Energia

Espanya desconnecta la meitat de les seves centrals de carbó

Aquest dimarts deixaran d'operar vuit plantes tèrmiques per complir la normativa europea d'emissions

El carbó fa mesos que està desaparegut de la generació elèctrica, desplaçat pel gas i les renovables

andorra-teruel

andorra-teruel

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

La meitat de les centrals tèrmiques espanyoles deixaran d’operar aquest dimarts per complir la normativa europea d’emissions. Són les centrals de Compostilla (Lleó) i Andorra (Terol) d’Endesa; les de Lada (Astúries) i Velilla (Palència) d’Iberdrola; les de Meirama (la Corunya), La Robla (Lleó) i Narcea (Astúries) de Naturgy, i la de Puente Nuevo (Còrdova) de Viesgo.

El carbó és la font d’energia més contaminant –emet gairebé una tona de CO2 per cada megawatt hora generat–. La Unió Europea va reduir de manera gradual el límit màxim d’emissions permeses fins que a les companyies elèctriques no els van sortir els comptes per emprendre les inversions necessàries a les centrals per complir les noves normes mediambientals.

Llavors, les empreses van demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic el tancament de les vuit plantes. La majoria no han rebut encara l’autorització i hauran d’estar «disponibles» a efectes legals fins que aquest permís es publiqui en el BOE. Però en termes pràctics les centrals deixaran de cremar carbó a partir del 30 de juny, tot i que fa mesos que moltes ja no produeixen.

Les vuit centrals sumen una potència conjunta pròxima als 5.500 megawatts de potència instal·lada, gairebé la meitat de la potència instal·lada de carbó que hi ha actualment a Espanya. Així, a partir d’aquesta setmana, només quedaran operatives As Pontes (la Corunya) i Litoral (Almeria) d’Endesa, que preveuen tancar el mes de juliol del 2021, segons ha indicat la companyia després d’haver demanat l’autorització de tancament el desembre passat; Aboño i Soto de Ribera (totes dues a Astúries) d’EDP, i Los Barrios (Cadis) de Viesgo, que també ha sol·licitat el tancament al ministeri.

El carbó ja no és rendible

Amb tot, el que ha passat amb el carbó ha sigut una mort anunciada des de fa mesos. El baix preu del gas natural i l’alça dels drets d’emissió de CO2 van provocar el 2019 la tempesta perfecta. Fins aquell moment, el més habitual era que representés al voltant del 15% del total de l’energia generada a Espanya. Així, va ser la tercera font d’energia el 2018 (14,1% en el conjunt del sistema pensinsular), exactament 3 punts menys que un any abans. No obstant, l’any passat el carbó va representar el 4,3% del total de generació elèctrica.

De fet, el desembre del 2019 es va produir un esdeveniment inèdit en la història del sistema elèctric peninsular que es va replicar en més ocasions en els últims mesos, l’anomenat ‘zero’ en carbó o, el que és el mateix, un dia sencer sense generar ni un sol megawatt hora amb aquest combustible fòssil. Des de començament del 2020, el protagonisme d’aquesta tecnologia en el mix elèctric va descendir fins al 2,9%.

Notícies relacionades

Aquest dimarts s’inicia, per tant, l’adeu al carbó, una tecnologia que està condemnada a ser substituïda per les renovables, amb l’entrada prevista per l’Executiu de 5.000 megawatts anuals fins a l’any 2030. La potència que alliberin aquestes centrals tèrmiques serà immensa, de manera que podran ser reutilitzats aquests punts per connectar al seu lloc nous megawatts ‘verds’. La intenció de l’Executiu és convocar aquest mateix any una nova subhasta renovable atenent a criteris de localització específicament en aquestes zones.

Desmantellament 

Quan es produeixi l’apagada definitiva de les centrals s’iniciarà un complex període d’entre tres i cinc anys de mitjana per procedir al seu desmantellament. Això és el desmuntatge de les plantes per poder utilitzar els terrenys per a altres projectes. El Govern, les empreses i els sindicats van arribar a un acord per garantir la major part de l’ocupació després dels tancaments. El ministeri va reclamar a les empreses plans d’acompanyament i, segons asseguren fonts d’aquest departament, a totes les zones s’han obert processos participatius de transició justa.