13 d’ag 2020

Anar al contingut

política fiscal

Catalunya supera la mitjana espanyola en declaracions de renda a pagar

El desajust amb les retencions es produeix sobretot en ingressos de fins a 30.000 euros per tenir un gravamen més alt

Agustí Sala

Catalunya supera la mitjana espanyola en declaracions de renda a pagar

Més d’un terç de les declaracions de la renda que es presentaran a Catalunya durant la campanya que va començar el passat dia 1 d’aquest mes per internet resulten a pagargairebé 10 punts més que la mitjana espanyola. Això es deu al desajust existent entre les retencions que es practiquen en les nòmines, determinades per l’Estat i que van del 19% al 45%, i la tarifa de l’impost a Catalunya, el tipus mínim de la qual (combinació entre el tram autonòmic i l’estatal) és del 21,5%, el més elevat de tot Espanya.

Com a conseqüència d’aquesta diferència «les retencions sobretot en rendes de fins a 30.000 euros anuals, no cobreixen en gaires casos la quota corresponent», cosa que dona com a resultat una declaració amb resultat positiu, afirma Carme Jover, vicepresidenta de la comissió fiscal del Col·legi d’Economistes de Catalunya.  Tot això fa que a Catalunya la proporció de declaracions amb resultat a pagar sigui més gran que la mitjana.  

Les dades ho corroboren. En total, l’Agència Tributària  espera rebre en les delegacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona un total de 3,7 milions de declaracions, de les quals 1,32 milions, el 35,6% de total. 2,24 milions més tindran dret a devolució, cosa que suposa el 60,5%.

A escala espanyola els percentatges varien. En total s’esperen 21,03 milions de declaracions, de les quals 14,6 milions, gairebé el 70% del total, tenen dret a devolució, mentre que al voltant d’una quarta part, 5,5 milions, resultaran a pagar.

Tot això es reflecteix també en les quantitats mitjanes a pagar i a tornar. En el cas de la mitjana a Catalunya, la quantitat són 2.368,67 euros, amb un augment de gairebé el 10% respecte a la campanya anterior, mentre que en la mesura espanyola són 2.320,58 euros, amb un creixement menor, del 6,7%. I en el cas de les devolucions, la mitjana a Catalunya serà de 807,87 euros, un 3,9% menys, mentre que a escala espanyola són 733,68, un 1,5% menys.   

El problema essencial de desajust que es produeix prové que totes les comunitats de règim comú tenen algunes competències en l’IRPF: modificar el mínim personal i familiar (Catalunya no ho ha fet fins ara, tot i que preveu fer-ho en el projecte de pressuposots per al 2020 que està pendent de tramitació en el Parlament), modificar el 50% de la tarifa, amb limitacions (fins ara només l’ha apujat) i algunes deduccions, explica Jover.

Madrid, amb menys càrrega

A la comunitat de Madrid, que és la que té els tipus de l’IRPF més baixos, les proporcions en les declaracions són diferents, com a conseqüència de l’efecte invers. Les que resulten a pagar tot just són el 22,9% del total, amb una lleugera alça del 0,2%, a una mitjana de 4.051,56 euros (els salaris mitjans són més elevats a la capital); i les que tenen dret a devolució, el 73,56%, a una mitjana de 838,38 euros, segons les dades de l’Agència Tributària. En el cas de les positives, la proporció se situa per sota de la mitjana espanyola, mentre que en el de les que tenen dret a devolució, està per sobre, el contrari que succeeix a Catalunya.    

I és que la comunitat catalana és líder en càrrega fiscal per l’IRPF a les rendes més baixes però també a bona part de les mitjanes, fins a 30.000 euros, el gruix dels contribuents (el salari mitjà anual a Catalunya està entorn de 25.000 euros). Amb el projecte de Pressupostos per al 2020 (estan prorrogats fins ara els del 2017) aquesta situació no canviarà gaire, ja que la quota baixarà uns 60 euros anuals per a ingressos de 16.000 euros, però seguirà per sobre del que es tributa per l’IRPF en la resta d’autonomies, segons el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF).

El tram autonòmic de l’impost no ha variat a Catalunya des de fa una dècada. El tipus mínim es manté ancorat en el 12% i s’eleva al 21,5% quan se suma la part estatal, la comunitat amb el gravamen més elevat. Per facilitar les comparacions, en el cas d’un contribuent solter i sense fills amb menys de 65 anys i sense discapacitat ni cap altra circumstància personal que pogués donar-li dret a deducció estatal o autonòmica i ingressos de 16.000 euros, la quota es redueix a 937,99 euros, uns 66 euros menys, però seguirà per sobre de la resta i, especialment de la Comunitat de Madrid, en la qual la factura és de 864,41 euros. A Madrid, el tipus mínim fruit del tram estatal i l’autonòmic és el més baix de tots, amb el 18,5%, és a dir, tres punts menys que a Catalunya. Igual succeeix amb altres tributs.