Nombre de testimonis (vivendes), renda mensual mitjana de l’arrendament (€/m2 mes), quantia mensual mitjana de l’arrendament (€/mes) i superfície mitjana de l’arrendament (m).

De cada una de les magnituds de preu i superfície, s’ofereixen tres valors estadístics: la mitjana, el percentil 25 i el percentil 75. Amb això es defineix la situació del lloguer en cada àmbit territorial en termes mitjans (mitjana), però també s’ofereix una forquilla de valors entre els quals se situa el 50% dels lloguers de cada àmbit (percentils 25 i 75). Segons el Ministeri de Foment, això pot permetre tenir un coneixement més exacte de la realitat del lloguer a cada zona.