lluita contra el coronavirus

¿Què són els tests ràpids i per què tarden tant a arribar?

Aquestes proves són menys fiables però permeten accelerar els diagnòstics en els col·lectius més vulnerables

La producció global és incapaç de proveir una demanda mundial que s'ha disparat per la pandèmia

zentauroepp53004331 in this photo taken on wednesday april 1  2020  aid workers 200402174001

zentauroepp53004331 in this photo taken on wednesday april 1 2020 aid workers 200402174001 / Santi Palacios

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Realitzar el major nombre de tests possibles a les persones que presentin símptomes de coronavirus s’està demostrant com una de les millors eines per frenar la pandèmia, com proven els casos de Corea del Sud i Alemanya. Espanya, com va reconèixer aquest diumenge el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va per darrere: «S’estan realitzant de 15.000 a 20.000 tests diaris, però és necessari augmentar aquesta capacitat de diagnòstic».

El més fiable és el conegut com PCR (sigles en anglès de reacció en cadena de la polimerasa). S’utilitzat des de fa anys per descobrir malalties infeccioses i consisteix a detectar el material genètic del virus en una mostra respiratòria del potencial malalt. El problema és que ha de ser realitzat per personal especialitzat i que tarda entre quatre i cinc hores a donar el resultat en condicions normals, que es poden estendre a més de 24 hores per la saturació actual dels laboratoris.

Per això, els països estan provant de fer cada vegada més algun dels diferents tipus de tests de diagnòstic ràpid. Aquestes proves no busquen detectar la malaltia genèticament de forma directa, sinó els anticossos generats per l’organisme per combatre-la o les proteïnes. L’avantatge és que són més fàcils d’utilitzar i amb prou feines tarden entre 10 i 20 minuts a oferir el resultat. L’inconvenient, que són menys fiables, ja que un malalt pot estar encomanat i no haver generat encara defenses, o sigui que pot tardar dies a donar positiu.

Complement

Sanitat ha assegurat que els impulsarà com a «complement» als PCR, amb l’objectiu d’«arribar a un major nombre de població diagnosticada». En una primera fase es dirigiran especialment als hospitals  i a col·lectius vulnerables, com les residències d’ancians. «Els que donin positiu seran casos confirmats i si donen negatiu, hauran de realitzar una PCR», ha precisat.

Notícies relacionades

El Govern ha anunciat que entre aquest diumenge i aquest dilluns arribarà a Espanya la primera partida d’un milió de tests ràpids, una quantitat encara molt limitada. El problema de fons és que tothom s’ha llançat a la compra d’un material sanitari que la producció global és incapaç de proveir. Les empreses exigeixen el pagament al comptat i prometen enviar comandes que després es retarden.

La partida anunciada per l’Executiu es produeix després del fiasco de la setmana passada, quan van arribar al país les primeres unitats de de les 640.000 adquirides per l’Executiu a una empresa xinesa sense llicència a través d’un proveïdor nacional, que va caldre rebutjar per la seva escassa sensibilitat: menys d’un 30%. El ministeri ha assegurat que l’Institut de Salut Carles III ha avaluat ja més de 70 models per elegir el més fiable i que els que ha comprat tenen una sensibilitat de més del 80% a partir que la persona porti set o més dies infectada i del 64% quan acaba de presentar símptomes.