Abel Matutes: Anem cap a un desastre econòmic i social.

Malgrat tenir ja 79 anys, no ha parat ni durant aquesta pandèmia. L’empresari Abel Matutes Juan (Eivissa, 1941) ha passat aquest confinament a casa seva a l’illa, «prenent moltes precaucions», i regularment anava al seu grup d’empreses, amb unes oficines que tenien «la major part del personal de baixa, amb un erto».

-Molts s’han avorrit i atabalat amb el confinament. ¿I vostè?

No, la feina ha sigut diferent, més sincopada del que sol ser en el meu cas habitualment, perquè en aquesta ocasió ha calgut fer front als imprevistos i a l’amenaça del virus.

-Vaja, que no ha parat de treballar.

Doncs no, però això no és nou. Sempre acabo enredant-me i treballant més. I quan s’acabi la pandèmia, doncs a treballar més per engegar-ho tot una altra vegada.

-Pocs hotels han obert encara i molts no semblen disposats a reobrir aquesta temporada, sobretot si no arriben turistes estrangers. ¿Com veu el panorama?.

Malament. Ahir [per dilluns], cinc hotelers grans d’Espanya (Riu, NH, Meliá, Barceló i Palladium) vam tenir una teleconferència amb la ministra de Turisme i Indústria, Reyes Maroto, en què vam examinar durant dues hores la situació, vam manifestar la nostra opinió i vam donar els nostres consells perquè l’impacte sobre l’economia i, sobretot, sobre els treballadors espanyols, sigui el més petit possible i, alhora, salvar la indústria. En aquests moments anem cap a un desastre econòmic i social. Hem d’intentar que els perjudicis siguin els menys possibles. No es tracta de buscar una solució per anar tirant, sinó d’afrontar un problema que té molta profunditat i que en aquests moments afecta directament dos milions de famílies. El turisme és la indústria nacional amb un nombre més gran de llocs de treball (2,7 milions), la proveïdora de fons més gran de les arques públiques, més que altres sectors, i la font de divises més gran de la nostra economia (90.000 milions anuals).

-Per les seves paraules, no sembla confiar que aquest any hi hagi gaire turisme, ni nacional ni estranger.

No pinta bé. En la reunió d’ahir vam demanar a la ministra dues coses fonamentals. La primera, que es retiri al més aviat possible la declaració de quarantena per a qui arribi de l’estranger. Això sí que és un senyal enorme de cara als mercats. La ministra ens va dir que hi està treballant. Rere aquest bumerang que havíem llançat unilateralment, alguns països, com França, han començat a reaccionar positivament. Ara fa falta negociar amb el Regne Unit, que també va aprovar un decret en el mateix sentit. Cal trobar vies d’entesa sense que s’apliquin decrets com el de la quarantena. 

-¿I què més li van demanar a la ministra?

Doncs que per salvar una mica la temporada es garanteixi la mobilitat. Cal prendre precaucions, però avui dia hi ha tecnologies que permeten resoldre aquesta amenaça de la pandèmia amb mètodes tecnològics, per exemple, amb anàlisis i tests. Ara, realment, les coses pinten bastant millor que fa un mes. A principis de maig, el món ens queia a sobre. Ara s’estan prenent mesures que contribuiran a pal·liar en bona forma aquest impacte negatiu tan gran sobre l’economia, l’ocupació i el benestar social dels espanyols. Hem d’estar preparats per a temps difícils.

-Acabo de llegir en un mitjà de comunicació especialitzat en turisme que Palladium Hotel Group considera que part dels seus hotels estacionals no obriran fins al 2021, entre altres raons perquè «hi ha destinacions que sense el turista internacional simplement no es poden mantenir i hauran d’hibernar».

Certament, algun dels nostres hotels no es podrà obrir, però els més importants, sí. Tenim previst, des de l’1 de juliol, iniciar l’activitat d’alguns de manera definitiva: tots els Palladium Palace, el Hard Rock i l’Ushuaïa Tower (on no tenim previst, de moment, celebrar festes). El Beach Club de l’Ushuaïa no està previst obrir-lo; tampoc preveiem obrir el Tanit (Sant Antoni), que s’està reformant de cara a l’any que ve. Sí que obrirem el Bless de Cala Nova, i esperem fer el mateix amb el Palmira i el Don Carlos. Aquests dies estem rebent importants increments de reserves. El nostre desig seria poder obrir tots els establiments, tot i que som conscients que algun no podrà.

-Ertos: ¿cal allargar-los fins a l’octubre?

Vam demanar a la ministra Reyes Maroto que els expedients de regulació temporal d’ocupació es flexibilitzin una mica, en el sentit que ha sigut un bon instrument perquè, mantenint el contracte en estat latent, s’eviti la destrucció de llocs de treball, al mitigar molt i ajornar el tancament. El problema és que, tal com estan regulats ara mateix, si un hotel només té un 30% d’ocupació, si treu de l’erto la meitat dels treballadors, està obligat a pagar la Seguretat Social de tots. Els ertos s’han d’adaptar a la situació d’un negoci d’aquestes característiques i aplicar-se proporcionalment, de manera que s’eviti una pèrdua encara més gran. Millor que un hotel obri amb el 20% de la plantilla que estigui totalment tancat. L’ideal seria allargar-los fins a l’octubre. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va parlar dilluns estendre fins al 31 de juliol els que vencen al juny. Aquesta és una bona decisió que resol, en part, el problema i que esmorteeix el mal social que provocarà la crisi.

-¿Com es va quedar la setmana passada quan el Govern va pactar amb Bildu derogar íntegrament la reforma laboral?

Com a empresari i persona, sincerament, em va semblar, com a poc, un gran error del Govern. Els defensors i hereus dels terroristes encara no han demanat perdó pels seus crims. El que cal fer, com a mínim, és tenir-los políticament aïllats i no negociar amb ells prebendes ni cap tipus d’acord, ja que al final això és pactar amb el diable. Pel que fa a derogar la reforma laboral, aquí hi va haver un error per part de qui ho va subscriure. Tot és millorable, tot es pot dialogar i negociar, però no hi ha dubte que aquesta reforma del PP va permetre crear tres milions de llocs de treball nets. Si es derogués íntegrament, la conseqüència seria, a més de la fallida de moltes empreses, que es disparessin les xifres de l’atur. I fins i tot amb aquestes mesures, hi haurà un increment molt gran de l’atur. En ocasions així, en què hi ha tant en joc, cal buscar els grans acords. I la manera en què el Govern i Bildu van arribar a aquest pacte deixava marginada la meitat del Parlament. Era una maniobra poc neta i un error de conseqüències fatals per a l’economia i la societat.

-Però no sembla que sigui l’ambient polític per fer grans pactes.

Amb aquesta divisió política que hi ha al Parlament, amb tantes forces petites fent tan difícil compondre majories sòlides i estables, el que s’imposa és la sensatesa i el sentit comú. El més desitjable per a la prosperitat dels espanyols davant els mals temps que venen seria un pacte dels partits constitucionalistes, de manera que tinguéssim un marc d’actuació que respectessin els grans eixos que ens van portar a una etapa de prosperitat i convivència. Però el que siguin pactes amb partits que ni accepten la Constitució ni el model social i econòmic de les societats occidentals democràtiques, em sembla un gran error. Comporta greus riscos de divisió i, sobretot, de més ruïna econòmica.

-¿Quines mesures econòmiques creu que falten?

La primera, i el Govern n’és conscient, és l’ajuda financera exterior per afrontar el gran impacte negatiu que suposarà la pandèmia per a l’activitat econòmica. Es preveuen caigudes del PIB del 10% al 15%. Les necessitats financeres són, per tant, enormes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, ja han llançat la idea de crear un fons de la Unió Europea de 500.000 milions d’euros...

-Però els anomenats països frugals (Holanda, Suècia, Àustria i Dinamarca) hi posaran moltes pegues.

No discuteixen tant el fons i la quantitat com que no sigui a fons perdut, sinó reemborsable. I això té el seu què, ja que tornar aquestes quantitats comportarà sacrificis. Però pitjor seria ignorar el problema, ja que s’enfonsaria l’economia i implicaria un gran drama social, amb cues de gent buscant menjar. Cal estudiar molt seriosament quina ajuda cal per evitar la paralització de l’economia i administrar amb austeritat i honestedat aquests fons, que a la llarga caldrà tornar. Cal emprendre un pla de reconstrucció, ja que cal ser conscients que aquest impacte ens farà passar de rics a pobres. Alguns parlen d’un pla Marshall, però això ni s’hi assembla, ja que aquell pla va ser per reconstruir Europa després de la segona guerra mundial. No hi havia carreteres ni indústries, destruïdes pels bombardejos. Però aquí, afortunadament, encara no s’ha destruït res. La situació és més avantatjosa que la que van haver d’afrontar després de la guerra. Només hem de vèncer la pandèmia i posar-nos a treballar. Els hotels i les indústries seguiran. Tot això requerirà grans consensos dels partits constitucionalistes, els que comparteixen les línies bàsiques d’una economia de mercat, per no entrar en una política a l’estil de Veneçuela, ja que en aquest cas només ens arribarien desastres, l’autoritarisme i la pèrdua de la llibertat.

-¿Quant creu que durarà aquesta crisi? ¿Quant temps ha de passar per recuperar la normalitat econòmica i laboral?

Serà llarga. Trigarà uns quants anys.

-¿Més que l’anterior, la del 2008 iniciada després de la fallida de Lehman Brothers?

Més. No menys de tres o quatre anys. El teixit social i d’empresa que es perdrà és el que ho complica tot, ja que són difícils de reemplaçar. Els governs han de saber premiar la iniciativa privada, dissenyar un quadro jurídic i econòmic que impedeixi que les empreses hagin d’anar a la suspensió de pagaments. Tot i així, l’any que ve possiblement es notarà un gran canvi.

-¿Vostè creu en una recuperació en V, en U, en L o no hi ha lletra de l’abecedari que il·lustri el que ha de venir?

Crec que serà en U. El problema és com de llarg serà el tram horitzontal. Cal veure si serà aquesta U serà molt ampla o s’escurçarà fins a semblar una V, que seria el més desitjable. Em temo que, no obstant, això no es resol d’aquí a l’any que ve. Hem de ser conscients que si aconseguim que no tanquin milers d’empreses, s’aconseguirà en un parell d’anys. Si no, anirà per llarg. És important mantenir la liquiditat de les empreses.

-¿Això d’allargar la temporada a la tardor és realista, una taula de salvació, una manera d’enganyar-nos o una mesura desesperada?

És un bon desig, tant de bo. És un objectiu, però ja s’ha intentat altres anys i tenim molts competidors. Si s’atura el coronavirus, no seria descartable que tota aquesta gent que durant la primera part de la pandèmia no va poder viatjar triés venir a un lloc com Eivissa, amb un bon clima en aquella època de l’any. Però hi ha la competència del Carib, on és temporada alta. No serà fàcil.

-El seu grup té hotels per tot el món. Però vostè és eivissenc. ¿En aquesta crisi, tot i que la lògica digui el contrari, li tirarà el cor i apostarà per Eivissa o es decantarà per la República Dominicana, Jamaica, el Brasil...?

Primer, sempre apostarem per Eivissa. En segon lloc, per Espanya i els nostres hotels a Madrid, Sevilla, Canàries, València, Barcelona... I en tercer lloc, per països que no siguin pròxims i on ja estem. El que no farem és construir nous hotels. Intentarem pair la crisi. Al continent americà estan patint també els efectes de la pandèmia. Estan tancats, però és temporada baixa. A Jamaica (9 morts, 556 casos), la malatia pràcticament ha desaparegut i l’obertura és imminent. En algunes parts de Mèxic (71.105 casos; 7.633 morts), també, com a la Riviera Maya o a la zona de Vallarta, on van més avançats; la República Dominicana (15.073 casos; 460 morts) està contenint molt bé la crisi. De moment estan tancats, però els reobrirem a partir del juliol. El Brasil (376.669 casos; 23.522 morts) haurà d’esperar, com algunes parts de Mèxic.

-¿Han demanat crèdits ICO?

No, però com totes les empreses necessitarem crèdits. Afortunadament tenim acords amb els nostres bancs de sempre.

Notícies relacionades

L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

Ajustar l’IRPF a la inflació estalviaria 232 euros a les rendes mitjanes

-¿Quin paper creu que ha de jugar la construcció en aquesta crisi?

Primer ha de salvar les seves empreses. Qualsevol promoció que fa sis mesos tenia assegurat un èxit de vendes, ara ja no el té perquè tothom s’haurà d’estrènyer el cinturó. Ningú tindrà gaire disponibilitat per a coses que no siguin estrictament necessàries. Els desenvolupaments s’han de centrar en les zones que tenen disponibilitat sense quedar desbordades per l’urbanisme. I la nostra gent del camp sempre ha de tenir la possibilitat de deixar un tros de terra al seu fill per construir una casa. Però totes les grans construccions es pararan. Hi haurà una aturada que es pot aprofitar per plantejar les coses amb cap. Els últims decrets aprovats pel Govern balear tenen, en general, una bona orientació. No es tracta d’augmentar el nombre d’habitacions dels allotjaments hotelers, sinó de millorar les zones comunes i les instal·lacions d’hotels que ja tenen una edat. Això afavoreix la competitivitat de les empreses. Però no podem pensar que estem en els anys 60 i fer un ‘desarrollismo’ insensat. Això seria matar la gallina dels ous d’or.