El 60% dels geriàtrics a Espanya són de propietat privada

Les residències de gent gran a Espanya s’han convertit en els últims anys en objecte preuat de grans inversors. La crisi del coronavirus ha deixat en evidència les carències de moltes institucions i ha elevat els dubtes sobre la conveniència que el 60% dels geriàtrics estiguin en mans privades. El nombre de llits en projecte a finals de l’any passat triplicava els previstos fa tres anys. L’elevada mortalitat durant la pandèmia pot afectar aquests plans i elevar les exigències tècniques als promotors per part de l’Administració. Malgrat això, les residències de gent gran continuaran sent un instrument d’inversió atractiu en un context de tipus d’interès baixos i futur sembrat de clients per l’alça de l’esperança de vida. La rendibilitat d’una residència d’avis ronda el 20% de la facturació, segons els especialistes en traspassos de La Central del Negocio.  

Segons la consultora DBK, el sector empresarial dels geriàtrics funcionava vent en popa fins a l’impacte del coronavirus, amb creixements d’entre el 3% i el 4% anuals i bones perspectives en un context de creixent envelliment de la població. Paral·lelament, malgrat la competència més gran, els preus de les places han anat a l’alça en els últims anys. És pràcticament impossible trobar una plaça en un geriàtric per menys de 1.500 euros mensuals en ciutats com Barcelona o Madrid i això amb llargues llistes d’espera, subvenció pública i el suport de bona salut, exigència habitual en moltes residències. El cost mitjà per plaça pública a Espanya d’un geriàtric va ser de 18.182,52 euros, segons les últimes dades de l’Imserso corresponents al 2018. 

Les dades del mercat de geriàtrics a Espanya mostren el desembarcament del capital privat en el negoci, però alhora una relativa diversitat de propietaris i inversors. Aquests marges del negoci entorn del 20% de la facturació i terminis de retorn de la inversió d’uns cinc anys són el principal atractiu en un context de baixos tipus d’interès. 

Segons un recent informe d’Alimarket sobre el sector, «en els últims anys, el sector geriàtric s’ha convertit en objecte de desig de patrimonialistes, inversors i grups internacionals». Segons aquest informe, Espanya «compta en l’actualitat amb més de 32.000 llits en diferents fases de projecte i/o construcció, una xifra que s’ha triplicat ja, respecte a les dades que es manejaven fa tot just tres anys». 

El sector privat gestiona entorn del 59% de les places a Espanya. Les places concertades, subvencionades per l’Estat, suposen el 30,4% del total, mentre que les de gestió privada de places públiques suposen el 10,6%. El pes de les residències privades a Catalunya és superior a la mitjana a Espanya. Segons dades de l’Imserso, d’un total de 1.189 residències a Catalunya, menys de 200 són públiques. 

La facturació agregada de les empreses gestores de residències per a la tercera edat a Espanya és superior als 4.850 milions d’euros, amb creixement continuat en els últims cinc anys. Les 10 empreses propietàries més grans de geriàtrics a Espanya controlen entorn del 30% del sector i les cinc primeres, entorn del 23%, segons DBK.

Segons les últimes dades de l’Imserso (desembre del 2018), a Espanya hi havia una oferta de 6.240 centres de tot tipus per a l’allotjament de gent gran amb un total de 391.475 places. De les 280.317 persones usuàries en aquell moment, el 70% eren dones i el 82% superava els 80 anys. D’aquestes dades el 97% de les places analitzades corresponien a centres residencials, i la resta a vivendes per a gent gran.

La consultora DBK redueix aquest nombre total de residències per a la tercera edat, incloent públiques i privades, i ho calcula en unes 5.649 en el 2018 (últimes dades disponibles), allotjant un total de 381.340 places, un 1% més que a l’exercici anterior. Entorn del 75% de les places corresponien a places en residències privades, amb una xifra de 285.442, que el 2018 es va incrementar un 1,5%. Les places privades pures van representar el 65,3% de l’oferta privada, amb unes 186.351 unitats. Aquest tipus de places va augmentar l’1,6% el 2018, mentre que les places concertades amb l’Administració, que se situaven en més de 99.000 unitats, es van incrementar l’1,3%.

Les empreses del sector

L’any passat va estar marcat per l’adquisició del grup Gerovida per part del líder del sector DomusVi i, en general, per les diferents compres que van tancar altres grups francesos per consolidar o iniciar la seva aposta a Espanya. En aquesta línia, figuren firmes com Orpea, Emera, Colisée i Korian. Els plans de creixement de grups com Ballesol o Vitalia, entre d’altres, i les operacions d’implantació en el sector d’importants patrimonialistes i inversors, com Healthcare Activos, Thor Private Equity, Primonial Reim o la també francesa Foncière Siscare, també criden l’atenció en el sector. Segons l’anuari Alimarket, el mercat geriàtric de Catalunya està liderat pel grup DomusVi, seguit de Sanitas Mayores, i per darrere diversos operadors d’àmbit regional, com L’Onada, el Grup Mutuam o Bastón d’Oro. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En aquest disputat mercat, Domus Vi és el líder, resultat de la unió de Geriatros i Sarquavitae, propietat del fons britànic ICG i del francès SRS, vehicle d’inversió d’Yves Jounel, una de les fortunes de França. En el clan dels operadors francesos amb presència a Espanya destaquen també Orpea i Amavir. Se sumen al sector Vitalia, de capital britànic, i Ballesol, firma espanyola al capdavant de les residències de gent gran. Clece, filial de l’ACS de Florentino Pérez, també té un lloc destacat en el sector. També la constructora Sacyr no ha volgut quedar-se enrere en el negoci. 

Eulen, empresa especialitzada en l’externalització de serveis i treball temporal fundada per l’empresari David Álvarez, té també una important presència en el sector de les residències de gent gran. També companyies d’assegurances com Bupa o Santa Lucía, entitats religioses com la Fundació San Rosendo, o Aralia. El partit Podem sempre ha criticat la privatització creixent de les residències de gent gran en els últims, amb contínues denúncies de relacions entre les empreses del sector i la dreta, en el marc d’una aliança d’interessos que ha propiciat la progressiva privatització del sector.