Radiografia de l’abandonament escolar prematur a Catalunya: on es concentra i quines mesures s’estan prenent

Responent a una pregunta parlamentària de Junts, la consellera Esther Niubó respon en l’últim ‘Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC)’, publicat aquest 29 d’abril, sobre les mesures que el Departament està emprenent per reduir aquestes xifres, i aporta dades fins ara desconegudes en relació amb les zones amb un percentatge més elevat d’abandonament a Catalunya una vegada finalitzat el curs 2023-2024.

Les dades, detalla Niubó en aquesta resposta parlamentària per escrit,varien segons el territori i l’etapa educativa. En aquest sentit, en els ensenyaments d’educació secundària obligatòria (ESO), el percentatge més elevat d’abandonament es presenta al Montsià, amb un 0,97% (recollint la xifra sobre l’alumnat que no acaba el cicle, no el que l’acaba i no continua estudiant, que és molt més elevada). Al batxillerat, el valor més alt segons la mateixa resposta s’observa a l’Alt Urgell, amb un 5,37%, mentre que a la formació professional (FP) és la Cerdanya,amb un 17,53%.

L’abandonament escolar prematur és un fenomen especialment desigual.Els joves amb menys nivell de renda abandonen 10 vegades més que els joves amb més renda familiar (19,4% versus 1,9%); i els joves d’origen estranger abandonen més del triple que els joves de nacionalitat espanyola (36,1% versus 10,6%), segons les dades publicades en l’últim anuari de la Fundació Bofill a partir de l’enquesta de condicions vida (ECV) de l’Idescat.

Objectiu: baixar del 9%

Amb totes aquestes dades sobre la taula, i amb l’objectiu de reduir aquesta taxa per sota del 9%, Niubó enumera una sèrie de mesures en què treballa la seva conselleria. La primera és l’aprovació del nou decret d’orientació educativa, assignatura pendent que s’arrossega des de fa temps. «Es treballarà perquè el decret disposi dels recursos necessaris per implementar accions d’orientació educativa i acompanyament a l’alumnat que ha abandonat els estudis», apunta la consellera, que afegeix que aquesta mesura «serà fonamental per garantir un seguiment personalitzat i una adaptació a les trajectòries formatives de l’alumnat en risc d’abandonament». La mesura, això sí, s’expressa en futur i no esmenta els terminis.

La segona mesura citada és el desplegament del Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur. «Es potenciaran les estratègies de prevenció, intervenció i compensació per reduir la taxa d’abandonament escolar prematur fins a un màxim del 9% per a finals del 2030», es compromet afegint que aquest pla s’ha coordinat de manera «intra i interdepartamental, col·laborant també amb les administracions locals [fita presentada ja per Cambray] i altres agents socials per compartir dades i identificar alumnes amb factors de risc».

«Identificar, contactar i seguir»

Notícies relacionades

Els professors de l’escola pública denuncien insults, agressions físiques i conflictes a les xarxes per part de l’alumnat

Estat dels embassaments avui, 5 de maig, a Catalunya: Sau, Foix, Susqueda i la resta de pantans

Vinculat al Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur, la consellera afegeix que s’ha iniciat el Projecte Reconnect-ES, que identifica, contacta i fa un seguiment dels joves que han abandonat els estudis. Aquest pla es va impulsar després del caos en la preinscripció d’FP del curs passat, quan el 64,7% de l’alumnat que aspirava a estudiar un grau mitjà i no va aconseguir plaça en cap de les assignacions malgrat complir els requisits va abandonar els estudis i el Departament es va comprometre a trucar-los un a un per interessar-se pel que feien i presentar-los les opcions disponibles perquè tornessin a estudiar.

Finalment, Niubó fa referència al decret de noves oportunitats. «El 6 de març es va obrir una consulta pública a fi d’elaborar un projecte de decret de centres de noves oportunitats (o de segones oportunitats), que tindrà com a finalitat desplegar aquest tipus de centres no educatius establerts per la llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional, i potenciar l’oferta formativa així com els serveis ocupacionals que s’imparteixen des d’aquesta tipologia de centres», conclou.