La nova mobilitat de Barcelona arrenca amb l'estrena de Casa Seat

El president de Seat, Carsten Isensee, va parlar de comunió amb la ciutat, d’homenatge, de mobilitat i de futur. En un moment en què el sector de l’automòbil lluita desesperadament per sortir a la superfície després de la crisi del coronavirus, Casa Seat s’ha convertit en un aparador per al futur de les ciutats. Des del fòrum Primera Plan@ d’El PERIODICO hem volgut saber-ne més de la mà de Lucas Casasnovas, director general de Casa Seat i responsable de Seat MÓ (el nou segell de mobilitat de la marca), i de Gabriele Palma, perfecte amfitrió i director de Casa Seat.

La idea de la instal·lació va partir de Luca de Meo, l’anterior president de la firma espanyola del Grup Volkswagen. Vincular Seat i Barcelona era l’objectiu, una proposta molt desitjada després de 70 anys de relació ininterrompuda. 

Gabriele Palma, director de la nova instal·lació, reconeix que «Casa Seat neix com un homenatge a Barcelona. Estem molt arrelats a la ciutat però no hi estàvem prou representats. Per això neix Casa Seat, com el lloc on la ciutat es mou i on volem cocrear la ciutat del futur».

Aposta cultural i tecnològica

L’encaix de mobilitat, arquitectura i projecció internacional de Casa Seat és una tasca que requereix un pla d’acció clar. Gabriele Palma sap que el «públic és heterogeni, però ens interessa acostar-nos molt al públic jove. Seat ja és una de les marques més joves del mercat i també volem ser punt de trobada de les persones que tenen interès per les tendències i el futur, sobretot per la mobilitat», i és que en aquest sentit Palma reconeix: «La mobilitat és un element fonamental en la vida d’una ciutat i nosaltres pensem que la mobilitat del futur estarà molt inspirada en la cultura urbana. Ser aquí, a la cantonada entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, és un factor molt important, perquè aquests dos carrers representen la gran aposta per la mobilitat històrica de Barcelona i també l’encreuament entre la cultura i l’arquitectura de la ciutat»

L’encarregat de coordinar tot el referent a mobilitat dins de Seat és Lucas Casasnovas. En ell recau també la direcció general de Casa Seat i de la nova marca de micromobilitat Seat MÓ. El fet que una marca com Seat s’hagi llançat a l’aventura d’altres tipus de mobilitat diferents al cotxe no és una cosa habitual. Casasnovas reconeix que per arribar-hi «hem vist i analitzat els últims anys que la forma en què la gent s’està movent està canviant ràpidament, sobretot, la gent jove. Fins ara volíem un cotxe al fer els 18 anys i el símbol de llibertat era agafar el cotxe i marxar fora».

Casasnovas admet que «aquest símbol ha canviat en la gent més jove. La crisi del 2008 va arrasar amb les possibilitats d’accedir al món laboral, sobretot dels joves, i no podien aspirar a comprar-se un cotxe. La mobilitat és un dret fonamental de les persones i per això també la gent jove necessita i vol moure’s d’una banda a l’altra de la ciutat».

Més que cotxes

És en aquest punt en què Seat i Cupra volen incidir més enllà de la seva oferta tradicional de vehicles de quatre rodes. Per això Seat s’ha llançat creant Seat MÓ. «Som una marca amb un públic objectiu molt jove, i vam pensar que si no podien accedir a un cotxe calia proporcionar-los productes de micromobilitat que els permetessin accedir a vehicles de mobilitat. Fa dos anys es començava a sentir parlar dels Lime, els Uber, etc., i hem vist el ‘boom’ de les empreses de mobilitat compartida, i ara més després de la pandèmia. La gent és una mica més reticent a agafar el transport públic i estan buscant alternatives més individuals».

Aquest nou espai de micromobilitat és on la nova marca de Seat vol apuntalar-se. «Pensem que els patinets, les motos elèctriques i els microcotxes poden formar-ne part. És un terreny totalment nou per a una empresa de l’automòbil tradicional, però ho fem convençuts que Seat MÓ podrà oferir no només productes, sinó serveis de mobilitat. Vendrem a clients particulars patinets i escúters elèctrics, però també oferirem mobilitat compartida d’aquests mateixos vehicles», admet Lucas Casasnovas.

Aquesta nova mobilitat urbana, no obstant, no ha d’arribar a qualsevol preu. El responsable de Seat MÓ admet que «nosaltres estem a favor de la regulació, ens agradaria que fos més ràpida, que s’executés de forma més ràpida. És necessari perquè totes les solucions de mobilitat han de conviure pacíficament amb la resta d’usuaris, vianants, cotxes i transport públic. No volíem participar-hi si això significava el salvatge oest. Ens interessa una mobilitat ordenada i respectuosa amb tothom. Aquí el govern municipal està sent més restrictiu, cosa que no ens sembla malament, però sempre t’agrada que tot vagi més ràpid».

Espais molt ben definits

En la proposta d’imatge que Seat busca amb aquesta nova instal·lació a través de la confluència entre mobilitat i cultura, Casa Seat permet al visitant reconèixer uns espais ben definits. El seu objectiu és també fer-se un forat en l’agenda cultural de Barcelona.

«Tenim tres plantes obertes al públic. En la primera hi ha un espai de ‘coworking’, en què també tenim referències a les tendències de la mobilitat del futur amb la presència de ‘concept cars’. També hi ha un restaurant, amb una oferta gastronòmica interessant», analitza Palma. Aquest establiment ofereix un menú de 35 euros elaborat per grans xefs com Nandu Jubany, Hideki Matsuhisa, Christian Escribà, Josep Maria Kao i els germans Colombo, i ja es pot reservar per anar-hi a partir del 30 de juny.

Seguint amb el recorregut, Gabriele Palma explica que «a la planta inferior hi ha un auditori amb una capacitat de fins a 300 persones que acollirà debats, presentacions de producte i també esdeveniments culturals i concerts. A la segona planta és on hi ha més presència de producte, amb les tres marques de Seat, Cupra i Seat MÓ», descriu el director de la instal·lació. El que no diu és que a l’últim pis (el quart) hi ha ubicat un centre neuràlgic de disseny i estudis de la mobilitat, a més d’una sala de reunions destinada a trobades de primer nivell per als directius de la marca.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

L’arquitectura també té un paper essencial en la proposta de Casa Seat. «L’espai compta amb dos grans noms. D’una banda, Carlos Ferrater, un arquitecte barceloní molt conegut», explica Gabriele Palma. Abans aquest edifici acollia la seu d’un banc, per això «estava pensat com un edifici per guardar, per protegir de l’exterior, per cuidar la informació, per tancar, i ara el que Ferrater ha fet és un concepte oposat, ha creat un espai obert, compartit, i ho ha fet a través de l’ús d’una gran superfície vidrada i amb solucions arquitectòniques atrevides, com eliminar els pilars de les cantonades, reemplaçant-los per vidres corbs».

Per dins, els ambients de Casa Seat són molt mediterranis. L’interiorista Lázaro Rosa-Violán ha creat «ambients mixtos de treball i oci, i ha creat un espai molt acollidor, amb moltes referències a l’estil mediterrani de Barcelona, amb els colors i els continguts. La sensació és un espai lliure», admet Gabriele Palma.